La UB i lʼIRBio lideren un projecte per potenciar lʼèxit dels episodis de nidificació de la tortuga babaua a les costes mediterrànies
Potenciar al màxim lʼèxit dels episodis de nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) al litoral peninsular és lʼobjectiu principal del nou projecte liderat per la Universitat de Barcelona i cofinançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Potenciar al màxim lʼèxit dels episodis de nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) al litoral peninsular és lʼobjectiu principal del nou projecte liderat per la Universitat de Barcelona i cofinançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
En el nou projecte, titulat «Gestió i avaluació de la colonització del litoral espanyol per a la nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) com a adaptació al canvi climàtic (NIDOS-Caretta)», hi participen els experts Marta Pascual, Carlos Carreras i Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. També hi col·laboren investigadors del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
La tortuga babaua és una espècie marina present a les zones tropicals i temperades de tot el món. Aquest queloni carnívor nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est dʼAmèrica de Nord, així com a Cap Verd i a la Mediterrània oriental (especialment a Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel). També fa llargues migracions a zones dʼalimentació com la Mediterrània occidental.
Tortuga babaua: comportament filopàtric i nidificació esporádica
En un escenari de canvi climàtic, el futur de la tortuga babaua pot dependre de la seva habilitat per colonitzar noves zones. Aquesta espècie té un comportament filopàtric, de manera que les femelles i la majoria de mascles tornen a les platges on van néixer per reproduir-se. Ara bé, algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden fer alguna posta ocasional en noves àrees. El fenomen de la nidificació esporàdica, considerat excepcional, ha anat creixent en els últims anys a les platges de la Mediterrània occidental, de manera que la protecció dʼaquestes regions pot ser decisiva per a la supervivència de lʼespècie en el futur.
En el marc de NIDOS-Caretta, els experts faran una prova pilot a Catalunya —de potencial aplicació en altres comunitats autònomes— per maximitzar lʼèxit dels casos de nidificació dʼaquest queloni. El treball inclou estudis científics per poder entendre per què han augmentat els episodis de nidificació i també per millorar els protocols de gestió i protecció dʼaquests nius. «El projecte preveu accions per incentivar la sensibilització dels diferents sectors implicats en la gestió de les platges, amb un èmfasi especial en el paper de la ciutadania en la conservació de lʼespècie a les costes de tot el país», detalla la professora Marta Pascual, responsable del projecte NIDOS-Caretta i membre de lʼIRBio i del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB.
El nou projecte també aplicarà eines genòmiques per esbrinar la regió dʼorigen dels exemplars reproductors i avaluarà lʼexistència de casos de paternitat múltiple per tal dʼidentificar el nombre de mascles que han participat en la reproducció de cada niu. En paral·lel, també està previst estudiar el registre de temperatures al llarg del temps per identificar lʼefecte del canvi climàtic en lʼincrement dels episodis de nidificació.
Els resultats del projecte NIDOS-Caretta, que finalitzarà el maig del 2021, aportaran noves eines estratègiques que ajudaran a implementar plans de gestió similars en altres regions per millorar lʼèxit dels episodis de nidificació dʼaquesta espècie a tota la Mediterrània occidental.