L'amfiteatre de la Barcelona romana
La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publicarà en el proper número 21 de la Revista dʼArqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que lʼarena de la Barcelona romana es trobava just en lʼespai que avui ocupa lʼesglésia de Santa Maria del Mar.
La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publicarà en el proper número 21 de la Revista dʼArqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que lʼarena de la Barcelona romana es trobava just en lʼespai que avui ocupa lʼesglésia de Santa Maria del Mar.
La Dra. Sales basa la seva hipòtesi en els arguments següents: en època tardoromana aquest espai va albergar una necròpolis, sobre la qual més tard es va edificar lʼesglésia de Santa Eulàlia, ja que la tradició creia que la màrtir havia estat enterrada en aquell cementiri. Més tard, lʼesglésia va passar a anomenar-se Santa Maria de les Arenes, un nom que bé podria estar relacionat amb lʼarena o lʼamfiteatre de lʼèpoca imperial, tal com esdevé en altres ciutats, com ara Nimes, amb Saint-Martin-des-Arenes, i Pàdua, amb la Cappella degli Scrovegni nellʼArena. Així mateix, en les excavacions que lʼarqueòleg Marià Ribas va dur a terme a Santa Maria del Mar al final dels anys setanta del segle passat, es van trobar arenes planes i uniformes en el subsòl de lʼesglésia. A més, si sʼobserva la trama urbana en una vista aèria es percep una el·lipsi al voltant de Santa Maria del Mar (tal com passa a les ciutats de Lucca i Florència, a Itàlia, on sʼha documentat lʼexistència dʼamfiteatres), fet que suggereix que un possible espai preexistent es va adaptar urbanísticament en un moment posterior.