La UB presenta el projecte LʼADN de la memòria, per identificar restes de víctimes de la Guerra Civil mitjançant la genètica forense

Aquesta iniciativa recull l’experiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB.
Aquesta iniciativa recull l’experiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB.
Acadèmic
(15/07/2015)

La Universitat de Barcelona ha iniciat el projecte LʼADN de la memòria: Banc dʼADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola. Aquesta iniciativa recull lʼexperiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB, que ha estat recollint mostres dʼADN de persones que busquen restes dʼalgun familiar desaparegut a la Guerra Civil i que podrien estar en alguna de les 344 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya. Ara, aquesta tasca realitzada des de la Facultat de Medicina es consolida i dóna lloc a un projecte més ampli, que inclou també les aportacions de Solidaritat UB —entitat que coordina lʼObservatori Europeu de Memòries— i de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB.

Aquesta iniciativa recull l’experiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB.
Aquesta iniciativa recull l’experiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB.
Acadèmic
15/07/2015

La Universitat de Barcelona ha iniciat el projecte LʼADN de la memòria: Banc dʼADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola. Aquesta iniciativa recull lʼexperiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB, que ha estat recollint mostres dʼADN de persones que busquen restes dʼalgun familiar desaparegut a la Guerra Civil i que podrien estar en alguna de les 344 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya. Ara, aquesta tasca realitzada des de la Facultat de Medicina es consolida i dóna lloc a un projecte més ampli, que inclou també les aportacions de Solidaritat UB —entitat que coordina lʼObservatori Europeu de Memòries— i de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB.

Durant un acte celebrat avui a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, el rector Dídac Ramírez ha manifestat que per a la UB «és un orgull i una satisfacció» donar resposta a una demanda social i ciutadana d'aquest tipus. «La UB fa aquest pas per combatre l'oblit d'un passat que mereix justícia», ha afirmat el rector. «Tots els agents polítics i socials hem d'ajudar a donar resposta a una demanda d'aquest tipus. Trobar i identificar les víctimes no és un dret, sinó una exigència», ha finalitzat Ramírez. Carme Barrot, responsable del Laboratori de Genètica Forense i fundadora del Banc d'ADN de la UB, ha repassat la gènesi del projecte i ha remarcat la importància de la tasca de recuperació de la memòria històrica iniciada: «A Polònia, recentment han començat a identificar a les víctimes de la II Guerra Mundial. Encara hi som a temps». 

Roger Heredia, familiar d'un desaparegut de la Guerra Civil i impulsor també del Banc, ha remarcat que el projecte L'ADN de la memòria representa per als familiars dels desapareguts una «porta a l'esperança». Per això, ha agraït al rector i a la Universitat el fet de portar a terme aquest projecte. Albert Royes, secretari de la Comissió de Bioètica de la UB i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret, ha apuntat que el banc té com a objectiu «tancar ferides, no obrir-les». Xavier López, director de Solidaritat UB, ha afegit que Espanya és un dels tres països amb més fosses comunes i desapareguts juntament amb Colòmbia i Cambodja.

Actualment, el Laboratori de Genètica Forense de la UB ja custodia setanta mostres dʼADN de persones que esperen que sʼobrin les foses comunes per poder comparar aquest ADN amb el de les restes que sʼhi localitzin i identificar així els familiars desapareguts. Establir la relació de parentiu a través de lʼADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar. Això fa que, atesa lʼedat avançada dels familiars més propers dels desapareguts (com ara fills, germans o nebots), sigui necessari conservar dʼalguna manera lʼADN i garantir que la identificació serà possible més endavant quan sʼobrin les fosses. Els tests dʼidentitat genètica sʼhan usat en diverses ocasions per establir la identitat dʼun cadàver; però el que no és habitual és que es creï un banc amb mostres dʼADN congelades a lʼespera que es puguin exhumar els cadàvers sense identificar. De fet, només seʼn coneix un cas semblant a Bòsnia i Hercegovina, on precisament desenvolupen la seva tasca diverses entitats de la xarxa de lʼObservatori Europeu de Memòries, coordinat per Solidaritat UB.

Els impulsors del Banc dʼADN de la UB, un projecte amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera, estimen que actualment hi ha al voltant de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut a la Guerra Civil. Per formar part del banc, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de lʼextracte sec de la sang on hi ha lʼADN purificat es guarda a -75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la UB, dirigit pel Dr. Manuel Gené, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. Tot aquest procés costa 150 euros. «Val a dir que des dels anys noranta lʼaplicació de la tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) permet lʼamplificació in vitro de lʼADN i, per tant, la identificació a partir dʼuna quantitat molt petita de mostra biològica», explica la responsable del banc dʼADN, la Dra. Carme Barrot. Dʼaltra banda, a més de les proves dʼADN, la identificació de les víctimes comporta una tasca important amb dades i anàlisis contextuals i antropològiques. Cada cop van arribant a la UB més mostres, i fins i tot sʼhan posat en contacte amb el laboratori persones dels Estats Units que busquen les restes dʼun brigadista internacional mort a Espanya mentre lluitava a favor de la República, i de lʼArgentina, on una persona vol trobar el germà mort pels nacionals.

Durant tot el procés, es garanteix que lʼús de les mostres queda restringit a lʼobjectiu establert i que no seran cedides a terceres persones sense el consentiment previ dels dipositaris dʼaquesta informació genètica. Un cop sʼhagi identificat el familiar, les mostres dʼADN seran retornades o eliminades segons els desitjos de la família. El Laboratori de Genètica Forense de la UB està especialitzat, des de lʼany 1975, en lʼestudi de la variabilitat genètica humana aplicada a la genètica forense i les seves principals aplicacions: la recerca de la paternitat biològica i el diagnòstic dʼidentitat en mostres forenses. És capdavanter en recerca i en lʼaplicació de les tècniques més avançades en lʼàmbit científic internacional de lʼespecialitat.

Des de Solidaritat UB sʼemfasitza que LʼADN de la memòriaés un projecte essencialment de caràcter social que respon a un dels eixos que acompanyen tota política de memòria: la justícia reparadora. Un exemple de justícia reparadora seria lʼacte que té lloc cada juliol a Srebrenica i que consisteix en lʼenterrament de totes les restes trobades i identificades al llarg de lʼany. Les universitats són un dels actors necessaris per a aquests tipus de processos, als quals aporten la garantia de la fiabilitat científica. LʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB ha dedicat una atenció especial a aquest tema en el VIII Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB sobre ADN i desaparicions forçoses, que va tenir lloc el 16 de febrer dʼenguany. Aquest Observatori també ha publicat el llibre Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica, coordinat per la Dra. María Casado i el Dr. Juan José López Ortega.

Els familiars que van impulsar lʼinici del Banc dʼADN, Marc Antoni Malagarriga i Roger Heredia, que busquen lʼoncle i el besavi respectivament, reclamen que lʼadministració actuï perquè sʼobrin les fosses comunes i es faciliti la identificació de les víctimes. Una fita important va ser lʼaprovació, el desembre passat, dʼuna moció al Parlament de Catalunya sobre el compliment de les recomanacions de lʼinforme del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, que dóna suport a la creació dʼun banc dʼADN de familiars de desapareguts a Catalunya per facilitar-ne la identificació, i insta el Govern a destinar-hi els recursos necessaris.