Les cèl·lules es mouen en grup cap a teixits rígids

Un grup de cèl·lules d’epiteli de mama s’expandeix asimètricament sobre una superfície de rigidesa creixent (cap a la dreta de la imatge). Les línies de colors mostren la trajectòria de cada cèl·lula (punts grisos) al llarg de deu hores.
Un grup de cèl·lules d’epiteli de mama s’expandeix asimètricament sobre una superfície de rigidesa creixent (cap a la dreta de la imatge). Les línies de colors mostren la trajectòria de cada cèl·lula (punts grisos) al llarg de deu hores.
Recerca
(09/09/2016)

Un estudi publicat a la revista Science mostra com diversos tipus cel·lulars se senten atrets per les zones més rígides dels teixits. L'estudi trenca amb la visió tradicional, segons la qual el moviment cel·lular està guiat principalment per variacions en la concentració química de proteïnes i ions. En lʼestudi sʼha vist que, quan les cèl·lules cooperen entre elles, són capaces de respondre a variacions de rigidesa de manera molt més eficient que quan estan aïllades, un exemple del que sʼanomena intel·ligència col·lectiva. El treball lʼhan liderat Xavier Trepat i Pere Roca Cusachs, professors del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i investigadors de lʼInstitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Més informació en aquest enllaç

 

Un grup de cèl·lules d’epiteli de mama s’expandeix asimètricament sobre una superfície de rigidesa creixent (cap a la dreta de la imatge). Les línies de colors mostren la trajectòria de cada cèl·lula (punts grisos) al llarg de deu hores.
Un grup de cèl·lules d’epiteli de mama s’expandeix asimètricament sobre una superfície de rigidesa creixent (cap a la dreta de la imatge). Les línies de colors mostren la trajectòria de cada cèl·lula (punts grisos) al llarg de deu hores.
Recerca
09/09/2016

Un estudi publicat a la revista Science mostra com diversos tipus cel·lulars se senten atrets per les zones més rígides dels teixits. L'estudi trenca amb la visió tradicional, segons la qual el moviment cel·lular està guiat principalment per variacions en la concentració química de proteïnes i ions. En lʼestudi sʼha vist que, quan les cèl·lules cooperen entre elles, són capaces de respondre a variacions de rigidesa de manera molt més eficient que quan estan aïllades, un exemple del que sʼanomena intel·ligència col·lectiva. El treball lʼhan liderat Xavier Trepat i Pere Roca Cusachs, professors del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i investigadors de lʼInstitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Més informació en aquest enllaç

 

Referència de l'article

R. Sunyer, V. Conte, J. Escribano, A. Elosegui Artola, A. Labernadie, L. Valon, D. Navajas, J. M. García Aznar, J. J. Muñoz, P. Roca Cusachs i X. Trepat. «Collective cell durotaxis emerges from long-range intercellular force transmission». Science, setembre de 2016. Doi: 10.1126/science.aaf7119