Més de 150 medievalistes internacionals es reuneixen a la UB per debatre sobre els estudis medievals en lʼactualitat

El programa inclou cinc conferències plenàries i 150 comunicacions distribuïdes en cinquanta sessions. A més, hi haurà tres taules rodones en què es posarà de manifest la voluntat de conciliar la tradició i la modernitat des de la interdisciplinarietat. Una de les taules abordarà la revolució que ha comportat la irrupció de les noves tecnologies i de les anomenades humanitats digitals en lʼàmbit de la filologia material i els reptes que planteja aquest nou escenari. La necessària col·laboració entre filòlegs i historiadors que reclama lʼestudi de la literatura medieval i les diferents perspectives metodològiques i epistemològiques des de les quals es pot abordar aquesta col·laboració seran un altre dels temes de debat. Així mateix, sʼanalitzarà lʼinterès que desvetlla avui en dia lʼedat mitjana a través de lʼexploració de diferents formes contemporànies de recreació del passat medieval (novel·la històrica, cinema, videojocs, divulgació científica, etc.). Es valorarà amb una perspectiva crítica les claus dʼaquest interès, i si al darrere hi ha lʼintent de reproduir el passat medieval o la voluntat de recrear-lo des dʼuna òptica contemporània.   

«El congrés, a diferència dʼaltres convocatòries, està marcat per una manifesta voluntat dʼobertura a la interdisciplinarietat i a la reflexió sobre les connexions entre el passat medieval i la contemporaneïtat, fruit de la convicció que només lʼestudi del passat ens ha de permetre contemplar amb una mirada crítica la complexitat del present», apunta Meritxell Simó, directora de lʼInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona i presidenta del comitè organitzador del congrés.

El comitè organitzador està format per membres de lʼIRCVM de la UB i de lʼInstitut dʼEstudis Medievals de la UAB, i també hi col·laboren el MNAC i la Biblioteca de Catalunya.

Tradició dels estudis medievals a la UB

La Universitat de Barcelona té una llarga i prestigiosa tradició dʼestudis medievals, des de Milà i Fontanals, passant pel llegat de Martí de Riquer o de José Manuel Blecua, que han continuat els seus deixebles, principalment, en les seccions de Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Filologia Romànica. Sense arribar a menyscabar aquest ric patrimoni, el cert és que les darreres reformes de plans dʼestudis no havien contribuït a posar-lo en valor. «La hipertròfia de lʼespecialització que es va produir en alguns casos va eclipsar el paper nuclear que havien desenvolupat en altres èpoques matèries troncals dʼinqüestionable valor propedèutic com la Filologia Romànica», lamenta Meritxell Simó.

El debat científic i acadèmic que va generar aquesta situació va portar els medievalistes de la UB a crear, el 2008, lʼInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), que aglutina més de cent investigadors de deu facultats de la UB i que incorpora com a unitat associada els medievalistes de la Institució Milà i Fontanals (CSIC). Altres iniciatives en aquest sentit van ser la creació del màster i del doctorat de Cultures Medievals i, més recentment, lʼimpuls dʼuna xarxa internacional dʼinstituts i centres dʼestudis medievals.

«Creiem que la celebració dʼaquest congrés a la nostra Universitat serà una magnífica ocasió per visualitzar la massa crítica dels estudis medievals a la UB, així com la rica, antiga i prestigiosa tradició en què sʼinscriuen», conclou Simó.

Sobre lʼAssociació Hispànica de Literatura Medieval

LʼAssociació Hispànica de Literatura Medieval (AHLM) va néixer el 1984 amb els objectius de promoure la recerca sobre la literatura medieval escrita en llatí i en totes les llengües parlades a la península Ibèrica durant lʼedat mitjana, així com internacionalitzar i difondre els resultats més innovadors que es duen a terme en aquesta àrea. Actualment, amb més de 500 membres distribuïts arreu del món, és una de les associacions de medievalistes més prestigioses en lʼàmbit nacional i internacional.

LʼAHLM organitza un congrés internacional biennal des del 1985, i des del 2008, també una reunió anual monogràfica complementària. Així mateix, publica el Butlletí bibliogràfic, una completa eina de recerca organitzada per àrees lingüístiques i que permet als investigadors estar al dia de les darreres novetats i notícies en les diverses àrees disciplinàries que engloba la medievalística. LʼAHLM reconeix com a llengües oficials, en pla dʼigualtat, les quatre llengües peninsulars (català, castellà, gallec i portuguès).