Les obres antigues més destacades del fons bibliogràfic de la Universitat, reunides en un llibre
Aquest dimarts, 20 de setembre, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit la presentació del llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona, una publicació que recull una selecció dels llibres més destacats del fons bibliogràfic de la Universitat. Han assistit a lʼacte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes dʼInformació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger. Aquesta obra, trilingüe i profusament il·lustrada, publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona, inclou una selecció comentada de seixanta-cinc obres emblemàtiques del CRAI Biblioteca de Reserva, un tast del seu excel·lent patrimoni bibliogràfic i històric.
Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip, i ha destacat que el tresor principal és «la professionalitat de les persones que tenen cura i preserven tot aquest patrimoni bibliogràfic». «Un patrimoni que -com ha reivindicat Carina Rey- no té cap altra universitat espanyola, ni pública ni privada, i que tot i ser tan valuós, malauradament, no està prou valorat». Rey ha posat en relleu que «es tracta d'una obra col·lectiva duta a terme durant cinc anys de treball conjunt entre professors, investigadors, personal del CRAI, del Centre de Digitalització i del Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona». Verger, per la seva banda, ha recalcat que «l'obra té la voluntat de fer més visible la Biblioteca de Reserva del CRAI» i ha remarcat que «és un llibre preciós i mereixedor del seu títol».
Aquest dimarts, 20 de setembre, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit la presentació del llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona, una publicació que recull una selecció dels llibres més destacats del fons bibliogràfic de la Universitat. Han assistit a lʼacte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes dʼInformació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger. Aquesta obra, trilingüe i profusament il·lustrada, publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona, inclou una selecció comentada de seixanta-cinc obres emblemàtiques del CRAI Biblioteca de Reserva, un tast del seu excel·lent patrimoni bibliogràfic i històric.
Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip, i ha destacat que el tresor principal és «la professionalitat de les persones que tenen cura i preserven tot aquest patrimoni bibliogràfic». «Un patrimoni que -com ha reivindicat Carina Rey- no té cap altra universitat espanyola, ni pública ni privada, i que tot i ser tan valuós, malauradament, no està prou valorat». Rey ha posat en relleu que «es tracta d'una obra col·lectiva duta a terme durant cinc anys de treball conjunt entre professors, investigadors, personal del CRAI, del Centre de Digitalització i del Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona». Verger, per la seva banda, ha recalcat que «l'obra té la voluntat de fer més visible la Biblioteca de Reserva del CRAI» i ha remarcat que «és un llibre preciós i mereixedor del seu títol».
El valor dʼalgunes dʼaquestes obres és incalculable, tant per la seva antiguitat, singularitat i originalitat material (contingut, enquadernació i imatges), com per lʼescassetat dʼexemplars existents. Sʼhi inclouen llibres de temàtiques molt diverses, com ara la gastronomia, la geografia, els viatges, les ciències naturals, la botànica o la infermeria. Hi trobem des dʼun exemplar del Llibre dels feyts de Jaume I, fins al Discours de la méthode, de René Descartes, passant pel Llibre de Sent Soví, Els cent noms de Déu o lʼArs brevis de Ramon Llull, i el Mixné Torà de Maimònides. Els comentaris són a càrrec de professors especialistes de diferents facultats i departaments, investigadors de centres de recerca dʼaltres països i estudiosos reconeguts, que han fet una síntesi dels seus coneixements amb voluntat divulgativa.
La selecció està integrada per dinou manuscrits, setze incunables i trenta impresos. La majoria dels manuscrits sʼhan escollit per la seva bellesa, ja que en bona part són il·luminats; dʼaltres també tenen interès per la seva relació amb la cultura catalana, i molts abracen els dos valors. El llibre sʼestructura en tres parts principals: manuscrits, incunables i impresos, ordenats cronològicament. Dins de cada llibre comentat hi ha, en primer lloc, la citació (autor, títol, peu dʼimpremta i format o mesures); en segon lloc, unes dades tècniques que inclouen un petit regest de lʼobra, la descripció material (material de suport, tipus dʼescriptura o tipografia i il·lustració), la història de lʼexemplar (on sʼesmenten els antics posseïdors), lʼenquadernació, les exposicions en què sʼha exhibit i, per últim, les versions digitals disponibles (la majoria consultables a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB, i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes). A continuació dʼaquesta part més tècnica, hi ha un comentari del professor, amb una bibliografia de referència. De cada llibre se nʼhan extret unes quantes imatges rellevants per il·lustrar-lo. Els comentaris també sʼhan editat en una versió en anglès i en castellà.
La publicació dʼEls tresors de la Universitat de Barcelona vol revaloritzar aquest important fons patrimonial que representa un valuós testimoni de la nostra història, augmentat pel fet de provenir dʼunes biblioteques i dʼuns posseïdors concrets, testimonis de la història cultural dʼun lloc i un temps determinats, que ens permeten fer una cartografia del fenomen de la lectura al nostre país durant lʼèpoca moderna.
Lʼobra, a part de tenir un interès intrínsec per les peces presentades, vol ser un reclam per donar a conèixer aquesta important col·lecció del fons antic de la Biblioteca de la UB. El que avui és el CRAI Biblioteca de Reserva va ser, en el moment de la restauració de la Universitat de Barcelona, el punt de partida de la nova biblioteca, ja que de la que tenia lʼantiga Universitat fundada el 1450 i suprimida el 1714 no en va quedar cap vestigi. La biblioteca actual es va crear com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, en què es van confiscar els béns eclesiàstics per posar-los en mans de lʼEstat. Així, els fons dels vint-i-tres convents i col·legis de religiosos de Barcelona, Gràcia, Sarrià, dels cartoixans de Montalegre, dels benedictins de Sant Benet de Bages i dels jesuïtes i caputxins de la ciutat de Manresa, van ser traslladats per formar el que, lʼany 1847, es va denominar la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. El 1881, aquesta biblioteca es va instal·lar definitivament al nou lʼedifici de la Universitat de Barcelona dissenyat per lʼarquitecte Elies Rogent. A part dels fons provinents de la desamortització, que són la gran majoria, a lʼinici de la biblioteca també sʼhi van incorporar els fons provinents de lʼantiga Universitat de Cervera considerats pertinents per als estudis superiors, concretament uns 1.600 volums, entre els quals hi havia setanta-sis manuscrits i cinc incunables.
Lʼobra, curosament editada, ha estat coordinada per Neus Verger, cap de la Biblioteca de Reserva. El projecte lʼhan promogut Carina Rey, delegada del rector com a comissionada per a Sistemes dʼInformació i Documentació, i Adelaida Ferrer, directora del CRAI. Ignasi Baiges, Xavier Espluga, Blanca Garí, Carina Rey, Pedro Rueda i Neus Verger sʼhan encarregat de gestionar els textos amb els autors. També han col·laborat en lʼobra els Serveis Lingüístics i el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona.
El fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona està integrat per més de dos mil manuscrits, gairebé mil incunables i prop de cent vint mil obres impreses entre el segle XVI i lʼany 1820.