La transició cap al neolític va ser una transformació a gran escala experimentada per moltes societats humanes, les quals van passar dʼuna economia de subsistència basada en la caça i recol·lecció a una de basada en lʼagricultura i la ramaderia. Això va permetre el desenvolupament de comunitats sedentàries i dʼestructures socials i polítiques complexes que suposen la llavor de les societats actuals.
A Europa, lʼagricultura va ser introduïda des de lʼOrient Mitjà i es va expandir per terra de manera gradual, a una velocitat mitjana dʼ1 km/any. En canvi, el registre arqueològic mostra que, al Mediterrani occidental, el procés va tenir lloc més de pressa. La velocitat dʼexpansió des del nord-oest dʼItàlia fins a la zona central de Portugal sʼestima en 8,7 km/any.
Una recerca liderada per la Universitat de Girona (UdG) proposa que aquesta expansió tan ràpida trobaria una resposta en els desplaçaments marítims dels primers agricultors. Investigadors de la UdG, la Universitat de Barcelona (UB) i la Colgate University, als Estats Units, han arribat a aquesta conclusió i així ho han publicat en un article a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
Lʼestudi ha desenvolupat un model computacional en el qual sʼexploren diferents mecanismes de viatges per mar i la interacció entre els pobladors de la zona. Els investigadors han comparat aquestes simulacions amb quaranta-dues datacions dʼalta qualitat dʼuna base de dades arqueològica i han pogut identificar els elements clau i els mecanismes que condueixen al patró arqueològic observat.
La simulació mostra que aquesta ràpida expansió no es pot explicar sense els viatges per mar. Els investigadors apunten cap a un escenari en què petits grups dʼagricultors sʼhaurien traslladat vorejant la costa (en forma de cabotatge) uns 300-450 km per generació. A més, el patró arqueològic, que mostra múltiples punts dʼentrada al llarg de la costa marítima, es pot explicar per una expansió en forma de salts i deixant àrees sense habitar. La interacció i reproducció amb poblacions caçadores i recol·lectores locals hauria pogut contribuir a assolir aquests avançaments tan dinàmics.
Recerca multidisciplinària
Aquesta recerca és el resultat dʼuna col·laboració multidisciplinària entre dos arqueòlegs i dos físics experts en la transició del neolític. Formada com a física, Neus Isern (UdG) ha dedicat la major part de la seva recerca a lʼestudi de les transicions al neolític en el món, a partir de models matemàtics i computacionals que li han permès adquirir una millor comprensió dels mecanismes subjacents en els processos dʼexpansió de lʼagricultura. La recerca arqueològica de lʼinvestigador ICREA Sènior João Zilhão (UB), del grup de recerca Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), se centra fonamentalment en els períodes del paleolític mitjà i superior, però ha dedicat part de la seva recerca a lʼestudi del neolític inicial al Mediterrani occidental, fins a formular la hipòtesi de lʼexpansió marítima pionera que sʼanalitza en aquest article. Joaquim Fort (UdG), catedràtic de Física i investigador ICREA Acadèmia, va començar a aplicar models físics a la propagació de la transició del neolític lʼany 1999, i ha desenvolupat representacions matemàtiques de processos antropològics, com són les equacions de transmissió cultural entre agricultors i caçadors utilitzades en lʼ article. Albert J. Ammerman (Colgate University) fa més de quaranta anys que es dedica a la recerca arqueològica a lʼàrea mediterrània. Va ser pioner en lʼaplicació de models matemàtics a lʼexpansió del neolític juntament amb el genetista Luigi Luca Cavalli-Sforza.
Aquests resultats científics sʼhan publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences, que dʼacord amb el rànquing del Journal Citation Reports ocupa la quarta posició mundial entre les publicacions de ciències interdisciplinàries. La investigació sʼha desenvolupat com a part del projecte Neodigit, finançat per la Fundació BBVA, amb el cofinançament de SimulPast Consolider, del Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat (MINECO) i del Premi ICREA Acadèmia concedit a Joaquim Fort.
