Les jornades «A qui pertany el carrer?» analitzen les transformacions urbanes a lʼÀfrica a partir dels canvis en els sistemes de circulació i transport

Les jornades tenen lloc a la Facultat de Geografia i Història.
Les jornades tenen lloc a la Facultat de Geografia i Història.
(24/01/2013)
 
La circulació viària, i en general el transport urbà i interurbà, reflecteixen els processos de transformació i modernització de les ciutats, així com els canvis en lʼapropiació i ús de lʼespai públic. Unes jornades internacionals a la Facultat de Geografia i Història, amb el títol «A qui pertany el carrer?», analitzen aquest dijous, 24, i divendres, 25, aquestes qüestions en el cas de les ciutats africanes, amb la participació dʼantropòlegs i científics socials dʼaquest continent i dʼEuropa. Sʼhi tractaran, entre dʼaltres, els conflictes que genera lʼús creixent de lʼautomòbil, les causes de l'accidentalitat viària, les maneres de resoldre els conflictes que se'n deriven, i exemples concrets dʼinteraccions socials en carrers i places de metròpolis africanes.

 

Les jornades tenen lloc a la Facultat de Geografia i Història.
Les jornades tenen lloc a la Facultat de Geografia i Història.
24/01/2013
 
La circulació viària, i en general el transport urbà i interurbà, reflecteixen els processos de transformació i modernització de les ciutats, així com els canvis en lʼapropiació i ús de lʼespai públic. Unes jornades internacionals a la Facultat de Geografia i Història, amb el títol «A qui pertany el carrer?», analitzen aquest dijous, 24, i divendres, 25, aquestes qüestions en el cas de les ciutats africanes, amb la participació dʼantropòlegs i científics socials dʼaquest continent i dʼEuropa. Sʼhi tractaran, entre dʼaltres, els conflictes que genera lʼús creixent de lʼautomòbil, les causes de l'accidentalitat viària, les maneres de resoldre els conflictes que se'n deriven, i exemples concrets dʼinteraccions socials en carrers i places de metròpolis africanes.

 

La conferència inaugural serà avui a les 12 h a càrrec de Manuel João Ramos, de lʼInstitut Superior de Ciències del Treball i de lʼEmpresa - Institut Universitari de Lisboa, i amb la intervenció dels professors dʼAntropologia Social de la UB Alberto López Bargados i Gerard Horta. Al llarg de les jornades tindran lloc ponències sobre casos como ara la resolució de conflictes de circulació a Nouakchott (Mauritània), que inclou formes tradicionals dʼadministració de justícia com la diya; els processos de modernització i les pràctiques de desplaçament en aquesta mateixa ciutat; lʼanàlisi dʼindrets concrets com el mercat de Sucupira de Praia, a Santiago (Cap Verd); o la migració i desenvolupament urbà a Touba (Senegal).

 
En les jornades sorgiran qüestions com ara quins models urbanístics i quines tipologies urbanes prevalen en lʼacció estatal i municipal en els exemples estudiats, o quines conseqüències tenen lʼaugment de lʼús de lʼautomòbil i els processos de privatització del transport públic col·lectiu. Entre els ponents hi ha Papa Demba Fall, de la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar (Senegal), o Pedro José García Sánchez, de la Universitat París Oest - Nanterre, que ha titulat la seva intervenció «Ouaga: la calle como enjambre. Peripecias, competencias y ambientes de la movilidad lábil en África subsahariana». La conferència de clausura serà a càrrec de Mark Lamont, de Goldsmiths, Universitat de Londres.
 
Les jornades estan organitzades pel Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la UB (GRECS), en el marc del projecte dʼR+D FLUXUS. Estudi sobre apropiacions socials i competències dʼús en centres urbans de tres ciutats africanes, amb el suport del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat. La trobada a Barcelona és la cloenda dʼaquest projecte i alhora el tret dʼinici dʼun de nou que li dóna continuïtat, i que es titula AFFRIC. Planificació urbana, mobilitat i sinistralitat viària a lʼÀfrica subsahariana. El projecte FLUXUS sʼha enfocat principalment a analitzar lʼeclosió de conflictes, processos i necessitats socials a partir de lʼantagonisme entre la lògica quotidiana dels vianants i lʼimpacte del trànsit rodat, amb o sense planificació prèvia. En la seva vessant més pràctica, lʼobjectiu últim dʼaquests projectes és obtenir eines per reduir la sinistralitat viària en aquestes ciutats, però fent-ho dʼuna manera adaptada a les característiques pròpies del context africà.