La desigualtat va augmentar a dos terços dels estats membres de la UE entre el 2006 i el 2011
El Parlament Europeu ha publicat els resultats de lʼestudi Wage dispersion in the EU, elaborat pel Laboratori de Transferència en Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Universitat de Barcelona. El treball analitza el paper de les institucions del mercat laboral sobre lʼevolució de la desigualtat salarial als vint-i-sis estats membres de la UE. Entre les conclusions principals de lʼestudi, els investigadors han constatat que la desigualtat va augmentar a dos terços dels països estudiats entre el 2006 i el 2011. Pel que fa a la desigualtat d'ingressos anuals, Espanya encapçala lʼaugment de la desigualtat, seguida de Xipre, Hongria i Eslovàquia.
El Parlament Europeu ha publicat els resultats de lʼestudi Wage dispersion in the EU, elaborat pel Laboratori de Transferència en Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Universitat de Barcelona. El treball analitza el paper de les institucions del mercat laboral sobre lʼevolució de la desigualtat salarial als vint-i-sis estats membres de la UE. Entre les conclusions principals de lʼestudi, els investigadors han constatat que la desigualtat va augmentar a dos terços dels països estudiats entre el 2006 i el 2011. Pel que fa a la desigualtat d'ingressos anuals, Espanya encapçala lʼaugment de la desigualtat, seguida de Xipre, Hongria i Eslovàquia.
Lʼequip dʼinvestigadors de la UB, compost per Jordi Suriñach, Enrique López Bazo, Raúl Ramos i Vicente Royuela, han elaborat el treball juntament amb Christian Dreger, de lʼInstitut Alemany de Recerca Econòmica (DIW, Berlin).
Lʼestudi sʼha basat en lʼanàlisi de la informació recollida a lʼestadística sobre la renda i les condicions de vida a la UE (EU-SILC) o lʼenquesta sobre lʼestructura salarial de la UE (SES), entre altres estadístiques europees. Els investigadors també han comparat diferents mesures de la desigualtat, com ara el coeficient de Gini. Aquest índex mesura el grau en què la distribució dels ingressos entre els individus dins d'una economia es desvia d'una distribució perfectament igualitària en què tothom tindria els mateixos ingressos.
Augment de la desigualtat en divuit països
Els resultats del treball mostren que la desigualtat salarial ha augmentat, encara que no substancialment, en divuit dels vint-i-sis països considerats en lʼestudi, mentre que als altres vuit ha disminuït. «En alguns països, la desigualtat es va incrementar notablement fins al doble de lʼobservada als països més igualitaris, mentre que en dʼaltres no hi va haver canvis significatius: fins i tot la desigualtat salarial es va reduir en un grup d'estats membres, com Portugal i Grècia», explica Jordi Suriñach. A més, a la majoria dels països la desigualtat ha augmentat a la part inferior de la distribució salarial, és a dir, entre els que menys guanyen, i no només a la part superior.
Pel que fa a Espanya, els investigadors apunten que el principal motiu de lʼaugment de la desigualtat no és tant lʼaugment de la desigualtat salarial com la pèrdua de lʼocupació de bona part de la població. «És possible, però, que l'anàlisi de dades més recents, un cop estiguin disponibles (l'estudi va acabar el 2011), permeti apreciar l'impacte que està tenint sobre la desigualtat salarial la precarització de bona part dels llocs de treballs amb jornades a temps parcial», assenyala Raúl Ramos.
Salaris mínims més alts, però menys poder adquisitiu
Paral·lelament a la desigualtat salarial, sʼha reduït el poder adquisitiu real dels treballadors i han augmentat els llocs de treball de salaris baixos, definits com aquelles ocupacions que tenen uns salaris bruts per hora de dos terços o menys de la mitjana nacional. «La recessió ha afectat els salaris mínims mitjançant la reducció de poder adquisitiu real, especialment en els períodes més recents; però, al mateix temps, han estat menys danyats que la resta de distribucions salarials. De fet, els salaris mínims han augmentat en la majoria dels països de la UE», explica Jordi Suriñach.
Així, països amb nivells salarials mitjans o baixos han experimentat augments importants dels salaris mínims, com ara Bulgària, Estònia, Letònia i Romania, amb taxes de creixement anual superior al 5 %, o Grècia, Portugal i Espanya, amb augments mitjans al voltant de lʼ1 %.
Efectes de les polítiques en la desigualtat
Pel que fa a la influència de les polítiques dels diferents governs sobre la desigualtat, els investigadors han trobat que els països amb sistemes de negociació salarial més centralitzats, mesurats en termes de coordinació de la fixació dels salaris i el nivell de la negociació salarial, reporten un índex de desigualtat més baix. Segons lʼestudi, millorar la competència en sectors regulats també tindria una influència en la reducció de la desigualtat salarial.
Sindicats i negociació col·lectiva
Un altre dels resultats de lʼestudi és la reducció del percentatge de treballadors sindicats respecte al conjunt dels assalariats —densitat sindical— i també de la cobertura dels salaris regulats per negociació col·lectiva. Malgrat aquestes dades, la baixa sindicació, juntament amb una alta cobertura dels salaris fixats per negociació col·lectiva, és la situació més habitual. «Un exemple dʼaixò són les taxes de densitat sindical: a França i Espanya són més baixes que al nord d'Europa, on tenen les xifres més altes; però aquesta situació subestima el paper dels sindicats en el procés de fixació de salaris. Així, als dos països les taxes de cobertura són encara bastant altes (més del 80 % de mitjana a Espanya i el 90 % a França)», conclou lʼinvestigador Jordi Suriñach.
Aquest projecte és el segon que lʼAQR-Lab lidera en els darrers dos anys per encàrrec del Parlament Europeu. El primer, que es va redactar el 2013, es titula The European dimension in the national reforms programmes and the stability or convergence programmes.