La segona edició de Debats UB comença amb una anàlisi crítica i en profunditat de la sentència del Tribunal Suprem
La segona edició del cicle Debats UB: Catalunya i Espanya va començar el dimecres 13 de novembre amb una anàlisi en profunditat de la sentència del Tribunal Suprem del passat 14 dʼoctubre. La sessió, presidida pel rector, Joan Elias, i moderada pel degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, va tenir com a ponents Mar Campins, catedràtica de Dret Internacional Públic de la UB; Markus González, professor titular de Dret Constitucional i director del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la UB; Ujala Joshi Jubert, professora titular de Dret Penal de la UB; Marc Molins, professor associat de Dret Penal de la UB, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB.
La segona edició del cicle Debats UB: Catalunya i Espanya va començar el dimecres 13 de novembre amb una anàlisi en profunditat de la sentència del Tribunal Suprem del passat 14 dʼoctubre. La sessió, presidida pel rector, Joan Elias, i moderada pel degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, va tenir com a ponents Mar Campins, catedràtica de Dret Internacional Públic de la UB; Markus González, professor titular de Dret Constitucional i director del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la UB; Ujala Joshi Jubert, professora titular de Dret Penal de la UB; Marc Molins, professor associat de Dret Penal de la UB, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB.
Marc Molins va dur a terme la primera intervenció, en la qual va destacar diversos aspectes com ara que els mateixos autors de la sentència identifiquen que existeix un problema polític i que cal adequar el text constitucional perquè no tingui lloc un divorci entre aquest text i la ciutadania. Va continuar explicant que a la sentència hi ha una base «sobre la qual es podria arribar a construir un discurs dʼindult o dʼamnistia». També va assenyalar que la sentència no fa una lectura regressiva dels drets fonamentals. Dʼaltra banda, va afirmar que caldria redefinir el tipus penal en el cas de la sedició i que si bé «la sentència supera en escreix les garanties que imposa el procediment, és evident que en aquest sentit deixa dubtes importants, com acostuma a passar en tots els procediments complexos».
Ujala Joshi també hi va intervenir des del punt de vista de dret penal per afirmar que la sentència «no és consistent». «Adopten un concepte molt ampli de violència, estiren molt el concepte», va dir. «No hi ha una valoració de les proves testificals; en el pla teòric està bé, però quan es tracta dʼaplicar el delicte en el cas concret no sabem per què ho fa; no sabem per què els fets donen lloc al delicte de la sedició», va argumentar. «Per mi és una sentència poc coherent», va afegir i va concloure que «una sentència amb aquestes penes no crec que pugui arreglar un problema polític».
Jordi Nieva va abordar el tema des del punt de vista del dret processal. Va afirmar que, al seu entendre, «hi ha hagut una imputació exagerada» i que el tribunal competent «hauria dʼhaver estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya». També es va mostrar contrari a la mesura de la presó provisional que es va adoptar. Nieva es va centrar en lʼaspecte de les proves que es van aportar al judici «perquè es van restringir de manera injustificada els interrogatoris, cosa que va en contra del que sʼentén com a interrogatori encreuat, tal com defensa el Tribunal Europeu de Drets Humans».
Markus González va abordar els possibles recursos de la sentència al Tribunal Constitucional. «El recurs dʼemparament està perfectament obert per impugnar aquesta sentència» va afirmar, per aclarir a continuació que «no es pot esperar que el Tribunal Constitucional modifiqui la interpretació de la legalitat penal». En canvi, cal plantejar quins drets fonamentals es poden haver vist vulnerats. En aquest sentit, González creu que els drets fonamentals que tindrien «més recorregut» per presentar un recurs en aquest cas serien els del jutge predeterminat per la llei i el principi de tipicitat penal
Finalment, Mar Campins va exposar la vessant del dret europeu i va fer incidència en les conclusions de lʼadvocat general de la Unió Europea sobre la qüestió prejudicial que havia presentat el tribunal espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat dʼun dels acusats, Oriol Junqueras. La professora Campins va fer una valoració personal sobre la resposta de lʼadvocat general de la Unió Europea en el sentit que sʼadquireix la condició de parlamentari i la immunitat des del primer moment en què sʼés escollit i ha defensat que «lʼadvocat general ha fet una interpretació extremament extensiva de lʼadquisició de lʼestat de parlamentari». En tot cas, va afirmar que si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea coincideix amb lʼadvocat general, això seria rellevant per a futurs recursos dʼempara davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans.
En el mateix acte sʼha presentat el volum publicat per Edicions UB que recull les tres sessions inicials de la primera edició del cicle #DebatsUB, que van tenir lloc en els mesos de juny i setembre de lʼany passat. Aquest primer volum, Catalunya i Espanya (I), recull les aportacions de nou autors (Daniel Innerarity, Jordi Casassas, Joaquim Albareda, Ismael Saz, Xavier Gil, Antoni Castells, Jesús Ruiz-Huerta, Albert Carreras i Josep Vicent Boira), vinculats a diferents universitats que analitzen les relacions entre Catalunya i Espanya des de posicions ideològiques diverses, i guiats pel compromís amb el diàleg, la llibertat, el respecte i lʼhonestedat intel·lectual. El llibre, que es pot descarregar gratuïtament a internet, està organitzat en dos àmbits temàtics: recull, dʼuna banda, la complexitat de les seves relacions des dʼuna perspectiva històrica i, de lʼaltra, els factors econòmics i financers que han marcat aquesta relació.
En la cloenda de lʼacte, la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social, Maite Vilalta, va anunciar que les temàtiques dels propers #DebatsUB seran el paper dels mitjans de comunicació, els aspectes socials i la visió internacional del conflicte. Els #DebatsUB responen a la voluntat de la Universitat dʼesdevenir un punt de trobada de les diferents sensibilitats que existeixen en la nostra societat i dʼincentivar la discussió i lʼús de la paraula per afavorir lʼentesa, facilitar la comprensió dels conflictes i contribuir a la seva resolució. Al mateix temps, sʼaporta una visió acadèmica de les preocupacions socials que més angoixen la ciutadania, donant elements dʼanàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva.