El prestigiós catedràtic de la Universitat dʼStanford Luis de Lecea col·labora amb el Departament de Biologia Cel·lular en un curs de tècniques optogenètiques

Luis de Lecea.
Luis de Lecea.
Recerca
(28/10/2015)

Luis de Lecea, catedràtic del Departament de Psiquiatria de la Universitat dʼStanford (Califòrnia, EUA), fa una estada de tres mesos com a Fulbright senior fellow al Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia, dirigit pel catedràtic i neurobiòleg Eduardo Soriano. Durant la seva estada a Barcelona, Lecea participarà en algunes activitats de formació organitzades pel Departament, tant en els graus impartits per la Facultat com en diverses assignatures del màster de Neurociències.

Luis de Lecea.
Luis de Lecea.
Recerca
28/10/2015

Luis de Lecea, catedràtic del Departament de Psiquiatria de la Universitat dʼStanford (Califòrnia, EUA), fa una estada de tres mesos com a Fulbright senior fellow al Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia, dirigit pel catedràtic i neurobiòleg Eduardo Soriano. Durant la seva estada a Barcelona, Lecea participarà en algunes activitats de formació organitzades pel Departament, tant en els graus impartits per la Facultat com en diverses assignatures del màster de Neurociències.

És el cas, també, del curs Optogenètica, Quimiogenètica i Biofotònica, que, en col·laboració amb la Societat Catalana de Biologia i lʼInstitut dʼEstudis Catalans, tindrà lloc a la seu dʼaquest últim del 2 al 10 de novembre. En aquest curs també hi participarà el catedràtic de la Universitat dʼOxford Gero Miesenböck, un dels inventors de lʼoptogenètica; així com Pau Gorostiza, investigador de lʼInstitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Melike Lakadamyali, de lʼInstitut de Ciències Fotòniques (ICFO), i Clara Tourinho, de lʼInstitut Italià de Tecnologia de Gènova.

El professor Luis de Lecea, format en Biologia a la Universitat de Barcelona i a lʼInstitut de Recerca Scripps (San Diego, EUA), és director del Laboratori de Neurobiologia dʼEstats Cerebrals del Departament de Psiquiatria i Ciències del Comportament de la Universitat dʼStanford i pioner en el desenvolupament de mètodes optogenètics in vivo. El punt de partida del seu laboratori és el descobriment de lʼhormona hipocretina (o orexina), un neurotransmissor clau en el cicle vigília-son. És un dels investigadors més citats en el camp de la recerca del son i ha rebut premis internacionals com ara el Distinguished Investigator Grant de NARSAD i lʼOutstanding Investigator de la Societat de Recerca del Son (SRS).