Experts nacionals i internacionals analitzen els canvis geopolítics i geoeconòmics que afecten lʼOrient Mitjà
El Centre dʼEstudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB) i lʼInstitut Català Internacional per la Pau (ICIP) organitzen les jornades «Cap a un nou Orient Mitjà? Reptes i oportunitats per a la pau» amb lʼobjectiu dʼanalitzar els canvis geopolítics i geoeconòmics en aquesta regió. Les sessions tindran lloc els dies 28 i 29 dʼabril i 4 i 5 de maig i pretenen ser un espai de reflexió i debat per aproximar-se als grans factors de canvi que viu lʼOrient Mitjà a través de les mirades dʼacadèmics, comunicadors i experts en anàlisi de conflictes i acció humanitària.
El Centre dʼEstudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB) i lʼInstitut Català Internacional per la Pau (ICIP) organitzen les jornades «Cap a un nou Orient Mitjà? Reptes i oportunitats per a la pau» amb lʼobjectiu dʼanalitzar els canvis geopolítics i geoeconòmics en aquesta regió. Les sessions tindran lloc els dies 28 i 29 dʼabril i 4 i 5 de maig i pretenen ser un espai de reflexió i debat per aproximar-se als grans factors de canvi que viu lʼOrient Mitjà a través de les mirades dʼacadèmics, comunicadors i experts en anàlisi de conflictes i acció humanitària.
Les jornades inclouen conferències, taules rodones i projeccions audiovisuals, que es portaran a terme a lʼAula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer de Montalegre, 6, de Barcelona). Lʼassistència és gratuïta però cal inscriure-sʼhi prèviament (activitats.icip@gencat.cat).
De les primaveres àrabs a Estat Islàmic
LʼOrient Mitjà es troba avui en un procés accelerat de canvi. Lʼimpacte desigual de les primaveres àrabs, la retirada dels EUA i lʼOTAN de lʼAfganistan i la creixent inestabilitat al Pakistan, les conseqüències geoeconòmiques i geopolítiques de la suficiència energètica dels Estats Units, la guerra civil a Síria, lʼaparició dʼEstat Islàmic i la nova fase del terrorisme europeu que reivindica lʼislamisme, protagonitzat per persones de formació i nacionalitat europees, són alguns dels esdeveniments que marquen lʼagenda de la zona, i també de la resta del món.
Conflictes bèl·lics i el drama dels refugiats
El 4 de maig tindrà lloc una altra sessió de les jornades, centrada en els diferents conflictes que han sacsejat la vida de la zona en els darrers anys. Lurdes Vidal, responsable de lʼÀrea de Món Àrab i Mediterrani de lʼInstitut Europeu de la Mediterrània (IEMED), parlarà sobre el conflicte sirià, i Gema Martín Muñoz, de la Universitat Autònoma de Madrid, ho farà sobre el conflicte a lʼIraq. Després dʼaquestes dues conferències, diferents experts debatran sobre els canvis socials derivats de les revoltes internes als països de la zona. La jornada es tancarà amb la projecció del documental La revolta silenciosa, sobre la revolució que estan protagonitzant els kurds a Síria. Després de la pel·lícula, els assistents tindran lʼoportunitat de dialogar amb el director del documental, David Meseguer.
La darrera jornada del cicle serà el 5 de maig i començarà amb una taula rodona sobre la visió dels mitjans de comunicació de lʼevolució dels conflictes a Síria i a lʼIraq. Hi participaran periodistes de diversos mitjans. Després es projectarà el documental dʼAlfonso Moral Ciudad sin sueño, sobre la vida al Líban dels refugiats provinents de la guerra a Síria. Aquesta projecció es complementa amb una taula rodona sobre les conseqüències humanitàries del drama dels refugiats i els sol·licitants dʼasil. Participaran en el debat representants de lʼAgència de lʼONU per als Refugiats (ACNUR), Metges sense Fronteres i lʼInstitut dʼEstudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).