La música és cada cop més previsible
Les cançons compostes en les darreres dècades en el món occidental tendeixen a assemblar-se més entre elles que no pas les cançons més antigues, segons revela una recerca en la qual ha participat l'investigador Marián Boguñá, de la Facultat de Física de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC. El treball, que ha analitzat 464.411 cançons, ha estat publicat a l'últim número de Scientific Reports, revista d'accés obert del grup Nature.
Les cançons compostes en les darreres dècades en el món occidental tendeixen a assemblar-se més entre elles que no pas les cançons més antigues, segons revela una recerca en la qual ha participat l'investigador Marián Boguñá, de la Facultat de Física de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC. El treball, que ha analitzat 464.411 cançons, ha estat publicat a l'últim número de Scientific Reports, revista d'accés obert del grup Nature.
Segons els paràmetres analitzats, les transicions entre els grups de notes han disminuït de manera continuada durant els últims 55 anys. Aquests paràmetres musicals en les cançons són com les paraules d'un text i el que s'ha observat és que cada vegada hi ha menys paraules diferents. Donada una nota musical, és relativament més fàcil predir quina serà la següent en una cançó actual.
De la mateixa manera, les composicions musicals més recents també presenten menys diversitat de timbres i tendeixen a interpretar-se amb els mateixos instruments. Una altra de les tendències és l'augment gradual del volum intrínsec a què es graven les cançons. Aquest volum és independent del que cada usuari pot seleccionar per reproduir-les posteriorment.
Els resultats de la recerca, liderada per investigadors del CSIC, ofereixen, per tant, una recepta teòrica per crear cançons que sonin modernes i actuals. En general, els canvis d'acords senzills, els instruments comuns i el volum fort són els ingredients de la música actual i en aplicar-los en cançons antigues es pot aconseguir que sonin com si fossin noves.
Les peces analitzades per l'equip de recerca procedeixen d'una base de dades pública de més d'un milió de cançons elaborada per la Universitat de Colúmbia (EUA), publicades entre el 1955 i el 2010. Les obres responen a un ampli nombre d'estils com ara el rock, el pop, el hip-hop, el metal i l'electrònica.
Atès que una cançó dura de mitjana quatre minuts i que un expert, per poder anotar els paràmetres d'interès per a l'estudi, necessita escoltar-la com a mínim quatre vegades, la recerca hauria requerit setze anys d'escoltar cançons, els 365 dies de l'any, durant les 24 hores del dia.
Article
J. Serrà, Á. Corral, M. Boguñá, M. Haro i J. Ll. Arcos. «Measuring the evolution of contemporary western popular music». Scientific Reports, 2, juliol de 2012. Doi:10.1038/srep00521.