La percepció de la corrupció a Espanya ha pujat 10 punts durant la crisi, segons un estudi de lʼInstitut dʼEconomia de Barcelona
LʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB) de la UB ha presentat lʼinforme Corrupción: magnitud, causas y consecuencias, en el qual analitza la percepció de la corrupció a Espanya i les implicacions socials, democràtiques i econòmiques que seʼn deriven. Lʼinforme utilitza les dades de lʼíndex de percepció de la corrupció elaborat per lʼorganisme Transparència Internacional (TI), que mostra que la percepció de la corrupció a Espanya ha crescut 10 punts durant la crisi entre els experts sobre la qüestió en el sector públic. Així, mentre que als anys de bonança econòmica lʼíndex donava a Espanya una puntuació de 70 (on 100 indica el nivell més baix de corrupció), el 2014 el resultat va caure fins als 60 punts.
LʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB) de la UB ha presentat lʼinforme Corrupción: magnitud, causas y consecuencias, en el qual analitza la percepció de la corrupció a Espanya i les implicacions socials, democràtiques i econòmiques que seʼn deriven. Lʼinforme utilitza les dades de lʼíndex de percepció de la corrupció elaborat per lʼorganisme Transparència Internacional (TI), que mostra que la percepció de la corrupció a Espanya ha crescut 10 punts durant la crisi entre els experts sobre la qüestió en el sector públic. Així, mentre que als anys de bonança econòmica lʼíndex donava a Espanya una puntuació de 70 (on 100 indica el nivell més baix de corrupció), el 2014 el resultat va caure fins als 60 punts.
Amb aquests resultats, Espanya es troba en valors estables i propers a la mitjana de la Unió Europea i dʼEuropa occidental. En comparació amb els països dʼaquestes zones, Espanya ocupa la posició 19 de 32, lluny dels països nòrdics —que ocupen les primeres posicions—, però també dels resultats de Grècia, Itàlia i Romania, on els ciutadans consideren la corrupció com un problema sistèmic del país.
Els resultats dʼEspanya resulten una mica pitjors en les enquestes a la població, com lʼEurobaròmetre 2013. Lʼinforme europeu va mostrar que el 95 % dels espanyols consideraven que la corrupció estava estesa al país, un percentatge només inferior al de Grècia (99 %) i Itàlia (97 %), i lluny del 76 % de respostes afirmatives a la Unió Europea. A més, el 63 % de la població espanyola enquestada va assegurar que la corrupció afectava personalment la seva vida quotidiana, el mateix percentatge que a Grècia i a distància del 26 % que va marcar la mitjana europea.
La situació de crisi econòmica també ha facilitat que es visibilitzi la corrupció com un problema social. Lʼinforme de lʼIEB assegura que la crisi no ha fet augmentar la corrupció, sinó que ha servit per donar-li visibilitat, afirmació que es recolza en les dades del Centre dʼInvestigacions Sociològiques (CIS). Segons lʼúltim baròmetre del CIS, un 50 % de la població considera que la corrupció i el frau són un dels tres problemes principals del país, només per sota de lʼatur. Fins a lʼoctubre del 2009, tan sols lʼ1 % de la població percebia la corrupció com un problema.
Lʼinforme de lʼIEB apunta a la creació de mecanismes de transparència com una possible mesura de control i correcció de la corrupció, i recomana que sʼapliquin eines tant de transparència passiva —donar accés a arxius i registres administratius— com de transparència activa —difusió de la informació per part de lʼadministració—, com per exemple el Portal de Transparència, actiu des del 2014. En aquest sentit, lʼinforme aporta un índex de transparència de les comunitats autònomes, en què sʼanalitzen vuitanta indicadors sobre la informació que les comunitats donen als seus ciutadans. Lʼíndex situa Castella i Lleó, Catalunya i el País Basc com les tres comunitats més transparents (100 punts sobre 100), mentre que Madrid (65), Múrcia (78,8) i les Canàries (80) se situen a la cua.