LʼICCUB organitza un acte per seguir en directe els primers resultats sobre la detecció dʼones gravitatòries
Ara fa cent anys que Einstein va predir lʼexistència dʼones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO. Amb motiu dʼaquesta presentació, lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) ha organitzat un acte de caràcter divulgatiu, i obert al públic, per seguir en directe la retransmissió dels resultats. Serà aquest dijous, 11 de febrer, a les 16 h a lʼAula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física (Diagonal, 647. Barcelona).
Ara fa cent anys que Einstein va predir lʼexistència dʼones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO. Amb motiu dʼaquesta presentació, lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) ha organitzat un acte de caràcter divulgatiu, i obert al públic, per seguir en directe la retransmissió dels resultats. Serà aquest dijous, 11 de febrer, a les 16 h a lʼAula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física (Diagonal, 647. Barcelona).
Lʼacte començarà a les 16 h amb una presentació a càrrec del físic teòric Roberto Emparan, investigador ICREA a lʼICCUB. Posteriorment, a les 16.30 h, se seguirà la retransmissió en directe de la roda de premsa des de Washington. Finalment, es farà una taula rodona en què participaran els investigadors de lʼICCUB Roberto Emparan, Domènec Espriu, Enric Verdaguer, Jordi Miralda i Josep Maria Paredes, aquests dos últims membres també de lʼInstitut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
La importància de les ones gravitatòries
Les ones gravitatòries van ser predites per Albert Einstein en la teoria de la relativitat general. Detectar-les suposaria un pas crucial en la validació d'aquesta teoria, però la troballa aniria encara més enllà: els successos que produeixen aquestes ones són els més violents de l'Univers, i per tant, tenen a veure amb les condicions extremes que ocorren en les col·lisions de forats negres o en el Big Bang.
Les ones gravitatòries viatgen a la velocitat de la llum, i en el rang detectable per LIGO, la seva freqüència és del mateix ordre que tenen les ones sonores, entre uns pocs Hz i kHz —al voltant de 300 Hz (el mi natural) per una col·lisió típica de forats negres—. En molts aspectes, són més semblants a les ones sonores que a les electromagnètiques: produeixen desplaçaments mecànics de masses, però per a les ones que podem detectar a la Terra, els desplaçaments són més petits que la mida d'un protó. Això és degut al fet que la força de la gravetat, en comparació amb altres forces com l'electromagnètica, és extremadament feble i necessita masses i velocitats molt grans per poder ser produïdes en quantitat suficient per ser detectades. Per això, només es produeixen en gran quantitat en successos extraordinàriament violents des del punt de vista cosmològic.
Tecnologia per a la detecció
La presentació coincideix amb la finalització del primer període de funcionament dels detectors LIGO, un sistema de dos detectors idèntics construïts amb precisió per detectar vibracions increïblement petites generades pel pas de les ones gravitatòries. Els detectors són capaços de mesurar desplaçaments de l'ordre de 10-18 metres (una mil·lèsima del radi d'un protó). Per poder determinar que l'efecte és degut al pas d'una ona gravitatòria (i no, per exemple, al d'un camió proper al laboratori), s'han de comparar deteccions produïdes gairebé simultàniament en els dos detectors, per tal de descartar efectes locals. A més de LIGO, hi ha detectors similars encara que més petits, en fases menys avançades, a Itàlia (VIRGO), Alemanya (Geo600) i el Japó (TAMA300).
Enllaç a la nota de premsa de LIGO