Gairebé la quarta part de la immigració àrab pateix la síndrome de lʼimmigrant amb estrès crònic i múltiple
Una tesi llegida a la Facultat de Psicologia conclou que gairebé una quarta part de la població immigrada dʼorigen àrab pateix la síndrome de lʼimmigrant amb estrès crònic i múltiple, o síndrome dʼUlisses, que es manifesta en un quadre psicològic dʼestrès produït per una ruptura familiar forçada, la soledat, lʼexclusió social radical, la por i la indefensió. Lʼautora de la tesi és Mozdalifa Elkheir, professora de la Universitat de Kordofan (Sudan) i de la Universitat de Barcelona, on fa classes en el postgrau de Salut Mental i Intervencions Psicològiques amb Immigrants, Refugiats i Minories, de la Facultat de Psicologia.
Una tesi llegida a la Facultat de Psicologia conclou que gairebé una quarta part de la població immigrada dʼorigen àrab pateix la síndrome de lʼimmigrant amb estrès crònic i múltiple, o síndrome dʼUlisses, que es manifesta en un quadre psicològic dʼestrès produït per una ruptura familiar forçada, la soledat, lʼexclusió social radical, la por i la indefensió. Lʼautora de la tesi és Mozdalifa Elkheir, professora de la Universitat de Kordofan (Sudan) i de la Universitat de Barcelona, on fa classes en el postgrau de Salut Mental i Intervencions Psicològiques amb Immigrants, Refugiats i Minories, de la Facultat de Psicologia.
La professora Elkheir ha fet lʼestudi sobre una mostra de tres-cents immigrants àrabs residents a Catalunya. La tesi demostra que, en el cas de la immigració àrab, a banda de la resta dʼafectacions, sʼhi afegeixen problemes derivats de la xenofòbia, el racisme i la islamofòbia creixent.
La tesi dʼElkhei, titulada Síndrome dʼUlisses, aculturació i personalitat en una població dʼimmigrants àrabs, ha estat dirigida pels professors de la UB Maria Jayme i Joseba Achotegui. De fet, Achotegui va ser el primer que va emprar el terme de síndrome dʼUlisses per descriure els efectes comuns que pateixen les persones immigrades. El terme evoca el poema de lʼOdissea, que narra el llarg viatge dʼUlisses per la Mediterrània a la recerca dʼÍtaca.
Achotegui recalca la importància que la recerca sʼhagi fet «en la llengua materna dels immigrants i comprenent les característiques culturals dʼaquestes persones», i considera que «aquesta experiència de treball conjunt entre la Universitat de Khartum i la UB és tot un referent i un model a seguir en la línia de reforçar la col·laboració cap a la interculturalitat, lʼapropament entre cultures i la sensibilitat comuna envers el patiment dels immigrants i les situacions extremes que han de viure».