La recuperació de la memòria d’Aurora Picornell

Notícia | Cultura | Institucional | Divulgació
(15/03/2023)
Dilluns 20 de març a les 11:00, a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història, tindrà lloc l’acte «Aurora Picornell (1912-1937). Un treball conjunt de la història, l’arqueologia i l’antropologia per a la recuperació del cos i la memòria de l’activista del Molinar», organitzat pels graus en Arqueologia i en Història.
​​​​​​​

En la jornada, que presentaran la professora del Departament d’Història i Arqueologia Gemma Torres i el cap d’estudis del grau en Arqueologia, Santiago Riera, hi participaran quatre especialistes que han pres part en l’estudi de la biografia, la localització i la identificació d’Aurora Picornell: Queralt Solé, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; David Ginard, professor d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears; Jordi Ramos, arqueòleg de l’Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (Atics), i Almudena García-Rubio, antropòloga de la Societat de Ciències Aranzadi, del País Basc.
Notícia | Cultura | Institucional | Divulgació
15/03/2023
Dilluns 20 de març a les 11:00, a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història, tindrà lloc l’acte «Aurora Picornell (1912-1937). Un treball conjunt de la història, l’arqueologia i l’antropologia per a la recuperació del cos i la memòria de l’activista del Molinar», organitzat pels graus en Arqueologia i en Història.
​​​​​​​

En la jornada, que presentaran la professora del Departament d’Història i Arqueologia Gemma Torres i el cap d’estudis del grau en Arqueologia, Santiago Riera, hi participaran quatre especialistes que han pres part en l’estudi de la biografia, la localització i la identificació d’Aurora Picornell: Queralt Solé, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; David Ginard, professor d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears; Jordi Ramos, arqueòleg de l’Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (Atics), i Almudena García-Rubio, antropòloga de la Societat de Ciències Aranzadi, del País Basc.
L’acte començarà amb la intervenció de Solé, que emmarcarà breument la jornada en els diversos moviments socials i actuacions polítiques que s’han esdevingut a l’Estat al voltant de l’anomenada memòria històrica des de l’any 2000. Tot seguit, Ginard, biògraf d’Aurora Picornell, perfilarà la fotografia de vida d’aquesta feminista i política mallorquina. Per la seva banda, Ramos explicarà el procés de localització de les fosses de la Guerra Civil al cementiri de Son Coletes, així com el procés d’exhumació d’Aurora Picornell. I, finalment, García-Rubio exposarà el seu estudi de les restes inhumades en les fosses i les anàlisis antropològiques que van permetre identificar Aurora Picornell i les altres quatre dones que estaven enterrades amb ella, així com la forma en què van ser assassinades.
​​​​​​​
Amb aquesta jornada al voltant d’Aurora Picornell, es proposa aprofundir en els aspectes metodològics de la recerca en fosses i en la recuperació i identificació de persones assassinades durant la Guerra Civil i la dictadura. L’objectiu és traslladar als estudiants el valor d’aquests estudis i del treball necessàriament interdisciplinari d’aquestes recerques, que es caracteritzen per una gran complexitat acadèmica, política i emocional.
 

Aurora Picornell (1912-1937) va ser una rellevant activista política i social mallorquina de principis del segle XX. Nascuda a Palma, de ben jove es va implicar en iniciatives de caràcter feminista, laïcista i obrerista. Després de la proclamació de la Segona República, es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya i aviat es va convertir en la figura més coneguda d’aquesta organització a Mallorca pel seu carisma i capacitat de treball i per l’estreta col·laboració política amb el seu company, l’agent de la Tercera Internacional Heriberto Quiñones González.

A l’iniciar-se la revolta feixista, va ser empresonada per les autoritats rebels de l’illa. La van treure de la presó per, sense cap judici previ, assassinar-la el 5 de gener de 1937. La seva memòria va ser voluntàriament diluïda i, fins fa escassos anys, es conservava un cert record que el seu cos s’havia enterrat al cementiri de Porreres. Tanmateix, l’any 2022 es van exhumar diverses fosses a l’antic cementiri de Son Coletes, a Manacor, on finalment es van localitzar les restes d’Aurora Picornell juntament amb les de quatre dones més que foren assassinades amb ella. Les restes de l’activista s’han pogut identificar per l’ADN, i el seu cos s’ha entregat recentment als seus familiars en un emotiu acte a Mallorca.

Galeria multimèdia

Aurora Picornell.

Treballs d’exhumació en la fossa del cementiri de Son Coletes de Manacor.