Lliurament dels Premis Antoni M. Badia i Margarit
Ahir va tenir lloc lʼacte de lliurament de la primera edició dels Premis Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral escrita en català. Aquests guardons volen impulsar la redacció de tesis en aquesta llengua, i alhora reconèixer recerques que tinguin presents la sostenibilitat, la perspectiva de gènere i la divulgació de coneixement.
Ahir va tenir lloc lʼacte de lliurament de la primera edició dels Premis Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral escrita en català. Aquests guardons volen impulsar la redacció de tesis en aquesta llengua, i alhora reconèixer recerques que tinguin presents la sostenibilitat, la perspectiva de gènere i la divulgació de coneixement.
Els guanyadors han estat, en les diferents modalitats:
Millor tesi en català de lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials «Riure en vers: cap a una traducció poètica dʼAristòfanes», dʼEloi Creus Sabater. El jurat nʼha destacat la redacció clara i entenedora, i el llenguatge concís, ric i elegant.
Millor tesi en català de lʼàmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut «Genètica i epigenètica de les addiccions i trastorns comòrbids», de Laura Pineda i Cirera. El jurat nʼha valorat, dʼuna banda, la claredat de la redacció i la correcció gramatical i, de lʼaltra, la metodologia utilitzada i la creativitat. Així mateix, es destaca que els resultats assolits a la tesi estan validats per diverses publicacions en revistes indexades.
Millor tesi en català amb perspectiva de gènere «Art, curadoria i polítiques culturals des dels feminismes: una anàlisi de la Mostra FemArt (1992-2018)», dʼAnna Fando Morell, perquè aglutina les principals problemàtiques que travessen les pràctiques feministes en el sector cultural.
Millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral de lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials «Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere», de Caterina Canyelles i Gamundí, perquè va tenir una important repercussió mediàtica.
Millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral de lʼàmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut «Dades etnobotàniques de Catalunya: metanàlisi i bioprospecció», dʼAiry Gras Mas, per lʼoriginalitat i perquè incideix en un àmbit científic de què cal fer més divulgació.
El rector, Joan Guàrdia, va presidir lʼacte de lliurament dʼaquests guardons, batejats com a Premis Antoni M. Badia i Margarit en homenatge i record de qui va ser rector de la Universitat de Barcelona i lingüista destacat.
Lʼacte va incloure intervencions del vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, Jordi Matas; de la vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació, Maria Feliu; de Xavier Badia, fill dʼAntoni Maria Badia i Margarit, i del poeta i lingüista Carles Duarte, que hi va presentar lʼEpistolari Joan Coromines & Antoni Maria Badia i Margarit.
Epistolari entre dues personalitats científiques fonamentals
Lʼepistolari recull 61 cartes que Joan Coromines i Antoni Maria Badia i Margarit es van enviar del 1948 al 1995, en les quals els dos lingüistes intercanvien opinions i comenten els seus treballs científics. Lʼepistolari «ens ajuda a conèixer de prop, sense apriorismes ni prejudicis, la naturalesa de lʼamistat que va unir dues personalitats científiques fonamentals, separades generacionalment i per la tragèdia de la Guerra Civil, que va impedir que coincidissin a les aules universitàries i que col·laboressin en projectes compartits, com tots dos haurien volgut», explica Duarte en el pròleg del llibre. «Joan Coromines (1905-1997) i Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014) van ser no tan sols figures eminents en el cap de la romanística, sinó que van aportar a la nostra vida col·lectiva la veu compromesa que reivindicava amb fermesa la llengua i la cultura catalanes i que defensava, en un context advers, la democràcia i la llibertat», continua. Lʼobra, coeditada per la Fundació Pere Coromines i lʼInstitut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, ha estat a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas.