La UB confereix el grau d'honoris causa al microbiòleg Roland Benz i a l'hebraista Eduard Feliu

Roland Benz (Singen [Hohentwiel], 1943), catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Bavaresa Julius Maximilian de Würzburg (Alemanya) des del 1986, és expert en el camp d'estudi de les porines bacterianes i els canals de penetració dels antibiòtics. Premi Gay-Lussac/Humboldt concedit pels ministeris de Ciència de França i d'Alemanya, Roland Benz inicia la seva singladura científica al principi dels anys setanta a la Universitat de Constança (Alemanya) amb els treballs de la seva tesi doctoral, i s'orienta cap a l'estudi dels fenòmens relacionats amb la fisiologia de les membranes. Benz intueix que l'estudi de l'electrofisiologia de les membranes és rellevant, no només en el cas del sistema nerviós, sinó en qualsevol membrana biològica d'un ésser viu. En concret, Benz treballa amb membranes artificials --monocapes i bicapes-- i aporta un visió integradora fisicoquímica i biològica que el duu a emprar un seguit de mètodes que progressivament va perfeccionant fins a estendre'ls a la majoria dels laboratoris del món que es dediquen a aquest tipus de recerca. Mitjançant l'ús de la gramicidina --un antibiòtic-- Benz arriba a aclarir alguns aspectes fonamentals del pas de cations a través de les membranes procariotes i eucariotes. Roland Benz aborda també el fenomen de la relaxació elèctrica en els seus estudis i inicia una línia de recerca sobre la influència de l'estructura en el transport d'ions a través de la membrana. Amb la descoberta de les porines a la membrana externa dels bacteris gramnegatius de l'investigador Taiji Nakae, al laboratori d'Hiroshi Nikaido a Berkeley, la tasca investigadora de Benz se centra en dues àrees diferenciades: l'estudi d'aquestes noves estructures, d'una banda, i de l'altra, l'aplicació en el camp de les neurociències de mètodes inicialment pensats per estudiar proteïnes bacterianes.

Més endavant, els mètodes d'estudi de membranes desenvolupats en el laboratori de Benz s'aplicaran en organismes eucariotes i, en particular, en els mitocondris. Destaquen també les seves contribucions per conèixer tant l'estructura de membrana dels micobacteris, com la patogènia i resistència als antimicrobians. En treballs posteriors, Benz i els seus col·laboradors constaten l'existència de porines i dels fenòmens implicats més enllà del camp de la microbiologia. En concret, certes miopaties greus en humans són degudes a la manca o substitució de les porines del teixit muscular. Així doncs, el coneixement de les porines bacterianes ha contribuït a entendre millor els mecanismes cel·lulars d'intercanvi de molècules i d'informació entre diferents components cel·lulars. A més, els estudis sobre formació de canals han tingut efectes directes en la clínica en dos nivells: la definició de polítiques antibiòtiques i la diagnosi de malalties relacionades amb el teixit muscular. Els darrers anys, alguns d'aquests conceptes i mètodes s'han aplicat a camps tan diversos com la producció d'insecticides ecològics i l'acció de les toxines.

Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, 1938), va estudiar pel seu compte hebreu i llengua i literatura catalanes de l'edat mitjana i moderna. Va ingressar al monestir de Montserrat on va residir durant dos anys (1964-66), i va perfeccionar els seus estudis orientant-los cap a les llengües clàssiques. L'any 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, va traslladar-se a Israel on va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem amb els reconeguts lingüistes Hayim Rabin, Zeev Ben-Hayim i Hayim Rosén, amb els quals va estudiar, respectivament, hebreu bíblic, hebreu mixnaic i lingüística general. També va seguir cursos d'àrab, d'arameu, de siríac i de gueez. Va tornar a Catalunya el 1971, on va continuar els estudis hebraics desvinculat completament de la vida universitària. Durant aquest període, Feliu va prendre el relleu de la generació estroncada pel franquisme i va iniciar un profund i rigorós estudi de la llengua hebrea i de la història medieval, tot creant una important biblioteca particular.

L'any 1985 va participar, a Tàrrega, en la fundació de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC), entitat que va presidir des del 1988 fins que es va dissoldre, i va col·laborar així mateix, en les tasques de publicació dels quatre números de la revista Calls. L'any 1995 va participar en la creació d'una comissió constituent (de la qual van formar part tots els professors d'hebreu de la UB i els principals hebraistes de Catalunya) que va aconseguir que l'Institut d'Estudis Catalans acceptés la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB). Eduard Feliu n'és president des que es va crear i forma part del Comitè de redacció de la revista Tamid, òrgan d'aquesta societat.

Eduard Feliu s'ha especialitzat en l'estudi de la vida i la cultura hebrees de la Catalunya medieval. Els autors en què més ha aprofundit són Nahmànides, Salomó ben Adret i Profiat Duran i Maimònides. Ha traduït també obres de la literatura hebrea israeliana, sobretot poesia (Yehuda Amihai, David Rokeah, Amir Guilboa, Yona Wallach, Dahlia Ravikovitch, Rahel Halfi, etc.), i pel que fa a la prosa, cal destacar la traducció d'Amos Oz i de múltiples articles de tema històric o filològic escrits per erudits israelians. També ha tingut cura de l'edició de traduccions hebrees medievals de les obres d'Arnau de Vilanova, algunes de les quals ja han estat publicades dins la col·lecció «Arnaldi de Vilanova Opera Medica Omnia».