La UB recupera la torre del Rellotge 

Mecanisme del rellotge del campanar, construït el 1881 a Barcelona pels Cabanyach, pare i fill. 
Mecanisme del rellotge del campanar, construït el 1881 a Barcelona pels Cabanyach, pare i fill. 
Reportatge | Cultura
(07/01/2021)
Una enorme bastida cobrirà durant els pròxims mesos la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. Les obres s’emmarquen, a més, en una doble celebració: el bicentenari del naixement de l’arquitecte Elies Rogent, i la commemoració, l’any vinent, dels 150 anys de la posada en funcionament de l’Edifici Històric.
Mecanisme del rellotge del campanar, construït el 1881 a Barcelona pels Cabanyach, pare i fill. 
Mecanisme del rellotge del campanar, construït el 1881 a Barcelona pels Cabanyach, pare i fill. 
Reportatge | Cultura
07/01/2021
Una enorme bastida cobrirà durant els pròxims mesos la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. Les obres s’emmarquen, a més, en una doble celebració: el bicentenari del naixement de l’arquitecte Elies Rogent, i la commemoració, l’any vinent, dels 150 anys de la posada en funcionament de l’Edifici Històric.

Amb el seus 35 metres d’alçària, la torre del Rellotge és una de les imatges més icòniques del paisatge urbà de Barcelona. Forma part de l’Edifici Històric de la UB, el conjunt arquitectònic projectat per Elies Rogent el 1862. Un edifici que és tot un emblema de la ciutat, declarat monument historicoartístic i bé cultural d’interès nacional. Ara, un projecte de consolidació de la torre, com a primer pas de les intervencions planificades, permetrà que aquest element patrimonial torni a formar part activa de la vida de la institució i de la ciutat.

Les obres a la torre del Rellotge es van iniciar a l’octubre i està previst que s’allarguin fins al febrer del 2022. «L’objectiu del projecte és la consolidació de la torre, que pateix problemes de degradació de la coberta i té lesions als murs», explica Andrés Lezcano, director de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals de la UB. La intervenció preveu reparar i restaurar els murs de tancament de la torre, reconstruir-ne la coberta, reforçar-ne les voltes i impermeabilitzar-les. També es netejarà i pintarà l’estructura del campanar, i se’n millorarà l’accés reparant i substituint parcialment les escales de fusta, entre altres actuacions.

«En primer lloc, es tracta de garantir l’estructura de l’edifici i la seva seguretat. Però també ens proposem, en un futur, obrir l’espai a la ciutat, mitjançant visites guiades, com ja fem en altres parts emblemàtiques de la Universitat», afirma Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. «La consolidació i restauració, el coneixement i l’obertura al públic del nostre ric patrimoni immobiliari constitueixen un dels nostres objectius», defensa.

Alcoberro destaca l’excepcional interès patrimonial de l’Edifici Històric, que es va començar a construir el 1863: «És el primer gran edifici públic de l’Eixample. Les dues torres (que custodien i rematen la façana principal) són una gran talaia sobre la ciutat i substitueixen les torres de la muralla que havien estat enderrocades pocs anys abans, ara amb un objectiu civil i de coneixement. La torre del Rellotge ha marcat des d’aleshores el temps i la vida de la ciutat».

«Volem apostar per restaurar l’Edifici Històric i millorar el coneixement que se’n té» 

Un rellotge per marcar el ritme de la vida acadèmica i de la ciutat

Ja des dels seus primers projectes de l’Edifici Històric, Elies Rogent va concebre un campanar en el qual s’allotgés un rellotge que havia de marcar els horaris, la precisió i el rigor propis de la vida acadèmica. Inicialment, aquest campanar havia d’estar ubicat al centre de la façana de la Universitat, però no es va arribar a construir així en el projecte definitiu. En lloc d’això, l’any 1877 es va construir a la torre oest l’estructura de ferro actual: una espadanya de quatre braços que recobreix les campanes a la manera d’una cúpula oberta d’estil renaixentista. El disseny seguia les propostes de Rogent, que possiblement va comptar amb la col·laboració del mestre Joan Torras Guardiola, professor de l’Escola Provincial d’Arquitectura, emplaçada al mateix Edifici Històric i dirigida per Rogent.

La documentació conservada a l’Arxiu Històric de la UB ens descobreix més detalls sobre la construcció de la torre del Rellotge. Hi trobem, per exemple, l’expedient sobre el contracte de construcció del rellotge associat a les campanes, on figura el plànol original de la torre (1877), dibuixat a mà i d’una gran bellesa. També el plec de condicions del contracte de construcció del campanar (1880), així com un document amb data d’agost del 1880 sobre el pagament de les campanes, que ens revela que van tenir un cost de 6.566 pessetes.

Les campanes es van forjar a la foneria de Miquel Forcada, de Vic, el 1880, i van començar a sonar el 1881 amb el rellotge dissenyat per la família de rellotgers Cabanyach. Els diaris de l’època van narrar el que es va viure com tot un esdeveniment a la ciutat. «Lo rellotje de la torre de la Universitat ja toca. Las duas campanas pera’ls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé», recollia el Diari Català (núm. 680) del 18 de juny de 1881, data en què van tocar les campanes per primer cop.

Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes van recuperar el so gràcies a una profunda restauració. A aquesta actuació s’hi suma ara la intervenció a la torre del Rellotge, i la UB ja estudia nous projectes, com la restauració de les aules històriques, algunes de les quals continuen en actiu. Tot això en un any, el 2022, en què la Universitat farà 150 anys que exerceix la docència i la recerca en aquest edifici emblemàtic. «Aquestes ocasions no es resolen només amb actes festius: volem apostar per restaurar l’Edifici Històric i millorar el coneixement que se’n té», assegura Alcoberro. Serà una data per recordar.