La UB acull una obra de Jaume Plensa al vestíbul de l’Edifici Històric
El rector de la UB, Joan Guàrdia i l’escultor Jaume Plensa.
Notícia
|
Cultura
(15/11/2023)
Avui, dimecres 15 de novembre, s’ha presentat l’escultura Arrels, que l’artista Jaume Plensa ha cedit a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’una peça de bronze fos de color natural, de 200 × 123 × 123 cm, creada l’any 2018 i formada per caràcters i lletres de diferents alfabets que, enllaçant-se les unes amb les altres, conformen la figura d’un cos humà. Hi han assistit el rector de la UB, Joan Guàrdia; l’escultor Jaume Plensa; el tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.
El rector de la UB, Joan Guàrdia i l’escultor Jaume Plensa.
Notícia
|
Cultura
15/11/2023
Avui, dimecres 15 de novembre, s’ha presentat l’escultura Arrels, que l’artista Jaume Plensa ha cedit a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’una peça de bronze fos de color natural, de 200 × 123 × 123 cm, creada l’any 2018 i formada per caràcters i lletres de diferents alfabets que, enllaçant-se les unes amb les altres, conformen la figura d’un cos humà. Hi han assistit el rector de la UB, Joan Guàrdia; l’escultor Jaume Plensa; el tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.
Els nou alfabets que la construeixen (àrab, xinès, ciríl·lic, grec, hindi, tàmil, japonès, hebreu i llatí) són la metàfora amb què l’artista vol celebrar la diversitat d’orígens i cultures d’arreu. Utilitza lletres i caràcters com a cèl·lules biològiques per crear un cos que representa tota la humanitat. L’artista ha manifestat durant la presentació: «[És] un mirall on retrobar-nos en la recerca del coneixement, un esforç noble i constant que al llarg dels temps ens agermana arreu del món». També ha reivindicat la «percepció multisensorial de l’art, que va més enllà de la vista», i ha convidat el públic espectador a «no tocar l’escultura, sinó a acariciar-la».
La idea original ve d’una obra creada el 2018 i titulada Grace. Pensant en la Universitat, Plensa va reprendre aquella idea per adaptar-la i fer una obra especial i única, ja que fins avui no s’havia catalogat ni exposat mai. L’obra ocupa l’espai situat a l’esquerra de l’entrada principal del vestíbul, al costat del passadís que mena a la Facultat de Filologia i Comunicació. S’ha instal·lat una peanya per exposar l’escultura i s’ha reforçat l’enllumenat del vestíbul per a la seva perfecta visualització.
Per la seva banda, el tinent d’alcalde Jordi Valls ha parlat sobre el significat del títol de l’obra: «La paraula arrels té molts significats (lingüístics, culturals, humanístics) i tots conjuminen perfectament amb aquest espai universitari». D’altra banda, el conseller Nadal ha recordat l’amistat que l’unia amb Jaume Plensa en els temps en què era alcalde de Girona, i ha palesat que la instal·lació d’aquesta obra «enorgulleix i acredita la UB, afegint un significat actual en un edifici que compleix 150 anys, en una universitat fundada molts segles enrere».
L’acte ha finalitzat amb la intervenció del rector, que ha declarat que la intenció era «afegir un nou símbol a la UB, en un edifici que ja en té molts, i obrir l’espai a la ciutadania i que se’l faci seu». Així mateix, ha manifestat que l’obra simbolitza perfectament «la simbiosi entre el passat i el futur». «A partir d’ara, aquesta figura farà que tots ens sentim una mica menys sols en aquest edifici», ha conclòs.
Cal recordar que, el mes de setembre passat, Jaume Plensa va cedir la instal·lació El cor secret a l’Hospital Clínic i a la UB amb motiu del Dia Mundial del Cor. Es tracta d’una instal·lació de grans dimensions (13 metres d’alt per 9,5 metres d’ample i 150 kg de pes) que es va exposar a la porta principal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. A més, el 2020 Plensa ja havia cedit també a l’Hospital Clínic l’escultura Blau, en homenatge i agraïment al personal sanitari per la pandèmia de COVID-19. L’escultura era un rostre esculpit en una gran roca de basalt que superava els dos metres d’alçada i que pesava dues tones i mitja.
La idea original ve d’una obra creada el 2018 i titulada Grace. Pensant en la Universitat, Plensa va reprendre aquella idea per adaptar-la i fer una obra especial i única, ja que fins avui no s’havia catalogat ni exposat mai. L’obra ocupa l’espai situat a l’esquerra de l’entrada principal del vestíbul, al costat del passadís que mena a la Facultat de Filologia i Comunicació. S’ha instal·lat una peanya per exposar l’escultura i s’ha reforçat l’enllumenat del vestíbul per a la seva perfecta visualització.
Per la seva banda, el tinent d’alcalde Jordi Valls ha parlat sobre el significat del títol de l’obra: «La paraula arrels té molts significats (lingüístics, culturals, humanístics) i tots conjuminen perfectament amb aquest espai universitari». D’altra banda, el conseller Nadal ha recordat l’amistat que l’unia amb Jaume Plensa en els temps en què era alcalde de Girona, i ha palesat que la instal·lació d’aquesta obra «enorgulleix i acredita la UB, afegint un significat actual en un edifici que compleix 150 anys, en una universitat fundada molts segles enrere».
L’acte ha finalitzat amb la intervenció del rector, que ha declarat que la intenció era «afegir un nou símbol a la UB, en un edifici que ja en té molts, i obrir l’espai a la ciutadania i que se’l faci seu». Així mateix, ha manifestat que l’obra simbolitza perfectament «la simbiosi entre el passat i el futur». «A partir d’ara, aquesta figura farà que tots ens sentim una mica menys sols en aquest edifici», ha conclòs.
Cal recordar que, el mes de setembre passat, Jaume Plensa va cedir la instal·lació El cor secret a l’Hospital Clínic i a la UB amb motiu del Dia Mundial del Cor. Es tracta d’una instal·lació de grans dimensions (13 metres d’alt per 9,5 metres d’ample i 150 kg de pes) que es va exposar a la porta principal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. A més, el 2020 Plensa ja havia cedit també a l’Hospital Clínic l’escultura Blau, en homenatge i agraïment al personal sanitari per la pandèmia de COVID-19. L’escultura era un rostre esculpit en una gran roca de basalt que superava els dos metres d’alçada i que pesava dues tones i mitja.
Jaume Plensa (1955) és un escultor català conegut sobretot per les seves grans escultures formades per lletres i números. Treballa amb diversos materials, com ara el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l’alabastre o la fusta. L’any 1997 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la modalitat d’arts plàstiques, i el 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi. A més, l’any 2013 va ser guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques en reconeixement de la seva trajectòria, i el 2022 va rebre el Guardó Pau Casals a la projecció internacional de la cultura catalana. Actualment viu i treballa a Barcelona.
Flickr
