La conquesta i la pèrdua dʼal-Àndalus

<i>La civilització del califat de Còrdova en temps d’Abd al-Rahman III</i>, de Dionís Baixeras (1885). El quadre es troba al Paranimf de la UB.
La civilització del califat de Còrdova en temps d’Abd al-Rahman III, de Dionís Baixeras (1885). El quadre es troba al Paranimf de la UB.
Recerca
(26/11/2020)

Lʼinvestigador de la UB Jordi Pérez, membre del Centre per a lʼEstudi de la Interdependència Provincial en lʼAntiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Facultat de Geografia i Història, ha elaborat un mapa interactiu de la conflictivitat del territori dʼal-Àndalus en què identifica lʼemplaçament de 500 expedicions i enfrontaments de diversa intensitat. Aquest mapa ofereix als usuaris la possibilitat de comprendre en una sola imatge lʼascens i el retrocés andalusí a la Península, i sʼha presentat en el curs de Gaudir UB De lʼimperi romà a al-Àndalus. Europa fins a lʼany 1000, coordinat pel professor Lluís Pons, de la Facultat de Geografia i Història.

<i>La civilització del califat de Còrdova en temps d’Abd al-Rahman III</i>, de Dionís Baixeras (1885). El quadre es troba al Paranimf de la UB.
La civilització del califat de Còrdova en temps d’Abd al-Rahman III, de Dionís Baixeras (1885). El quadre es troba al Paranimf de la UB.
Recerca
26/11/2020

Lʼinvestigador de la UB Jordi Pérez, membre del Centre per a lʼEstudi de la Interdependència Provincial en lʼAntiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Facultat de Geografia i Història, ha elaborat un mapa interactiu de la conflictivitat del territori dʼal-Àndalus en què identifica lʼemplaçament de 500 expedicions i enfrontaments de diversa intensitat. Aquest mapa ofereix als usuaris la possibilitat de comprendre en una sola imatge lʼascens i el retrocés andalusí a la Península, i sʼha presentat en el curs de Gaudir UB De lʼimperi romà a al-Àndalus. Europa fins a lʼany 1000, coordinat pel professor Lluís Pons, de la Facultat de Geografia i Història.

El treball de Pérez està extret de la tesi de Josep Suñé Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos (2017). Lʼobjectiu dʼaquesta recerca és trobar les raons que expliquen com al-Àndalus va perdre lʼhegemonia militar davant els regnes i comtats del nord peninsular i va entrar en un procés de decadència que segles després comportaria la seva desaparició. Lʼeditorial La Ergástula publicarà en breu una síntesi i revisió dʼaquesta tesi amb el títol Guerra, ejército y fiscalidad en al-Ándalus (ss. VIII-XII): de la hegemonía musulmana a la decadencia.

El mapa elaborat per Jordi Pérez posa en imatges la recerca realitzada per Suñé, i dʼaquesta manera es poden visualitzar les campanyes empreses per cadascuna de les entitats polítiques dels musulmans i el seu àmbit dʼactuació. Es pot veure així que les operacions del nord, tant al sud de França com a la zona dʼAstúries i Galícia, procedeixen del període dels governadors, de lʼemirat i del califat. Lʼescomesa sobre Astúries —amb el mític episodi de Covadonga—, la batalla de Poitiers o la campanya dʼAlmansor a Santiago de Compostel·la, estan representades al mapa en aquesta primera fase de la conquesta.

Segons conclou la tesi de Suñé, les successives pèrdues de territori i posteriors contraatacs musulmans van estar condicionats per una menor capacitat de mobilitzar recursos militars. Les campanyes realitzades per almoràvits i almohades mostren al mapa els límits territorials que van aconseguir els seus respectius imperis, incapaços de restaurar el poder passat malgrat la seva empenta inicial. El que avui és el nord dʼEspanya, des de Castella i Lleó, assenyala la frontera militar que els almoràvits van intentar traspassar, amb sort dispar, en el seu auge com a imperi.

El mapa interactiu també serveix per comprendre quins llocs, segons lʼacumulació de combats, van tenir un paper més estratègic en lʼanomenada Reconquesta. Pamplona i Àlaba, amb tretze i deu batalles al seu territori respectivament, van ser els indrets on hi va haver més campanyes en els 500 anys estudiats. En un segon pla hi ha ciutats com Toledo, Còrdova, Zamora, Barcelona o Saragossa, en cadascun dels quals es van produir més de cinc batalles, fet que mostra lʼenorme importància històrica dʼaquestes urbs.

 

Jordi Pérez és graduat (2009) i doctor en Història (2017) per la UB. Ha fet estades de recerca a la Universitat La Sapienza de Roma (2017) i a la Universitat de Verona (2018). Actualment és tècnic de recerca, membre del CEIPAC i, des del 2009, forma part de la missió arqueològica al Monte Testaccio (Roma). Les seves línies de recerca són el comerç de luxe a lʼantiga Roma, les relacions econòmiques interprovincials i intercontinentals del món antic, i les formes de dependència i de comunicació en la societat de lʼalt imperi romà.

Josep Suñé és doctor en Història per la UB (2017), i ha centrat la seva investigació en lʼanàlisi dels exèrcits andalusins i en lʼestudi de les causes que expliquen el seu retrocés davant els regnes cristians. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta (2018). Així mateix, té publicacions destacades a Gladius, Anuario de Estudios Medievales, Al-Qantara i Al-Masaq.