La professora Lola Badia guanya el Premi Serra d’Or

La professora Lola Badia.
La professora Lola Badia.
Notícia | Cultura | Cas d’èxit
(05/04/2024)
El dimecres 3 d’abril la revista Serra d’Or va fer públics els noms dels premiats en la 58a edició del Premi Crítica Serra d’Or. A l’acte, hi van participar, entre d’altres, la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, Manel Gasch.
La professora Lola Badia.
La professora Lola Badia.
Notícia | Cultura | Cas d’èxit
05/04/2024
El dimecres 3 d’abril la revista Serra d’Or va fer públics els noms dels premiats en la 58a edició del Premi Crítica Serra d’Or. A l’acte, hi van participar, entre d’altres, la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, Manel Gasch.

La professora Lola Badia ha resultat guanyadora del Premi de Traducció per la tasca feta en La mort del rei Artús, un clàssic de la novel·la occidental de principis del segle xiv que relata la fi del regne de Logres, de la cort de Camelot i de la Taula Rodona; és a dir, el final del rei Artús i la flor i nata dels herois que durant segles, en l’imaginari col·lectiu, han encarnat l’essència de la cavalleria: Lancelot, Galvany, Bohort, Sagremor el Desaforat i tants d’altres, acompanyats del mag Merlí, la fada Morgana i la reina Ginebra.

Cal destacar que, amb anterioritat, Badia havia publicat Tres contes meravellosos del segle xiv (2003), traducció de tres relats fantàstics escrits en vers en el català occitanitzat propi de la poesia d’aleshores, i Galvany i el Cavaller Verd (2022), traducció d’un vell conte anglès, també en vers, del segle xiv.

Lola Badia (Barcelona, 1951) és catedràtica emèrita de Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria com a docent i investigadora ha obert nombroses línies de recerca i ha creat una important escola d’estudis literaris, alhora que ha establert àmplies relacions amb estudiosos internacionals.

La seva recerca s’ha centrat, preferentment, en la lírica i la narrativa de tradició trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans dels segles xiv i xv, l’obra de Ramon Llull i l’herència científica en llengua vulgar. Va fundar el Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i va coordinar, amb Albert Soler, la Base de Dades Ramon Llull. És autora, amb Anthony Bonner, de Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988) i, amb Joan Santanach i Albert Soler, de Ramon Llull as a Vernacular Writer. Communicating a New Kind of Knowledge (2016). També és l’editora de Començaments de medicina. Tractat d’astronomia (2002), de Ramon Llull, entre molts altres títols.

Juntament amb altres lul·listes, va tenir cura de l’edició de les actes del congrés d’obertura i de cloenda de l’Any Llull (2018, Edicions de la UB i Universitat de les Illes Balears). Així mateix, Badia ha destacat en l’edició crítica de clàssics, especialment valencians, i en traduccions, amb obres com Poesia catalana del s. xiv. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll (1983); la traducció del Dragmaticon philosophiae, de Guillem de Conches (1997), i les edicions crítiques de Lo Somni, de Bernat Metge (1999), i de Curial e Güelfa (2011). Actualment, coordina el Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (SLIMM), i és la responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura Catalanes Medievals. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’any 2000 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.

Així mateix, el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2024 a la millor aportació teòrica ha estat pel I Simposi Internacional «Dramaturgues catalanes del segle xxi: creació, traducció i crítica». Organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau, va tenir lloc a l’edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona el mes de setembre passat, amb l’objectiu de fer dialogar mirades provinents de l’acadèmia, la crítica i la professió.

Els Premis Crítica Serra d’Or, de gran prestigi en l’àmbit cultural català, no tenen dotació econòmica. Consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista. Les obres premiades són escollides directament pel jurat, sense haver-se presentat a concurs. Instituït l’any 1967, el premi distingeix obres en els àmbits de la literatura i l’assaig, la recerca, les arts escèniques i la literatura infantil i juvenil.