La primera base de dades mundial de vegetació de la Terra
Per què unes espècies de plantes creixen en uns llocs i no en uns altres? Per què algunes ho fan al costat de segons quines espècies i no al costat de segons quines altres? La diversitat de la vegetació global es pot descriure basant-se en tan sols uns pocs trets de cada espècie. És el que revela un estudi publicat a la revista Nature Ecology & Evolution.
Per què unes espècies de plantes creixen en uns llocs i no en uns altres? Per què algunes ho fan al costat de segons quines espècies i no al costat de segons quines altres? La diversitat de la vegetació global es pot descriure basant-se en tan sols uns pocs trets de cada espècie. És el que revela un estudi publicat a la revista Nature Ecology & Evolution.
En l'estudi es presenta sPlot, la primera base de dades mundial de vegetació. Amb més d'1,1 milions de llistes completes d'espècies de plantes mostrejades en tots els ecosistemes de la Terra, aquesta eina podria ajudar a predir millor les conseqüències del canvi climàtic global.
El treball, liderat per la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (MLU) i el Centre Alemany per a la Recerca de la Biodiversitat Integrativa (iDiv) Halle-Jena-Leipzig, ha comptat amb la participació d'un centenar d'investigadors de 97 universitats i centres de recerca. Entre ells, cal esmentar Josep Peñuelas, científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i Aaron Pérez Haase, investigador de la Universitat de Barcelona vinculat al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
Actualment, es coneixen al voltant de 390.000 espècies de plantes. Al llarg del temps, cada espècie ha desenvolupat trets molt diferents per adaptar-se als factors del seu entorn. Aquestes propietats, conegudes com a trets funcionals, inclouen la mida de la planta, el gruix i els components químics de les seves fulles. Fins ara, els científics havien investigat les diferents combinacions d'aquests trets funcionals estudiant espècies individuals. Això no obstant, es necessitaven bases de dades de vegetació que continguin informació sobre totes les plantes que creixen en un lloc específic. Amb el propòsit de compilar i harmonitzar aquest conjunt de dades, es va llançar la iniciativa sPlot, la primera base de dades de vegetació global.
Actualment, sPlot conté més d'1,1 milions de llistes de vegetació de tots els continents, recopilades en les últimes dècades per centenars d'investigadors de tot el món. A partir d'aquesta informació, els investigadors han pogut demostrar, per exemple, fins a quin punt els factors globals influeixen en els trets funcionals de les comunitats de plantes. Han descobert que, contràriament a l'opinió actual, la temperatura i la precipitació hi tenen un paper relativament limitat.
En canvi, s'ha trobat un vincle estret entre les variables climàtiques i el subministrament de fòsfor a les fulles, reflectit en la proporció entre el contingut de nitrogen i fòsfor a la fulla, que és un indicador de l'estat nutricional de les plantes. L'ús local de la terra i la interacció de diferents plantes en un lloc específic tenen un impacte molt més gran en els trets funcionals de les comunitats vegetals.
Les troballes de l'estudi —el primer d'una sèrie de futurs treballs del consorci sPlot— mostren que els càlculs futurs de la producció de plantes a Espanya no es poden determinar únicament sobre la base de models simplistes de temperatura-precipitació.
La base de dades sPlot, disponible per als científics que la demanin, és una oportunitat sense precedents per abordar nombroses qüestions de biodiversitat a escala global, incloent-hi els temes relacionats amb la distribució d'espècies de plantes no natives, o amb les similituds i diferències de les comunitats de plantes a les diferents regions del món.
Article de referència:
Helge Bruelheide et al. «Global trait-environment relationships of plant communities», Nature Ecology & Evolution, novembre de 2018. Doi: 10.1038/s41559-018-0699-8