Més de 200 estudiants participen en la primera edició del Fòrum de Talent en Enginyeria Biomèdica
«Creixement exponencial»: així és com van qualificar diversos ponents lʼevolució del sector de les tecnologies mèdiques durant el I Fòrum de Talent en Enginyeria Biomèdica que va tenir lloc ahir, dijous 2 de març, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. La jornada, en què van participar més de 200 estudiants dʼEnginyeria Biomèdica i prop de vint empreses i institucions del sector, la van organitzar la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb les organitzacions empresarials Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN) i Health Tech Cluster.
«Creixement exponencial»: així és com van qualificar diversos ponents lʼevolució del sector de les tecnologies mèdiques durant el I Fòrum de Talent en Enginyeria Biomèdica que va tenir lloc ahir, dijous 2 de març, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. La jornada, en què van participar més de 200 estudiants dʼEnginyeria Biomèdica i prop de vint empreses i institucions del sector, la van organitzar la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb les organitzacions empresarials Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN) i Health Tech Cluster.
En la inauguració, Josep M. Nicolás, vicedegà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, va recordar que el «7,5 % de la despesa sanitària és en tecnologia mèdica», raó per la qual Francesc Buscà, delegat del rector per a ensenyaments de grau i màster de la UB, va considerar la trobada com a exemple de «bona pràctica». Per Neus Rams, directora general dʼOrdenació Professional i Regulació Sanitària del Departament de Salut, aquesta disciplina té un «gran impacte social i econòmic».
Posteriorment, els caps dʼestudis dels graus d'Enginyeria Biomèdica de les universitats organitzadores, Daniel Navajas (UB), Beatriz Giraldo (UPC) i Oscar Camara (UPF), van explicar els perfils dels diferents graus. En la seva intervenció, Navajas va destacar que a Espanya el sector de la tecnologia mèdica genera 27.000 llocs de treball directes i indirectes. També va anunciar un nou màster d'Innovació i Emprenedoria en Enginyeria Biomèdica a la UB que començarà el curs 2017-2018 en el marc de lʼEIT Health. Hi participaran les facultats de Medicina i Ciències de la Salut, Física, i Economia i Empresa. Aquesta interdisciplinarietat és un «valor destacat» de la Universitat de Barcelona que ja sʼha demostrat en el bon funcionament del grau, va concloure Navajas.
En la darrera taula sobre la visió de l'enginyeria biomèdica des de l'empresa i el món hospitalari, Joan Vila Masana, director d'Infraestructures de l'Hospital Clínic, va destacar el paper pioner de lʼHospital en la incorporació de lʼenginyeria biomèdica. Jordi Rigau, director d'R+D+i de l'empresa SIBEL, va descriure els diferents perfils que pot desenvolupar lʼenginyer biomèdic dins lʼempresa, des de la gestió de projectes fins a la fase de qualitat o comercialització, passant pel desenvolupament del producte. Rigau va destacar la importància del doble vessant tecnològic i clínic del grau i va descriure algunes de les habilitats que aporta, com ara lʼaprenentatge ràpid, el coneixement de la terminologia mèdica i lʼhabilitat de detectar noves necessitats.
Finalment, Júlia Crespí, enginyera biomèdica de la primera promoció (2014) del grau de la Universitat de Barcelona i actualment executiva de vendes d'aparells de ressonància magnètica per a Siemens Healthineers, va explicar la seva experiència en la recerca de feina. Tot i la primera impressió de «desconfiança» de les empreses envers aquest grau els primers anys, Crespí va subratllar que «dona una formació bàsica molt ampliada que permet accedir a molts tipus de feines i fa que el graduat sigui molt adaptable». També va destacar que té un avantatge respecte d'altres enginyeries pel fet d'incorporar un coneixement clínic.
Un dels graus més joves
Aquest grau que aplica els conceptes, principis i mètodes de lʼenginyeria a la resolució de problemes en biomedicina es va començar a impartir a la Universitat de Barcelona el curs 2009-2010, i actualment n'han sortit quatre promocions de graduats. Així doncs, es tracta dʼuna de les enginyeries més joves i que té una nota de tall que se situa entre les més elevades de les enginyeries que sʼimparteixen actualment a Catalunya.
LʼAlexia i lʼAndrea, estudiants de primer curs dʼEnginyeria Biomèdica a la UB —la nota de tall aquest curs va ser de 12,05—, expliquen que van escollir Enginyeria Biomèdica perquè els interessa tant la part mèdica com la tecnologia i la física. Javier Gómez, que està a quart curs, reconeix que va escollir aquest grau una mica per «impuls», i que ha estat difícil, però afirma: «Hi he après moltíssim i al final ha estat gratificant». Afirma que li agradaria treballar en un hospital públic. Per la seva banda, Marta Ferran, també a quart curs, explica que en aquest grau va trobar un «equilibri» entre les dues matèries que li agradaven més: el vessant més biològic i mèdic, però també la física i els números. «No mʼesperava que fos tan multidisciplinari», diu la Marta. En relació amb la fira, opina que permet «conèixer sortides que no sabia que existien», a més de tenir contacte amb les empreses.
L'Enginyeria Biomèdica ha esdevingut una activitat socioeconòmica estratègica amb gran impacte en la medicina moderna. Segons lʼInforme sectorial de biotecnologia i biomedicina, del 2013, elaborat per Barcelona Activa, el sector de la tecnologia mèdica sʼestima que representa un volum de negoci de 187.000 milions de euros, que a Europa suposa el 33 %, amb una taxa de creixement anual del 5 %. A Catalunya, representa el 40 % del mercat espanyol, amb un volum de negoci de prop de 1.200 milions dʼeuros. Lʼorganització de l'activitat també va tenir el suport del Servei dʼOcupació de Catalunya.