Els fetus responen a estímuls musicals
Amb tan sols setze setmanes els fetus senten la música i hi responen amb moviments de vocalització, obrint la boca i traient la llengua, previs a l'adquisició del llenguatge. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi que han fet els investigadors Alberto Prats, catedràtic d'Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i Marisa López Teijón i Álex García Faura, de l'Institut Marquès, centre on s'ha dut a terme l'experiment.
Amb tan sols setze setmanes els fetus senten la música i hi responen amb moviments de vocalització, obrint la boca i traient la llengua, previs a l'adquisició del llenguatge. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi que han fet els investigadors Alberto Prats, catedràtic d'Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i Marisa López Teijón i Álex García Faura, de l'Institut Marquès, centre on s'ha dut a terme l'experiment.
En l'assaig es van utilitzar tres tipus d'estimulació fetal diferents: música emesa per via abdominal, música per via vaginal i vibracions sonores no musicals emeses també des de la vagina. Els resultats de la comparació mitjançant ecografies van mostrar que, aplicant música per via vaginal, el 87 % dels fetus van moure la boca o la llengua i prop del 50 % hi va reaccionar amb canvis visibles en l'expressió facial. Per contra, en el cas de la música emesa des de l'abdomen o en el de les vibracions sonores, no es van observar canvis destacables en les expressions dels fetus. L'assaig clínic, publicat a la revista Ultrasound, es va dur a terme en més de cent dones embarassades que es trobaven entre les setmanes catorze i trenta-nou de gestació.
Segons Alberto Prats, director del Laboratori de Neuroanatomia Quirúrgica de la Facultat de Medicina, «tot apunta que la música indueix una resposta de moviments de vocalització en activar circuits cerebrals d'estimulació del llenguatge i de la comunicació».
D'acord amb aquesta hipòtesi, una vegada completada la formació de l'oïda interna, quan al fetus li arriba a través de la còclea un estímul auditiu que inclou ritme o melodia, s'activen centres molt primitius del tronc de l'encèfal a l'àrea relacionada amb la conducta social. Aquesta estimulació indueix la vocalització.
Sabem que els nadons comencen a vocalitzar espontàniament en resposta als sons que escolten i en explorar el registre de les veus: és la fase prèvia a la parla. Davant de sorolls o sons dissonants, no s'activen aquests circuits de neurones; per això, cantar o parlar-li a un nen li estimula la parla, mentre que un soroll no.
Referència de l'article:
López Teijón, M., García Faura, A., Prats Galino, A. «Fetal facial expression in response to intravaginal music emission». Ultrasound, octubre de 2015. DOI: 10.1177/1742271X15609367