La UB commemora el 75è aniversari de la retransmissió radiofònica de ʻLa guerra dels monsʼ
Moment de la històrica retransmissió radiofònica.
Cultura
(30/10/2013)
El 30 dʼoctubre de 1938, Orson Welles va dirigir lʼadaptació radiofònica de la novel·la La guerra dels mons, que va provocar que milers de persones als Estats Units confonguessin realitat i ficció en creure que realment sʼestava produint una invasió alienígena. La UB commemora el 75è aniversari dʼaquella emissió amb una conferència del professor Jordi Ojeda que tindrà lloc aquest dimecres, 30 dʼoctubre, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric. En aquesta conferència, que té el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, Ojeda analitzarà el fenomen de pànic que va provocar aquell programa radiofònic, a partir de fragments de la històrica retransmissió i de la projecció de fotografies.
Jordi Ojeda, que és professor del Departament dʼEconomia i Organització dʼEmpreses de la UB i especialista en divulgació de la ciència mitjançant el cinema, el còmic i la literatura, ha comissariat aquest octubre lʼexposició central del Sitges 2013 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, dedicada precisament a La guerra dels mons.
Moment de la històrica retransmissió radiofònica.
Cultura
30/10/2013
El 30 dʼoctubre de 1938, Orson Welles va dirigir lʼadaptació radiofònica de la novel·la La guerra dels mons, que va provocar que milers de persones als Estats Units confonguessin realitat i ficció en creure que realment sʼestava produint una invasió alienígena. La UB commemora el 75è aniversari dʼaquella emissió amb una conferència del professor Jordi Ojeda que tindrà lloc aquest dimecres, 30 dʼoctubre, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric. En aquesta conferència, que té el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, Ojeda analitzarà el fenomen de pànic que va provocar aquell programa radiofònic, a partir de fragments de la històrica retransmissió i de la projecció de fotografies.
Jordi Ojeda, que és professor del Departament dʼEconomia i Organització dʼEmpreses de la UB i especialista en divulgació de la ciència mitjançant el cinema, el còmic i la literatura, ha comissariat aquest octubre lʼexposició central del Sitges 2013 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, dedicada precisament a La guerra dels mons.
H. G. Wells va publicar la novel·la La guerra dels mons el 1898, ara fa 115 anys. Enguany, a més del 75è aniversari de lʼadaptació radiofònica que en va fer Orson Welles, també es compleixen seixanta anys de lʼestrena de la pel·lícula que, amb el mateix nom, va dirigir Byron Haskin i van interpretar Gene Barry i Ann Robinson. La mostra comissariada per Jordi Ojeda a Sitges (a lʼespai de Gas Natural Fenosa del Festival) commemorava les dues efemèrides.
En el cas de la retransmissió radiofònica, Welles va encarregar al seu guionista, Howard Koch —que anys més tard va fer el guió, entre altres obres, de la pel·lícula Casablanca—, que adaptés la novel·la original a lʼactualitat del moment i que lʼescenari fos territori americà; lʼatzar va escollir Nova Jersey com a lloc de la invasió. El que va passar la nit del 30 dʼoctubre de 1938 ja és història: un fenomen fantàstic va irrompre a les llars dels americans, que, atemorits, van crear un efecte viral. Amb tot, en cap moment es va amagar que allò era una ficció; a lʼinici de lʼespai es va presentar com una dramatització de lʼobra original de Wells i, al final, es recordava un altre cop. És un exemple significatiu de la influència dels mitjans de comunicació en la societat moderna.
El que es va desencadenar amb aquella emissió va agafar per sorpresa els artífexs del programa, que un cop finalitzat, es van haver dʼesperar retinguts en un despatx unes quantes hores fins que es calmessin totes les persones atemorides que sʼhavien dirigit a la seu de l'emissora. Welles va dissenyar la producció del programa amb sis actors, ell mateix inclòs, que havien dʼinterpretar diferents personatges al llarg de lʼemissió canviant el to de veu. La música, el guió adaptat al mitjà i, sobretot, els efectes sonors, van aconseguir una dramatització de gran qualitat.
Lʼescriptor anglès Herbert George Wells (1866-1946) va ser reconegut en vida com un dels grans intel·lectuals del moment. Autor dʼuna producció prolífica, va ser a lʼinici de la seva carrera quan va crear les millors obres de ciència-ficció: La màquina del temps (1895), Lʼilla del doctor Moreau (1896) o Lʼhome invisible (1897), entre dʼaltres. La seva contribució al gènere fantàstic ha estat decisiva i diferents enfocaments de la ciència-ficció moderna deriven directament del seu mestratge.