La UB participa en una recerca que confirma la continuïtat de lʼart rupestre dʼAltamira durant almenys 20.000 anys
Sostre dels Policroms de la cova d’Altamira. Foto: Museu d’Altamira / Pedro Saura
Recerca
(28/06/2013)
La prestigiosa revista nord-americana Journal Archaeological Science ha publicat en lʼedició en línia un article que prova que les fases inicials de lʼart paleolític de la cova dʼAltamira (Santillana del Mar, Cantàbria) van ser pintades pels primers grups dʼHomo sapiens que van poblar Europa, i que aquestes mostres artístiques es van estar elaborant durant un període dʼalmenys 20.000 anys (entre 35.000 i 15.200 anys enrere), dʼon es dedueix que són més antigues del que es pensava. El treball, del qual es preveu properament la publicació en edició impresa, constata a més lʼalt valor simbòlic que va tenir la cova dʼAltamira per als grups paleolítics, així com la reelaboració i integració progressiva dels motius prèviament existents en cadascuna de les noves fases de construcció del conjunt. Altamira va ser, doncs, un referent, un santuari, un lloc de visita durant el paleolític.
Sostre dels Policroms de la cova d’Altamira. Foto: Museu d’Altamira / Pedro Saura
Recerca
28/06/2013
La prestigiosa revista nord-americana Journal Archaeological Science ha publicat en lʼedició en línia un article que prova que les fases inicials de lʼart paleolític de la cova dʼAltamira (Santillana del Mar, Cantàbria) van ser pintades pels primers grups dʼHomo sapiens que van poblar Europa, i que aquestes mostres artístiques es van estar elaborant durant un període dʼalmenys 20.000 anys (entre 35.000 i 15.200 anys enrere), dʼon es dedueix que són més antigues del que es pensava. El treball, del qual es preveu properament la publicació en edició impresa, constata a més lʼalt valor simbòlic que va tenir la cova dʼAltamira per als grups paleolítics, així com la reelaboració i integració progressiva dels motius prèviament existents en cadascuna de les noves fases de construcció del conjunt. Altamira va ser, doncs, un referent, un santuari, un lloc de visita durant el paleolític.
Lʼestudi ha estat elaborat per un equip multidisciplinari de químics i arqueòlegs, liderats pel Grup Consolidat dʼAlt Rendiment en Prehistòria de la Universitat del País Basc i integrat, a més, pel Museu Nacional i Centre de Recerca dʼAltamira, el Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana (CENIEH), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Bristol i la Universitat de Southampton. Per part de la Universitat de Barcelona, ha participat en la recerca João Zilhão, investigador ICREA del Seminari dʼEstudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de la UB. El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup de recerca vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB.
El treball ha consistit en la datació per sèries dʼurani, no de la mateixa pintura, sinó de les crostes de calcita que se situen per sobre i per sota de les figures pintades. Aquest nou mètode no té les limitacions que imposa la prova del carboni 14, que només és aplicable a un nombre reduït de motius rupestres realitzats amb matèria orgànica i que afecta la integritat de les pintures. Gràcies al procediment de sèries dʼurani, no es perjudica la conservació de lʼobra, ja que no fa falta extreure matèria colorant de les imatges: nʼhi ha prou amb una mica de calcita per fer-ne lʼanàlisi.
Lʼarticle ha tingut en compte la distribució espacial de les obres artístiques i la seva relació amb el context quotidià per interpretar els resultats obtinguts en la datació de les successives ocupacions de la cova i de les figures que decoren el sostre. Des dʼaquest punt de vista, sʼha pogut afirmar una vinculació estreta entre lʼespai simbolicoreligiós i lʼespai domèstic de la cova.
La recerca sʼemmarca en la línia de lʼarticle que va publicar la revista Science el juny del 2012 amb el títol «U-series dating of Palaeolithic art in 11 caves in Spain», resultat dʼun projecte de mostreig i mesurament finançat entre el 2008 i el 2010 pel Consell de Recerca del Medi Natural (NERC) britànic, que sʼha reeditat el 2013-2014 amb finançament de la Societat National Geographic dels Estats Units i que a partir del 2014 tornarà a disposar del fons del NERC durant un període de tres anys.