Lliurats els Premis Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral escrita en català

L’acte ha inclòs un diàleg entre l’historiador de la ciència Josep M. Camarasa i el biòleg i divulgador Ramon Folch sota el títol «El Manifest de Prada (1973) i la reivindicació del català com a llengua científica». Ambdós van signar fa més de cinquanta anys aquest manifest, en què es declarava el dret de fer servir el català en l’àmbit científic i la responsabilitat moral de la comunitat científica catalana de valdre’s de la llengua pròpia.

En la conversa, moderada per Joan Santanach, delegat del rector per a la Política Lingüística i Publicacions, s’ha recuperat el context històric la signatura del manifest. «En aquell moment hi havia un emmirallament en el que s’havia fet durant la República: l’Institut Escola, la Universitat Autònoma... Teníem l’objectiu d’enllaçar amb el passat històric per construir una societat nova», va recordar Camarasa. «Aquells moments de represa —hi va afegir Folch—  exigien la recuperació completa de la llengua. Sense recuperació científica, hauríem creat una cultura esbiaixada». També van rememorar el dia a dia universitari d’aquell moment: «la terminologia la trèiem dels apunts de classe, que anàvem traduint del castellà», va recordar Camarasa. Ambdós han coincidit que «sense aquella tasca el que es fa avui no seria possible, no tindria referent». Folch ha conclòs que la redacció de la tesi en català «és un moment clau per demostrar que ets capaç i competent en la matèria i en la llengua pròpia».

La vicerectora de Doctorat, Personal Investigador en Formació i Atracció de Talent, Maria Feliu, ha assenyalat durant l’acte que, de les 742 tesis doctorals que es van llegir a la UB el curs passat, un total de 107 són en català, tretze més que l’any anterior. D’aquestes, 59 tesis s’han presentat als Premis Antoni M. Badia i Margarit, nou mes que en l’edició anterior.

Enguany, els guanyadors en les diferents modalitats han estat els següents:​​​​​​​

Millor tesi en català en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials per a «Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle xix», d’Eloi Bellés, i per a «La filosofia de la traducció en Marcel Proust: transformar l’experiència en art», de Valèria Gaillard.

Millor tesi en català en l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut per a «Anàlisi de les funcions de la proteïna NCAM2 en el desenvolupament i la plasticitat neuronal», d’Alba Ortega.

Millor tesi en català sobre igualtat de gènere i altres objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per a «L’homonacionalisme a Europa: una mirada quantitativa des dels valors», de Leon Freude.

Millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral per a «Envelliment i VIH. Creació i avaluació d’un sistema de comunicació digital (app) per millorar la qualitat de les cures de salut en persones majors de 60 anys infectades pel VIH», de Jordi Puig.

El jurat també ha acordat atorgar diplomes de reconeixement als candidats de les tesis que han quedat finalistes: Jaume Marcé, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, per «Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis. Els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona (s. xv)»; Alejandro Lillo, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut, per «Potencial dels heteròmers de receptors d’adenosina i cannabinoides com a dianes terapèutiques en malalties neurodegeneratives i obesitat», i Aleix Soler, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut, per «Utilitat del QuantiFERON®-TB Gold Plus en el diagnòstic de la infecció tuberculosa latent i la malaltia tuberculosa en població pediàtrica».

Durant l’acte, Alba Ortega i Eloi Bellés han parlat en nom de tots els premiats.

Amb els Premis Antoni M. Badia i Margarit es vol impulsar la redacció de tesis en llengua catalana i, alhora, reconèixer aquelles recerques que tenen presents la sostenibilitat, la perspectiva de gènere i la divulgació de coneixement.