La UB, entre les més actives de la LERU

Intervenció de Conxita Àvila, <i>senior officer</i> de la UB a la LERU.
Intervenció de Conxita Àvila, senior officer de la UB a la LERU.
Institucional
(28/07/2015)

El 23 de juliol passat, la Universitat de Barcelona va organitzar la trobada anual en què fa balanç de lʼúltim any dʼactivitat com a membre de la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), xarxa de la qual forma part des del 2010.

Intervenció de Conxita Àvila, <i>senior officer</i> de la UB a la LERU.
Intervenció de Conxita Àvila, senior officer de la UB a la LERU.
Institucional
28/07/2015

El 23 de juliol passat, la Universitat de Barcelona va organitzar la trobada anual en què fa balanç de lʼúltim any dʼactivitat com a membre de la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), xarxa de la qual forma part des del 2010.

En la jornada, amb vuitanta inscrits, hi van participar el rector de la UB, Dídac Ramírez; el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència, Jordi Alberch, la senior officer de la UB davant la LERU, Conxita Àvila, així com representants de la UB dʼalgunes de les comunitats i grups de treball de la LERU, lʼequip rectoral i alguns dels degans i vicedegans vinculats als temes dʼaquesta associació.

La reunió, titulada «Els reptes de la investigació a Europa: El paper de les universitats intensives en recerca», va permetre revisar alguns dels temes rellevants que sʼestan treballat en lʼàmbit de la LERU —que enguany són, entre d'altres, el programa Horitzó 2020, els rànquings, l'accés obert o la integritat en recerca—, i especialment aquells en els quals la UB té un paper actiu. La UB participa anualment en una trentena de reunions dels grups dʼexperts i de treball de la LERU, i de fet, és la segona universitat que participa més en les iniciatives dʼaquesta xarxa dʼuniversitats intensives de recerca.

 

A més, la UB col·labora en alguns dels grups dʼexperts que es creen a partir de peticions que provenen de la Unió Europea, la qual demana a la LERU que es posicioni en temes concrets, com ara qüestions de gènere, el paper de les humanitats i ciències socials a Horitzó 2020, lʼús dʼanimals en projectes de recerca, la mineria de textos i dades de recerca (TDM), etc.

Les presentacions de la jornada es poden consultar a través dʼaquest enllaç .

 

Sobre la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU)

La LERU és una associació formada per vint-i-una universitats capdavanteres molt actives quant a activitats de recerca científica que comparteixen els valors de lʼensenyament dʼalta qualitat en un entorn de recerca internacionalment competitiu. Fundada el 2002, advoca per lʼeducació a partir de prendre consciència dels límits del coneixement humà; per la creació de nous coneixements a través de la recerca bàsica, que és la font fonamental dʼinnovació en la societat, i per la promoció de la recerca en un front ampli, en col·laboració amb la indústria i la societat en general.

Lʼobjectiu de la Lliga és defensar aquests valors, per influir sobre la política a Europa i desenvolupar les millors pràctiques a través de lʼintercanvi dʼexperiències. La LERU publica regularment una sèrie de documents i dʼinformes que proposen polítiques dʼalt nivell, proporcionen anàlisis detallades i fan recomanacions concretes per a les autoritats competents, les universitats, els investigadors i altres parts interessades. Tots aquests documents es poden consultar a l'enllaç

Les universitats que formen part de LERU són les següents: Universitat dʼAmsterdam, Universitat de Barcelona, Universitat de Cambridge, Universitat dʼEdimburg, Universitat Albert Ludwig de Friburg, Universitat de Ginebra, Universitat de Heidelberg, Universitat dʼHèlsinki, Universitat de Leiden, Universitat Catòlica de Lovaina, Imperial College de Londres, University College de Londres, Universitat de Lund, Universitat de Milà, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Universitat dʼOxford, Universitat de París 6 (Pierre i Marie Curie), Universitat de París 11 (París Sud), Universitat dʼEstrasburg, Universitat dʼUtrecht i la Universitat de Zuric.