Els fungicides i els antidepressius que arriben als rius alteren la manera com neden i sʼalimenten alguns organismes aquàtics
Sorprenentment, les baixes concentracions de productes químics tòxics als rius —des dels fungicides fins als antidepressius— poden canviar la manera en què algunes criatures aquàtiques neden i s'alimenten. Així ho constata una nova recerca liderada per experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Portsmouth (Regne Unit). Lʼestudi, publicat a la revista Environmental Pollution, també destaca que els efectes poden ser inesperats segons el tipus de còctel de toxines.
Sorprenentment, les baixes concentracions de productes químics tòxics als rius —des dels fungicides fins als antidepressius— poden canviar la manera en què algunes criatures aquàtiques neden i s'alimenten. Així ho constata una nova recerca liderada per experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Portsmouth (Regne Unit). Lʼestudi, publicat a la revista Environmental Pollution, també destaca que els efectes poden ser inesperats segons el tipus de còctel de toxines.
El treball està signat pels experts Isabel Muñoz, Núria de Castro Català i Juan Luis Riera, de la Facultat de Biologia de la UB, i Alex Ford, de lʼInstitut de Ciències Marines de la Universitat de Portsmouth, i subratlla la necessitat de considerar tant les dosis baixes com les proves de toxicitat combinada en lʼavaluació del risc químic dels productes que arriben als ecosistemes aquàtics.
Un còctel de contaminants als rius: un risc per a la vida i la salut
És conegut que en cursos d'aigua dʼEuropa, Àsia, Austràlia i lʼAmèrica del Sud, hi ha nivells alts de compostos fungicides dispersats en els cultius agraris (arròs, civada, blat, patata, all i cítrics, etc.). Dʼaltra banda, els antidepressius també es troben habitualment en rius urbans arreu del món, i en ambients marins i d'aigua dolça. Aquests productes químics arriben finalment al medi aquàtic —no són depurats completament en els processos de tractament d'aigües residuals— i es poden acumular en el cervell d'alguns peixos. Encara que és habitual que es facin proves de toxicitat de nous compostos químics, fins ara no era ben conegut lʼefecte de les barreges de diferents toxines.
«La majoria de les vies fluvials urbanes del món reben un còctel de contaminants —des de l'escorrentia agrícola fins a les aigües residuals humanes— amb concentracions de medicaments (com ara antidepressius) que poden ser elevades», explica el professor Alex Ford. «És possible que aquests còctels ja no matin espècies marines, però ens preocupa quins efectes subletals poden tenir alguns dʼaquests contaminants. Hi pot haver milers de productes químics diferents en els nostres rius i mars, i tot i que poden no ser letals, sí que poden malmetre la salut dels ecosistemes aquàtics».
Els resultats de lʼestudi subratllen la importància de comprendre i conèixer l'impacte de les barreges complexes de contaminants: «Per als toxicòlegs mediambientals, un dels grans enigmes és com es pot determinar o predir els efectes de cada combinació de productes químics quan se nʼalliberen milers al medi ambient, molts dels quals han tingut una avaluació molt limitada de toxicitat», alerta Ford.
El llarg viatge dels antidepressius i els fungicides en el medi ambient
En el marc de lʼestudi, els investigadors van analitzar al laboratori l'efecte de dos contaminants —un antidepressiu i un fungicida— en els amfípodes, uns crustacis semblants a les gambes. Segons la professora Isabel Muñoz, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, «aquest treball demostra els efectes de fungicides i antidepressius —que es troben a les aigües dels rius en petites concentracions i barrejats— en el comportament de la gambeta dʼaigua dolça (Gammarus pulex)». Aquest crustaci, comú en els sistemes aquàtics, redueix el consum dʼaliment (fullaraca) i neda més ràpid en presència dels tòxics. «I encara que els efectes no són letals, poden ser rellevants per a la xarxa tròfica i el funcionament de lʼecosistema», adverteix lʼexperta.
Segons el professor Ford, «la principal troballa que ens va sorprendre va ser constatar els canvis en la velocitat d'alimentació i de natació dels amfípodes, fins i tot en nivells molt baixos de contaminació». Lʼexperiment amb els fungicides és interessant perquè molts sʼutilitzen en lʼagricultura i en els nostres xampús i cremes medicinals. «En concret —detalla Ford—, les gambetes prefereixen menjar fullaraca als llits del riu un cop colonitzada pels fongs. En aquest escenari, amb tots els fungicides a l'aigua, es podria suposar que les fulles serien menys gustoses per als amfípodes, i així va ser: en menjaven menys. Ara bé, els antidepressius també els feien menjar menys, un efecte que no havíem previst».
Dʼaltra banda, lʼestudi sobre la capacitat de natació va demostrar que els animals nedaven més de pressa després d'haver estat exposats al fungicida o a l'antidepressiu. Ara bé, quan van ser sotmesos als dos compostos, com passa sovint en el medi natural, el còctel els va fer nedar més lentament. «L'alteració de la natació o l'alimentació poden tenir efectes rellevants en el creixement, la reproducció i la supervivència d'aquestes criatures, que són importants per a la cadena alimentària», explica Ford. Anteriorment, altres treballs dʼaquest expert ja havien demostrat que els antidepressius poden fer que els petits crustacis nedin durant més temps per poder augmentar les seves probabilitats de depredació.
«La manera en què s'alimenta i es mou un animal és un indicador sensible per detectar l'impacte subletal dels contaminants en organismes que probablement són rellevants en altres punts de la cadena alimentària i en tot el nostre ecosistema», alerten els autors.
Projecte GLOBAQUA: millorant les pràctiques de gestió de l'aigua
Aquest nou treball publicat a la revista Environmental Pollution va ser finançat pel 7è Programa marc de la UE a través del projecte GLOBAQUA, un consorci multidisciplinari format per vint-i-una organitzacions en què participen experts en els camps de la hidrologia, la química, lʼecologia, lʼecotoxicologia, lʼeconomia, la sociologia, lʼenginyeria i la modelització. La Universitat de Barcelona participa en aquest projecte sota la coordinació de la professora Isabel Muñoz.