Lʼentrenament esportiu ajuda a reduir els dèficits cerebrals associats a lʼedat i lʼenvelliment

El nou treball avalua si l’entrenament esportiu a llarg termini pot retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de memòria i afavorir el seu manteniment al llarg del procés d’envelliment.
El nou treball avalua si l’entrenament esportiu a llarg termini pot retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de memòria i afavorir el seu manteniment al llarg del procés d’envelliment.
Recerca
(07/03/2019)

Lʼexercici físic pot ajudar a mitigar alguns dèficits cerebrals associats a lʼedat i lʼenvelliment, segons un treball publicat a la revista Scientific Reports. El nou estudi avala lʼimpacte positiu a llarg termini de lʼentrenament esportiu per retardar lʼinici de la pèrdua fisiològica de la memòria i la modulació perifèrica neurotròfica associada.

Lʼarticle està signat per un equip en el qual participen els experts de la UB David Bartrés Faz i Elisabeth Solana, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,  lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro) i lʼIDIBAPS, i Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, lʼUBNeuro i el CIBERNED

El nou treball avalua si l’entrenament esportiu a llarg termini pot retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de memòria i afavorir el seu manteniment al llarg del procés d’envelliment.
El nou treball avalua si l’entrenament esportiu a llarg termini pot retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de memòria i afavorir el seu manteniment al llarg del procés d’envelliment.
Recerca
07/03/2019

Lʼexercici físic pot ajudar a mitigar alguns dèficits cerebrals associats a lʼedat i lʼenvelliment, segons un treball publicat a la revista Scientific Reports. El nou estudi avala lʼimpacte positiu a llarg termini de lʼentrenament esportiu per retardar lʼinici de la pèrdua fisiològica de la memòria i la modulació perifèrica neurotròfica associada.

Lʼarticle està signat per un equip en el qual participen els experts de la UB David Bartrés Faz i Elisabeth Solana, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,  lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro) i lʼIDIBAPS, i Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, lʼUBNeuro i el CIBERNED

El treball ha estat dirigit per les expertes Coral Sanfeliu (IIBB, CSIC, IDIBAPS i CIBERESP) i M. Carmen Gómez (Universitat de València i INCLIVA) i sʼha dut a terme amb la col·laboració d'esportistes dels clubs de veterans XV Matusalem Rugbi Sant Cugat i Kingʼs Pebrots (Associació de Veterans de Rubgi de Barcelona), i també del Club de Rugbi Barcelona. En concret, es va estudiar un grup de vuitanta-sis esportistes —de disset a seixanta-vuit anys—, en el qual sʼincloïa específicament un grup de mitjana edat amb un període de pràctica esportiva de quinze a trenta-cinc anys.

 

Lʼentrenament físic ajuda a prevenir la pèrdua de memòria

Els estudis en esportistes veterans que han practicat exercici durant la major part de les seves vides «aporten una nova perspectiva per comprendre lʼimpacte de lʼentrenament a llarg termini en aspectes com la neuroprotecció», apunten les investigadores Coral Sanfeliu i M. Carmen Gómez.

Lʼanàlisi de diferents biomarcadors revela que lʼentrenament físic permet modular diversos factors que participen en la comunicació molecular —entre el múscul esquelètic i el cervell— mitjançant factors que sʼalliberen al torrent circulatori. Alguns dels factors implicats, com lʼenzim catepsina B (CTSB) i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), estan relacionats amb la supervivència neuronal.

El treball també suggereix lʼefectivitat de lʼexercici com a estratègia preventiva contra la pèrdua de memòria relacionada amb lʼedat i la neurodegeneració, en especial en patologies —com la malaltia dʼAlzheimer— caracteritzades pel deteriorament de la memòria i altres habilitats cognitives. Els resultats també van permetre constatar canvis significatius en els nivells perifèrics de les molècules BDNF i CTSB en el grup dʼesportistes de lʼestudi, tant en els de mitjana edat com en els joves. En aquest context, les proves de memòria en el grup de jugadors veterans i la població de control van ser dirigides pel neuropsicòleg David Bartrés Faz (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, UBNeuro i IDIBAPS).

El nou treball sʼha dut a terme amb el suport dʼajuts a la recerca concedits per l'Institut dʼEstudis Catalans (Barcelona). En la recerca, també hi han participat José Viña i Adrián de la Rosa (Departament de Fisiologia de la Universitat de València, INCLIVA i CIBERFES).