La UB, un plató de mides colossals
Durant tot el mes d’agost, les aules, els claustres, els passadissos i el jardí de l’Edifici Històric es van omplir de càmeres, focus, grues, equips de so i cables quilomètrics que recorrien els diferents espais. A causa de la pandèmia, es va intentar reduir al màxim l’equip de treball, però tot i això, la plantilla en actiu de cada jornada maratoniana de rodatge podia arribar al centenar de persones, sumant el cos artístic, el cos tècnic i els figurants (el nombre dels quals oscil·lava en funció de les necessitats del rodatge). Per aquest motiu, la cap de producció de la sèrie, Magda Gargallo, va agrair especialment el fet de poder rodar a la UB: «A més de ser un espai preciós, és molt voluminós, i l’amplitud dels espais va suposar un gran avantatge a l’hora d’aplicar totes les mesures sanitàries de seguretat, i vam poder produir la sèrie en les millors condicions».
L’edifici compleix molt bé amb l’imaginari de la sèrie i, per tant, l’adaptació d’espais per convertir la localització en un plató va resultar molt senzilla. En aquest sentit, tant el cap de localitzacions, Bernat Llonch, com la cap de Relacions Institucionals i Protocol de la UB, Elisenda Rius, coincideixen a dir que l’entesa entre la institució i l’equip tècnic va ser molt fructuosa per les dues parts. «Es va treballar sempre sobre una planificació, que a l’hora de l’execució es va complir força. I si hi havia cap canvi respecte al que estava previst, es consensuava prèviament», explica Rius. «És un espai en què, posis on posis la càmera, hi ha plans interessants, per la mateixa configuració de l’edifici, per l’estructura que té (les columnes, els passadissos llargs, el vestíbul amb sostres alts, la catifa vermella i la llum…). Aconseguíem explicar les històries tal com les volíem explicar», recorda Menna Fité, el director de la sèrie. «Merlí. Sapere aude no seria el mateix si s’hagués rodat en un altre espai, ho asseguro», afegeix Itatí Moyano, ajudant de direcció.
En el rodatge d’aquesta segona temporada, entre l’atrezzo requerit per les necessitats de la sèrie, destaca una imponent bastida destinada a cobrir el mur principal del Paranimf. Aprofitant la bona entesa entre els responsables de la sèrie i la Universitat de Barcelona, es va emprar la bastida per dur a terme la restauració de la capçalera del Paranimf en la seva totalitat. Un equip coordinat per Mariana Kahlo, professional de referència en l’àmbit de la restauració patrimonial, va efectuar les intervencions, que van comprendre l’extensa guixeria decorativa, així com els tres medallons dels monarques pintats per Francesc Sans Cabot (1874) i els dos plafons laterals elaborats per Joan Vicens Cots (1883). Amb aquesta actuació, es completen les tasques de renovació i neteja de la capçalera del Paranimf, que s’havien iniciat als registres inferiors durant l’any 2017.
L’empremta de la UB a la sèrie, que ja ha estrenat la segona temporada, va més enllà de situar-hi l’acció, ja que bona part de l’equip tècnic i artístic té algun vincle amb la Universitat de Barcelona. A tall d’exemple, el creador i guionista, Hèctor Lozano, estava cursant el grau de Filosofia a la UB en el moment en què se li va acudir l’argument de l’aclamada Merlí, que situava l’acció en un institut. No és estrany, doncs, que quan es va posar a treballar en el guió de la spin-off, Lozano decidís situar-hi l’acció a la Universitat de Barcelona. Així mateix, l’equip compta amb un assessor filosòfic, Nemrod Carrasco, que és el professor de la Facultat de Filosofia que va inspirar el Merlí que encarnava Francesc Orella, i que continua treballant amb els guionistes a Merlí. Sapere aude. I encara més, el protagonista, Carlos Cuevas, és alumne del grau d’Estudis Literaris (que va fragmentant per poder combinar els estudis amb la seva carrera professional d’actor) i, per tant, en el rodatge se sentia com a casa.
En el podcast següent, l’actriu María Pujalte, que dona vida a la carismàtica professora Bolaño, ens confessa que l’encàrrec va ser un regal per a ella i ens desvela els secrets de la personalitat d’aquest personatge, que travessa una crisi vital.