La presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció dʼespècies invasores
Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport dʼespècies marines no autòctones que sʼadhereixen a aquestes partícules dʼorigen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, lʼequip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics —tant flotants com presents a les platges i al fons marí— de la costa catalana. En particular, els briozous —un grup dʼinvertebrats que són de mida petita— eren el grup més divers amb un total de 15 espècies identificades. En concret, una dʼaquestes espècies —el briozou Arbopercula tenella—no és autòctona i sʼhavia detectat anteriorment en altres àrees marines del Mediterrani.
Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport dʼespècies marines no autòctones que sʼadhereixen a aquestes partícules dʼorigen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, lʼequip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics —tant flotants com presents a les platges i al fons marí— de la costa catalana. En particular, els briozous —un grup dʼinvertebrats que són de mida petita— eren el grup més divers amb un total de 15 espècies identificades. En concret, una dʼaquestes espècies —el briozou Arbopercula tenella—no és autòctona i sʼhavia detectat anteriorment en altres àrees marines del Mediterrani.
«És important portar a terme seguiments per poder confirmar lʼestabliment de lʼA. tenella i altres espècies no autòctones en hàbitats naturals o artificials de la costa catalana ja que en un futur es podrien convertir en invasores i, en conseqüència, contribuir a la reducció de la biodiversitat natural i fer que els ecosistemes es tornin menys resilients als canvis», afirma Blanca Figuerola, experta en briozous de lʼICM-CSIC i membre del grup de recerca MedRecover. Així mateix, lʼequip va examinar els diferents tipus de plàstics trobats, ja que «poden ser rellevants per diferenciar les comunitats que sʼadhereixen als plàstics —el que anomenem biofouling—, probablement a causa de la seva estructura química o de les propietats superficials», detalla Arnau Subías-Baratau, membre del GRC Geociències Marines de la UB i de lʼICM-CSIC.
Efectes en la trajectòria del plàstic
Lʼestudi confirma que totes les espècies de briozous trobades en plàstics recol·lectats del fons marí són característiques de zones menys profundes. A més, la majoria dʼaquests materials tenen densitats més baixes que lʼaigua de mar. Segons Figuerola, «això evidencia que la colonització de les superfícies de plàstic per part dels diferents organismes té un paper rellevant en lʼenfonsament dels residus plàstics, per la qual cosa la identificació dʼaquests organismes ens pot donar informació clau dels processos de dispersió i transport del plàstic als oceans». Així doncs, el plàstics de baixa densitat no anirien a parar als sediments del fons marí si no fos pel pes afegit dels organismes adherits a la superfície dʼaquests residus.
Tal com assegura la professora Anna Sànchez-Vidal, experta en contaminació marina per plàstics i membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà i del GRC Geociències Marines de la UB, «la presència de diverses espècies adherides a plàstics trobats a les platges suggereix que aquesta deposició no és permanent, i que aquestes partícules que sʼhan dipositat al fons marí poden, primer de tot, ser reflotades pels corrents, i després, ser transportades de nou a la costa com a resultat de lʼacció de les onades durant els temporals». Això reforça la idea que una quantitat considerable de plàstic que entra a lʼoceà queda temporalment atrapada a la zona costanera, encara que al final pot ser transportada a grans profunditats per corrents hidrodinàmics energètics.
El treball posa de manifest que els plàstics poden actuar com a vectors de dispersió en proporcionar substrats susceptibles de ser utilitzats com a hàbitat per a una gran varietat dʼespècies marines i, en conseqüència, alterar els ecosistemes marins. A tall dʼexemple, lʼequip va trobar ous de tauró gat (Scyliorhinus canicula) adherits a plàstics, un fet no documentat però que podria tenir un impacte en la distribució geogràfica i de lʼhàbitat en aquesta espècie de peix cartilaginós.
Article de referència:
Subías-Baratau, A.; Sànchez-Vidal, A.; Di Martino, E.; Figuerola, B. «Marine biofouling organisms on beached, buoyant and benthic plastic debris in the Catalan Sea». Marine Pollution Bulletin, febrer de 2022. Doi: 10.1016/j.marpolbul.2022.113405