Els vincles entre ciència i humanisme, un debat obert
El llibre Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria (Publicacions i Edicions UB, 2015), de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia (eds.), es presentarà el dimecres 22 dʼabril a les 19 h a lʼauditori del CCCB (Montalegre, 5). El director del CCCB, Vicenç Villatoro, conduirà la presentació, en què intervindran Joan Guàrdia, Marisa Siguan i Gemma Marfany. Clourà lʼacte el rector de la Universitat, Dídac Ramírez.
El llibre incideix en la necessitat de trencar el tòpic que la ciència i les humanitats són àmbits del saber oposats per la seva naturalesa i funció. Divuit científics i humanistes de renom defensen la complementarietat dels dos sabers i plantegen les línies mestres dʼun debat obert.
El llibre Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria (Publicacions i Edicions UB, 2015), de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia (eds.), es presentarà el dimecres 22 dʼabril a les 19 h a lʼauditori del CCCB (Montalegre, 5). El director del CCCB, Vicenç Villatoro, conduirà la presentació, en què intervindran Joan Guàrdia, Marisa Siguan i Gemma Marfany. Clourà lʼacte el rector de la Universitat, Dídac Ramírez.
El llibre incideix en la necessitat de trencar el tòpic que la ciència i les humanitats són àmbits del saber oposats per la seva naturalesa i funció. Divuit científics i humanistes de renom defensen la complementarietat dels dos sabers i plantegen les línies mestres dʼun debat obert.
Al llarg de divuit articles, lʼobra ofereix una visió àmplia i plural dels vincles que uneixen ciència i humanitats. Aborda qüestions tan crucials com les que planteja el metge Nolasc Acarín sobre la vida i la mort, en un text que transmet una profunda experiència humana i professional, o tan candents i peremptòries, en constant transformació, com les consideracions ètiques derivades de la «connectivitat global» de la nostra societat que analitza el filòsof Ramon Alcoberro. Des dʼun altre punt de vista, els economistes Antonio J. Arrieta i Óscar Dejuán analitzen la decisiva relació entre humanitats i economia, mentre que el filòsof Norbert Bilbeny reivindica el principi de curiositat i admiració com a motor essencial i primer de qualsevol recerca. Per la seva banda, el genetista i divulgador científic David Bueno advoca per una nova cultura del coneixement que integri ciència i humanitats; Anna Calvera, historiadora de lʼart, i M. Dolors Tapias, professora de belles arts, situen el disseny en la confluència entre la tecnologia i les humanitats; Joan Guàrdia traça una trajectòria de la psicologia com a disciplina integradora que va des de les humanitats fins a les ciències de la salut, passant per les ciències socials; el filòsof Daniel Innerarity proposa una nova hermenèutica, arran del gir interpretatiu que ha experimentat la filosofia durant el segle XX i d'acord amb el qual la diferència entre ciències i humanitats ja és insostenible; el físic David Jou nʼargumenta la complementarietat necessària com a requisit per assolir lʼobjectiu final, la saviesa; Marisa Siguan, professora de literatura alemanya, explora la relació entre literatura i ciència, i posa de manifest la modernitat dʼaquesta diferenciació, que va tenir lloc durant el segle XIX amb el progrés científic. Finalment, el físic Javier Tejada escriu un relat personal sobre lʼevolució de la ciència lligada a la història de la humanitat, i sobre la multitud dʼincògnites que encara queden per resoldre. Al final del llibre sʼhi inclou un breu perfil biogràfic de cada autor que defineix el seu camp dʼexpertesa i experiència.
Humanidades e investigación científica postula la creació i la recerca com a punts de confluència de les humanitats i la tecnologia, de les ciències humanes i les naturals, de lʼart i la innovació; de fet, proposa un replantejament complet del saber humà, concedint a la interdisciplinarietat un paper central com a via necessària per trencar els compartiments estancs del saber.
Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953) és catedràtic dʼètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia i, actualment, dirigeix el màster en Ciutadania i Drets Humans i coordina el projecte de recerca Crisi de la Raó Pràctica. Ha estat professor visitant de la Universitat de Chicago, de lʼInstitut Tecnològic i dʼEstudis Superiors de Monterey, i de la Universitat Loyola de Chicago. La seva recerca, que es va iniciar amb treballs sobre història de la filosofia catalana i ètica kantiana, sʼha especialitzat en qüestions interculturals, ètica de la ciutadania i cosmopolitisme. És autor de nombrosos llibres dʼètica i filosofia política, com La identidad cosmopolita (2007), Consultorio ético (2008), El futuro empieza hoy (2010), Ética del periodismo (editat el 2012 a Publicacions i Edicions UB) o Justicia compasiva (2015), i ha rebut dos importants guardons: el Premi Josep Pla, el 1984, i el Premi Anagrama dʼassaig, el 1987. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com els diaris Avui, Diari de Barcelona i La Vanguardia. És membre del Grup Interdisciplinari de Reflexió i de Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME).
Joan Guàrdia (Barcelona, 1958) és catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència sobre tècniques dʼanàlisi de dades i estudis epidemiològics en diverses universitats nacionals i internacionals, i és el responsable dels grups de recerca Desenvolupament per a lʼAprenentatge de lʼEstadística en Salut, Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia i Anàlisi del Format del Material Docent en lʼEnsenyament de lʼEstadística per a Psicòlegs. Ha publicat més de dos-cents treballs en revistes especialitzades, a més de diversos llibres de docència i divulgació de lʼestadística aplicada a la psicologia. Actualment és vicepresident de la Societat Catalana dʼEstadística i membre del Grup Interdisciplinari de Reflexió i de Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME).