L'Hospital Clínic passa a titularitat de la Generalitat de Catalunya

Recerca
(09/01/2008)

El dimecres 9 de gener l'Hospital Clínic de Barcelona va passar a titularitat de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment a les reunions del Patronat que van tenir lloc a la Delegació del Govern a Catalunya, Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, i la consellera de Salut Marina Geli van segellar-ne el traspàs que es materialitza com una de les primeres fites de les negociacions de l'Estatut de Catalunya, en un acte en què va participar el rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta.

Recerca
09/01/2008

El dimecres 9 de gener l'Hospital Clínic de Barcelona va passar a titularitat de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment a les reunions del Patronat que van tenir lloc a la Delegació del Govern a Catalunya, Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, i la consellera de Salut Marina Geli van segellar-ne el traspàs que es materialitza com una de les primeres fites de les negociacions de l'Estatut de Catalunya, en un acte en què va participar el rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta.

La consellera Marina Geli presidirà el nou Patronat, que té com a missió principal la gestió de la constitució del Consorci que ha de regir l'hospital i que es crearà abans de l'estiu 2008. Aquest nou Consorci, també presidit per la consellera de Salut, incorporarà l'Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l'Administració central de l'Estat (ministeris d'Educació i Ciència i de Sanitat i Consum) i la Generalitat de Catalunya. El nou Consorci tindrà un Consell de Govern constituït per 21 membres: 14 a proposta de la Generalitat de Catalunya; 3 del Govern central; 2 de la Universitat de Barcelona, i altres 2 de l'Ajuntament de Barcelona. Són membres nats del Consell de Govern la consellera de Salut, el rector de la Universitat de Barcelona i el delegat del Govern a Catalunya. Una de les primeres conseqüències de la transferència és la incorporació de Raimon Belenes com a conseller delegat de l'hospital. Dins les seves competències hi haurà la direcció estratègica de la institució, la presidència de la Comissió Permanent i la tutela del Ple del Consorci que es reunirà tres vegades l'any. El Patronat del Clínic ha ratificat també Joan Rodés, catedràtic del Departament de Medicina de la UB, com a director general de l'hospital. El pressupost de 2007 de l'hospital és d'uns 360 milions, i disposa, així mateix, d'un pla d'inversions de 325 milions per als pròxims quatre anys que preveu un conjunt d'accions, entre les quals destaca l'habilitació del Parc de Bombers de Barcelona proper al centre com a nou recinte d'urgències de l'hospital.

Com és sabut, durant el 2007 van tenir lloc els actes de commemoració del centenari de la Facultat de Medicina de la UB i l'Hospital Clínic de Barcelona, dues institucions emblemàtiques i punteres al país en l'àmbit de la docència, la recerca i l'assistència sanitària. Amb més de 500 professors i 1.400 alumnes, la Facultat de Medicina de la UB és capdavantera en l'àmbit de docència i formació de metges al país. La seu central es troba al Campus de Medicina-Clínic August Pi i Sunyer, al costat de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb el qual forma una unitat funcional. L'altra seu se situa al Campus Ciències de la Salut de Bellvitge, on s'ubica l'Hospital de Bellvitge, un altre dels grans hospitals universitaris. En l'àmbit de la recerca, la Universitat de Barcelona, l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) són institucions líders en productivitat científica a tot l'Estat. L'Hospital Clínic de Barcelona és una institució de primer nivell científic i assistencial que ha viscut diferents etapes, vinculades, en part, als canvis en el país: durant el primer període, de la fundació a la guerra (1906-1939), és un hospital bàsicament de beneficiència i amb predomini de la cirurgia. La segona etapa, de 1939 a 1972, és la que marca el canvi, des de la beneficiència fins a la concertació, i amb el pas a un primer pla de la medicina interna per damunt de la cirurgia. El tercer període, del 1972 fins a l'actualitat, en què pren rellevància la transformació professional, amb un paper destacat de l'activitat de recerca i un alt nivell assistencial.