La UB és la institució líder al món en productivitat científica en recerca sobre cirrosi hepàtica
La Universitat de Barcelona és la institució amb més publicacions i nombre de citacions bibliomètriques arreu del món en recerca sobre la cirrosi hepàtica, seguida de la Universitat Commonwealth de Virgínia (Estats Units), lʼEscola Universitària de Londres (Regne Unit), la Clínica Mayo (Estats Units) i la Universitat de Pàdua (Itàlia). Aquesta és una de les conclusions principals dʼun estudi bibliomètric sobre la cirrosi hepàtica publicat a la revista World Journal of Gastroenterology i signat per un equip dʼexperts de la Southwest Medical University a Luzhou (Sichuan, Xina).
La Universitat de Barcelona és la institució amb més publicacions i nombre de citacions bibliomètriques arreu del món en recerca sobre la cirrosi hepàtica, seguida de la Universitat Commonwealth de Virgínia (Estats Units), lʼEscola Universitària de Londres (Regne Unit), la Clínica Mayo (Estats Units) i la Universitat de Pàdua (Itàlia). Aquesta és una de les conclusions principals dʼun estudi bibliomètric sobre la cirrosi hepàtica publicat a la revista World Journal of Gastroenterology i signat per un equip dʼexperts de la Southwest Medical University a Luzhou (Sichuan, Xina).
El treball també destaca el catedràtic Pere Ginès, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, com lʼinvestigador amb millor índex de citacions per article i un dels deu experts amb més productivitat científica de tot el món. El nou estudi revisa un total de 7.775 registres bibliogràfics del Web of Science Core Collection sobre cirrosi hepàtica publicats en 1.511 revistes científiques entre el 2011 i el 2020, en un context internacional que aplega un total de 109 països i 6.902 institucions de recerca.
La UB, institució capdavantera en recerca sobre cirrosi hepàtica
La cirrosi hepàtica és una patologia progressiva crònica causada per diversos factors, que afecta lʼestructura i el funcionament correcte del fetge. Avui dia, se situa entre les primeres causes de mort en la majoria de països europeus i és una de les malalties primàries que genera més despesa econòmica en recursos sanitaris. Ara, el nou treball explora les tendències i les fronteres de la recerca i el coneixement sobre aquesta patologia, que té un gran impacte en la població mundial.
La Universitat de Barcelona és la institució amb més productivitat científica en recerca sobre la cirrosi de tot el món, amb un total de 177 articles publicats. A continuació, les altres institucions més ben posicionades són la Universitat Commonwealth de Virgínia (120), lʼEscola Universitària de Londres (119), la Clínica Mayo (117), la Universitat de Pàdua (111), la Universitat Capital de Medicina (109), la Universitat de Califòrnia (102), la Universitat de Tecnologia de Zhejiang (102), la Universitat de Copenhaguen (99) i la Universitat de Milà (98). Cal destacar que 9 de les 10 institucions més productives científicament són universitats, fet que confirma el potencial investigador de les institucions universitàries en aquest àmbit de la recerca biomèdica.
La UB és també la institució líder en nombre de citacions (11.087), seguida de la Universitat Commonwealth de Virgínia (5.826), la Universitat de Pàdua (5.430), lʼEscola Universitària de Londres (5.134 citacions ) i la Clínica Mayo (4.074).
Lʼarticle també informa que el nombre de publicacions anuals en aquest camp ha crescut significativament els darrers deu anys, especialment als Estats Units i la Xina. En el mapa per països, els Estats Units excel·leixen amb la contribució bibliomètrica més elevada en nombre dʼarticles (1.707), seguits de la Xina (1.672), el Japó (711), Itàlia (651) i Espanya (486). Entre els deus països més rellevants en aquesta classificació, les millors ràtios de citacions per article corresponen a França (46,67), el Regne Unit (43,32) i Espanya (40,12), en comparació amb els valors dels Estats Units (27,09), la Xina (11,63), el Japó (15,77) i Itàlia (34,08).
El catedràtic Pere Ginès té el millor índex mundial de citacions per article
Del total de 35.653 autors analitzats, lʼestudi destaca el catedràtic Pere Ginès, del Departament de Medicina de la UB, com lʼinvestigador de tot el món amb millor índex de citacions per article (89,27), seguit per Paolo Angeli (74,07) i Guadalupe Garcia-Tsao (69,13).
Pere Ginès, membre de lʼHospital Clínic-IDIBAPS i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), també forma part de lʼelit internacional del top 10 dʼinvestigadors amb més productivitat científica. En concret, el rànquing mundial el formen els experts Jasmohan S. Bajaj (amb 72 articles), M. Eric Gershwin (70), Xingshun Qi (61), Søren Møller (61), Flemming Bendtsen (60), Hendrik Vilstrup (56), Guadalupe Garcia-Tsao (52), Pere Ginès (49), Xiaozhong Guo (46) i Paolo Angeli (45).
Quant a les publicacions científiques, la revista Liver International té el nombre més alt (259), seguida dʼHepatology (242) i del Journal of Hepatology (212), que a més és la publicació amb més factor dʼimpacte i millor proporció de citacions per article (68,30). La revista més citada és Hepatology (14.922 citacions), seguida del Journal of Hepatology (14.479) i Liver International (5.721).
Article de referència:
Pei-Ling Gan et al. «Global research trends in the field of liver cirrhosis from 2011 to 2020: A visualised and bibliometric study». World Journal of Gastroenterology, setembre de 2022. DOI: 10.3748/wjg.v28.i33.4909