Les universitats europees reclamen doblar el pressupost de recerca, innovació i educació

 Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
Recerca
(23/03/2018)

Una iniciativa liderada per la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU), i a la qual donen suport tretze associacions europees dʼuniversitats, demana a la Comissió Europea, al Parlament Europeu i al Consell Europeu doblar el finançament de la recerca, la innovació i lʼeducació en el proper marc financer pluriennal.

 Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
Recerca
23/03/2018

Una iniciativa liderada per la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU), i a la qual donen suport tretze associacions europees dʼuniversitats, demana a la Comissió Europea, al Parlament Europeu i al Consell Europeu doblar el finançament de la recerca, la innovació i lʼeducació en el proper marc financer pluriennal.

El comunicat fet públic sʼalinea, dʼaquesta manera, amb el que va afirmar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en seu parlamentària la setmana passada, quan es va mostrar disposat a augmentar la partida destinada a aquest concepte de 80 a 160 mil milions dʼeuros.

A continuació, es reprodueix el comunicat de la LERU, que té el suport de la UB com a membre de la xarxa:

 

Doble inversió en recerca, innovació i educació


Com a associacions europees de les universitats, fem una crida a la Comissió Europea, al Parlament Europeu i al Consell Europeu perquè dupliquin el pressupost destinat a recerca, innovació i educació en el proper marc financer pluriennal (multi-annual financial framework, MFF).
 
Duplicar el pressupost del 9è Programa marc per a la recerca i la innovació de la Unió Europea (PM9) fins a 160 milions dʼeuros, una proposta feta també pel grup Lamy, generaria aproximadament 650.000 llocs de treball i afegiria un 0,46 % del PIB cap al 2040. Tal com ha explicat la Comissió Europea en la seva comunicació sobre el proper marc financer pluriennal, aquest increment permetria a la UE emergir com un líder mundial en camps com ara les futures bateries elèctriques, edificis i vehicles intel·ligents i nets, malalties infeccioses, i economia circular. Simultàniament, això estimularia les societats més inclusives i resistents, augmentaria el creixement sostenible, i reduiria les desigualtats a Europa.

Tot i que Horitzó 2020 és actualment el programa marc més gran que hi ha sobre recerca i innovació, amb prop de 80 milions dʼeuros durant set anys, encara està infrafinançat. En algunes àrees dʼHoritzó 2020, el pressupost actual cobreix menys dʼuna de les cinc propostes dʼalta qualitat. De la mateixa manera, malgrat lʼèxit significatiu del programa dʼErasmus+ respecte a mobilitat i ocupació, cal dir que un 5 % de la mobilitat aconseguida dʼestudiants europeus està per sota del 20 % de lʼobjectiu del procés de Bolonya.

Tanmateix, duplicar el pressupost del 9è Programa marc no pot substituir el gran suport a la inversió en recerca, innovació i educació a escala nacional. La inversió nacional suficient en recerca —un 3 % del PIB tal com van acordar els estats membres— i en educació, junt amb els fons de la UE, és crucial per a la competitivitat dʼEuropa i per a una societat europea sostenible (dʼacord amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides). També demanem a les institucions europees que animin els estats membres a complir els seus compromisos en el marc de lʼàrea de recerca europea (ERA)  i lʼespai europeu dʼeducació superior (EHEA).

Les universitats són socis forts i compromesos en la cerca de solucions per afrontar els futurs reptes que emergeixen en la societat, i per impulsar la competitivitat, el desenvolupament regional i la sostenibilitat de la UE. Ho fan amb recerca avançada, amb reptes, interdisciplinarietat, múltiples actors (treballant amb la indústria, les PIME i les empreses socials i culturals), i inspirant-se en principis de ciència oberta. Les universitats aporten els resultats de la recerca a la societat i al mercat, valoren els resultats a través de start-ups i eduquen actuals i futures generacions de professors, emprenedors, investigadors, polítics i ciutadans en general.

Les universitats i les associacions europees a les quals pertanyen esperen treballar amb les institucions de la UE per millorar encara més els programes europeus de recerca, innovació i educació, i exercir un paper important que augmenti encara més la rellevància i els beneficis dʼaquests programes per a la ciutadania dʼEuropa.

Versió en anglès en aquest enllaç