Les inundacions, una prova de lʼacceleració dels canvis ambientals i de lʼaugment dels riscos a la conca mediterrània
El canvi climàtic està agreujant els problemes ambientals a la conca mediterrània provocats pel canvi de l'ús del sòl, la redistribució de població, la contaminació i la disminució de la biodiversitat. Les inundacions i sequeres, l'escassetat d'aigua, el deteriorament de l'ecosistema, la seguretat alimentària amenaçada, els problemes de salut i de seguretat poden augmentar sistemàticament durant les properes dècades. Maria del Carme Llasat, professora del Departament de Física Aplicada de la UB, ha participat, amb col·legues de nou països, en un nou article de revisió publicat a Nature Climate Change, en el qual es fa un recull dels impactes del canvi climàtic i els canvis ambientals a la conca mediterrània. Aquest treball és el punt de partida d'un nou informe especific sobre lʼimpacte del canvi climàtic en aquesta conca que realitzarà el Grup dʼExperts Mediterranis sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MEDECC), que es presentarà al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
El canvi climàtic està agreujant els problemes ambientals a la conca mediterrània provocats pel canvi de l'ús del sòl, la redistribució de població, la contaminació i la disminució de la biodiversitat. Les inundacions i sequeres, l'escassetat d'aigua, el deteriorament de l'ecosistema, la seguretat alimentària amenaçada, els problemes de salut i de seguretat poden augmentar sistemàticament durant les properes dècades. Maria del Carme Llasat, professora del Departament de Física Aplicada de la UB, ha participat, amb col·legues de nou països, en un nou article de revisió publicat a Nature Climate Change, en el qual es fa un recull dels impactes del canvi climàtic i els canvis ambientals a la conca mediterrània. Aquest treball és el punt de partida d'un nou informe especific sobre lʼimpacte del canvi climàtic en aquesta conca que realitzarà el Grup dʼExperts Mediterranis sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MEDECC), que es presentarà al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
El treball, liderat per Wolfgang Cramer (CNRS, IMBE, Aix-en-Provence, França), i en el qual participen investigadors la Universitat de Barcelona, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, CSIC-UAB) i de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), mostra que les temperatures mitjanes anuals a la conca mediterrània són actualment 1,4 °C més elevades respecte als nivells preindustrials i 0,4 °C més altes que a escala global. A més, l'estudi constata que, durant els darrers vint anys, el nivell del mar Mediterrani ha augmentat 6 cm, i que ho continuarà fent a un ritme accelerat, fet que conduirà a inundacions costaneres que afectaran molta població, atès que es preveu que l'any 2050 més de la meitat de la població dʼaquesta regió viurà en municipis costaners.
Encara que l'escalfament global quedi limitat a 2 °C, és probable que les precipitacions es redueixin entre un 10 i un 30 % en algunes regions, i ja es constata un augment de les ratxes de dies consecutius sense pluja. Això implica que hi hagi més escassetat d'aigua i més riscos per a la productivitat agrícola, especialment a les regions del sud. La salut humana també es veurà afectada pel canvi climàtic i la contaminació, que causaran malalties infeccioses, cardiovasculars i respiratòries. En països políticament inestables, el canvi ambiental és un factor cada cop més rellevant per als riscos socioeconòmics, a causa de la fam, les migracions i els conflictes que es podrien estendre a tota la regió.
Augment dels fenòmens dʼinundacions sobtades
«Al Mediterrani les inundacions sobtades no són un fenomen aliè», explica Llasat, que ha coordinat la part de lʼestudi relacionada amb les inundacions. L'experta recorda que l'àrea mediterrània és una de les regions del món on aquest fenomen és més freqüent, i on sʼhan produït episodis com el del setembre del 1962 al Vallès —que va provocar més de 800 morts—, o les recents tragèdies a Mallorca i el sud-est de França.
Enguany també hi ha hagut un nombre considerable dʼinundacions sobtades a Catalunya, com ara en alguns barris de Barcelona o en poblacions situades a la conca del Cardener. Segons la investigadora de la UB, «si bé els escenaris climàtics preveuen que les pluges intenses seran cada vegada més freqüents, les tendències fins ara no eren encara evidents, sobretot perquè molts episodis duren tan sols unes hores, i usualment es treballa amb durades dʼun dia o més». Tanmateix, lʼarticle posa en evidència un augment de les pluges molt fortes i breus, que associat a un augment de lʼocupació de les zones inundables, comporta un augment indubtable del risc. «El que està passant aquest any és una crida a la reflexió», conclou Llasat.
L'estudi de les dades de què es disposa fins ara apunta que el risc dʼinundacions, associat amb episodis de pluges extremes, augmentarà a causa del canvi climàtic, però també a causa de factors no climàtics com lʼaugment de superfícies impermeables en àrees urbanes i les deficiències en els sistemes de gestió enfront d'aiguats i tempestes. A la part est de la península Ibèrica, les observacions indiquen un augment de la precipitació intensa i convectiva, concentrada en menys dies, consistent amb les expectatives de canvi climàtic en aquesta zona. A més de la intensitat, també està canviant el calendari de les inundacions, cap a inundacions més fortes —fins a catorze dies per dècada al nord d'Itàlia, sud de França i Grècia oriental— o inundacions més espaiades —un dia per dècada— a prop de la costa nord-oriental de l'Adriàtic, a l'est dʼEspanya i al sud d'Itàlia i de Grècia.
Per facilitar la presa de decisions davant tots aquests riscos, cal fer una revisió científica dels coneixements actuals, que abasti totes les disciplines, sectors i subregions pertinents. Els informes d'avaluació recents del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i la Plataforma Intergovernamental de Política de Ciència sobre Biodiversitat i Serveis de l'Ecosistema (IPBES) proporcionen coneixements útils, però no han permès obtenir una visió integrada sobre la conca mediterrània. Aquest treball mostra un primer pas que treballarà en profunditat el Grup dʼExperts del Mediterrani sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MEDECC), que en lʼactualitat inclou quatre-cents experts científics, amb el suport d'agències governamentals, de la Unió per la Mediterrània i d'altres socis. L'objectiu principal de MEDECC és produir una revisió integrada de riscos a lʼàrea de la Mediterrània i presentar-la als responsables de debat i aprovació.
Referència de l'article:
Cramer, W.; Guiot, J.; Fader, M.; Garrabou, J.; Gattuso, J.-P.; Iglesias, A.; Lange, M. A.; Lionello, P.; Llasat, M. C.; Paz, S.; Peñuelas, J.; Snoussi, M.; Toreti, A.; Tsimplis, M. N.; Xoplaki, E. «Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean». Nature Climate Change, 22 dʼoctubre de 2018. DOI: 10.1038/s41558-018-0299-2