Lʼhomenatge a Fabián Estapé reivindica el seu llegat per afrontar els reptes de lʼeconomia i la universitat actuals

Moment del l'homenatge.
Moment del l'homenatge.
(27/06/2012)

Lʼhomenatge a Fabián Estapé que va tenir lloc ahir al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB va esdevenir una reivindicació de la figura dʼaquest il·lustre economista i exrector de la Universitat i del seu llegat com a exemple valuós per afrontar els reptes dʼavui i del futur. «En els moments actuals, en què la conjuntura social i econòmica no són les òptimes, el seu record al capdavant de la UB ens ha de servir com a exemple per apostar per la nostra institució i la seva qualitat», va afirmar el rector, Dr. Dídac Ramírez.

Moment del l'homenatge.
Moment del l'homenatge.
27/06/2012

Lʼhomenatge a Fabián Estapé que va tenir lloc ahir al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB va esdevenir una reivindicació de la figura dʼaquest il·lustre economista i exrector de la Universitat i del seu llegat com a exemple valuós per afrontar els reptes dʼavui i del futur. «En els moments actuals, en què la conjuntura social i econòmica no són les òptimes, el seu record al capdavant de la UB ens ha de servir com a exemple per apostar per la nostra institució i la seva qualitat», va afirmar el rector, Dr. Dídac Ramírez.

A més del rector de la UB, també van presidir lʼacte el conseller dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, i la degana de la Facultat dʼEconomia i Empresa, Elisenda Paluzie. Lʼhomenatge va reunir companys i deixebles de Fabián Estapé, i va incloure les intervencions de Jordi Goula, periodista del diari La Vanguardia; Miquel Corominas, catedràtic del Departament dʼUrbanisme de la UPC, que va parlar de la implicació dʼEstapé en lʼanàlisi urbanística de Barcelona; Joan Mas, soci número u del Cercle dʼEconomia; Lluís Maria de Puig, president de la Fundació Ernest Lluch; els catedràtics Josep M. Gil-Vernet i Joan Hortalà, membres de lʼequip de govern de Fabián Estapé durant el seu mandat com a rector, i Manuel Estapé, en representació de la família.

El rector Dídac Ramírez va emfasitzar que per les classes de Fabián Estapé van passar «més de 37.000 alumnes», molts dels quals van esdevenir personalitats destacades del món de la política, com ara Ernest Lluch, Josep Piqué o Pasqual Maragall, i de lʼacadèmia. Així mateix, el rector de la UB va caracteritzar Fabián Estapé com una persona destacada en la modernització i la divulgació de lʼeconomia en lʼàmbit de la universitat espanyola. Enèrgic, vital, iconoclasta i irreverent van ser alguns dels adjectius amb què es va recordar la figura de Fabián Estapé.
 
El professor Fabián Estapé va ser rector de la Universitat de Barcelona en dues ocasions (en els períodes 1969-1971 i 1974-1976); també va ser vicerector i degà de la Facultat dʼEconòmiques. Entre els seus alumnes destaquen Ernest Lluch, Pasqual Maragall, Josep Piqué, Narcís Serra, Anna Birulés, Antoni Serra Ramoneda, Jacint Ros i Hombravella, Joan Hortalà i Anton Costas. Estapé va ser, així mateix, catedràtic a la Universitat de Saragossa i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
Va difondre lʼescola històrica i institucionalista de John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter, de qui va prologar lʼobra Capitalisme, socialisme i democràcia (1966). Els seus principals treballs han estat recollits a Ensayos sobre historia del pensamiento económico (1971) i a Ensayos sobre economía española (1972). Va ser editor de lʼobra dʼIldefons Cerdà Teoría general de la urbanización.
 
També és autor, entre altres obres, de Conversaciones con Fabián Estapé (1989), Introducción al pensamiento económico: una perspectiva española (1990), Lliçons dʼeconomia domèstica (1996) i de lʼautobiografia De tots colors (Premi Gaziel, 1999). Lʼany 1997 va ser nomenat vicepresident dʼENHER. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi Jaume I (1995).