La primera lliçó del curs

Les primeres universitats europees es van dotar de símbols i cerimonials per expressar una identitat pròpia dins la societat. Així, a Barcelona, el 24 d’octubre del 1536 —només sis dies després que s’hagués col·locat la primera pedra de l’Estudi General a la part superior de les Rambles—, va tenir lloc la primera inauguració de curs acadèmic al Saló de Cent. La primera lliçó inaugural va tractar de gramàtica i poesia, i va ser a càrrec d’un dels catedràtics rellevants de l’època: el gramàtic, llatinista i humanista Martí Ybarra.

Quan la Universitat tornà de Cervera, el 1822, els actes van tenir lloc a diferents locals, sobretot a l’oratori de Sant Felip Neri o a l’església de la Mare de Déu de Betlem, quan no es podia celebrar a la seva seu, al convent dels carmelites. A partir de la construcció de l’Edifici Històric d’Elies Rogent, l’acte d’inauguració de curs s’ha celebrat sempre al Paranimf, excepte el primer curs, quan aquesta sala noble encara no estava acabada.

En els seus inicis, la UB celebrava aquesta solemnitat el 18 d’octubre, festivitat de Sant Lluc, per influència de la Universitat de Bolonya. Al llarg dels anys, les dates han oscil·lat entre finals de setembre i mitjan octubre, amb algunes inauguracions celebrades excepcionalment al novembre.

Lliçó inaugural

L’element central d’aquest acte és, i ha estat sempre, la lliçó inaugural, a càrrec d’un catedràtic o catedràtica. En els primers segles de vida de la Universitat, aquesta era la primera lliçó de l’assignatura de l’orador, però després es va convertir en una lliçó preparada especialment per a aquesta cerimònia.

Un tema preferent en les lliçons inaugurals és la mateixa Universitat i el seu paper en la societat i en el progrés científic. En ocasions, la lliçó tracta temes d’actualitat o relacionats amb alguna commemoració, com ara el cinquantenari de la Guerra Civil el 1986, el bicentenari de la Revolució Francesa el 1989, o el 550è aniversari de la UB l’any 2000. També pot ser un homenatge: per exemple, els que es van retre a Salvador Espriu el 1980, o a Pompeu Fabra el 1982. En el transcurs de l’acte, es lliuren els premis extraordinaris als estudiants, les medalles als membres del PDI i del PAS que es jubilen i, puntualment, medalles d’or de la Universitat.

La solemnitat de l’acte va acompanyada de la indumentària que porten els doctors i doctores del Claustre universitari en aquestes ocasions, i que es caracteritza pels colors i atributs que representen un codi d’identitat i jerarquia dins la Universitat. Les maces són símbol de l’autonomia universitària; la vara del rector, la lliçó des del púlpit i el cant final del Gaudeamu_s _igitur són part d’un cerimonial acadèmic que ens remet als orígens eclesiàstics de la institució, a l’edat mitjana. Actualment, l’acte d’inauguració de curs de la UB es regeix pel Reglament de símbols, honors i protocol del 2018 i manté el cerimonial i els símbols essencials del segle XVI, que han perdurat fins ara.

La cerimònia ha estat en molts moments testimoni de la situació social i escenari de tancades i manifestacions, que en alguns casos han arribat a fer suspendre l’acte. En diverses ocasions ha estat presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, com el 1931, pel president Francesc Macià, o el 1977, pel president Josep Tarradellas, en un dels seus primers actes després de tornar de l’exili. Actualment, i de manera rotativa amb la resta d’universitats públiques catalanes, és també l’acte d’obertura del sistema universitari català.