La UB acull un seminari de la LERU sobre la reestructuració de les universitats europees
Els darrers anys, algunes universitats europees han emprès processos de reorganització de les seves estructures . Aquest va ser lʼeix sobre el qual va girar la reunió «Organizational structure of LERU universities», que va tenir lloc ahir dilluns, 12 de gener, a la UB. La trobada, organitzada per la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), la van presidir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president de la LERU, Alain Beretz, i també hi va intervenir el conseller dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell.
Els darrers anys, algunes universitats europees han emprès processos de reorganització de les seves estructures . Aquest va ser lʼeix sobre el qual va girar la reunió «Organizational structure of LERU universities», que va tenir lloc ahir dilluns, 12 de gener, a la UB. La trobada, organitzada per la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), la van presidir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president de la LERU, Alain Beretz, i també hi va intervenir el conseller dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell.
Així mateix, hi van estar presents el secretari general de la LERU, Kurt Deketelaere; el secretari dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà; el director general dʼUniversitats, Lluís Jofre, i vicerectors, degans, professors, estudiants i personal dʼadministració i serveis amb responsabilitats directives, que van participar en les discussions. Hi van assistir rectors i representants de la Universitat dʼAmsterdam (Països Baixos), la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), la Universitat dʼEstrasburg (França), la Universitat dʼHèlsinki (Finlàndia), lʼImperial College de Londres (Regne Unit), la Universitat de Leiden (Països Baixos), la Universitat de Milà (Itàlia), la Universitat dʼOxford (Regne Unit), la Universitat de París XI - París-Sud (PSUD, França), la Universitat Pierre i Marie Curie (UPMC, França) i la Universitat de Zuric (Suïssa).
Andreu Mas-Colell va destacar que avui en dia les universitats competeixen per atraure estudiants i professors. En aquest sentit, el conseller va defensar estructures fortes que permetin millorar el posicionament de les universitats catalanes en els rànquings internacionals i optimitzar el funcionament de les institucions. Ara mateix, a Catalunya hi ha plantejades reformes a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat Pompeu Fabra.
En el seu torn dʼintervenció, Jordi Alberch, vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UB, també va incidir en la necessitat de tenir universitats més competitives en el panorama internacional.
El cas de la UB
David Vallespín, delegat del rector per a la Governança, la Reforma de lʼEstatut i els Assumptes Jurídics, va esbossar els punts essencials de la reforma dʼestructures de la UB. Vallespín va argumentar que lʼactual estructura de la institució respon a un model pensat fa vint anys i a una realitat social, econòmica i de compliment de les funcions de la universitat que tenen poc a veure amb les actuals i amb els desafiaments que són propis de l'educació superior en l'actualitat.
Un nou perfil dʼestudiants, la necessitat dʼinternacionalitzar-se i de tenir un model més adaptable i flexible han fet possible que ara mateix sʼestigui debatent en el si de la UB una proposta de reforma. Aquesta reorganització pretén guanyar competitivitat internacional tant en lʼàmbit acadèmic com en el científic, millorar lʼefectivitat de lʼestructura i incrementar l'aprofitament dels recursos i les col·laboracions.
Reestructuracions i fusions ja completades
Durant la jornada, es van presentar dos casos de fusions i reorganitzacions dins del panorama universitari europeu. Alain Beretz, rector de la Universitat dʼEstrasburg, va explicar el procés que va conduir a la creació dʼaquesta universitat lʼany 2009, fruit de la fusió de tres centres Louis Pasteur (Ciències i Salut), Marc Bloch (Humanitats) i Robert Schuman (Dret i Economia). Per la seva banda, Wim van den Doel, degà de la Facultat dʼHumanitats de la Universitat de Leiden, va ser lʼencarregat de detallar el procés de fusió a la seva institució.
Col·laboracions dins i fora de la universitat
En el transcurs de la trobada també es van presentar un conjunt d'experiències i casos de col·laboració que poden ser dʼajut en els processos iniciats per altres universitats de la LERU amb un ampli ventall de disciplines acadèmiques.
En aquesta part de la jornada es van presentar casos de col·laboració entre universitats i altres entitats: Ralph Wijers, de la Universitat dʼAmsterdam, va exposar el projecte Amsterdam Science; Koenraad Debackere, gerent de la Universitat Catòlica de Lovaina, es va referir al projecte de la xarxa Associatie KU Leuven; Jacques Bittoun, rector de la PSUD, va presentar el projecte de la col·laboració París-Saclay, i Jean Chambaz, rector de la UPMC, es va centrar en la col·laboració amb la Universitat de la Sorbona.