L’estiu ens convida a llegir
El genetista David Bueno, director de la recentment creada Càtedra de Neuroeducació de la UB i divulgador científic, ens confessa: «Llegeixo tot l’any, però a les èpoques de vacances hi dedico més hores perquè tinc més temps. Prefereixo els llibres d’assaig i de divulgació, de filosofia i de poesia. Qualsevol moment és bo per llegir, però normalment ho faig al vespre, els caps de setmana i durant les vacances». Per a aquest estiu té tres llibres reservats: «Dos d’assaig i un de poesia: Estrès i llibertat, de Peter Sloterdijk; Límits. Ecologia i llibertat, de Giorgos Kallis, i Batec de paraules. Poesia lírica completa, de Joana Raspall». Bueno va desenvolupar l’amor i l’afició a la lectura de ben petit: «Sempre havia vist llibres a casa, i eren un regal habitual que em feien quan era un infant. M’hi vaig aficionar sobretot quan era preadolescent, a través d’una col·lecció de llibres de divulgació (es deia Cómo y Por qué), de quasi una cinquantena de títols, i els vaig acabar tenint tots». També assegura que, ja d’adolescent, es va aficionar a llibres de ciència-ficció i de misteri: «I encara que sembli estrany, també tenia afició a llegir enciclopèdies», afirma. Es declara devot de les llibreries: «Cada dues o tres setmanes en visito una. M’hi passo una hora o una hora i mitja mirant títols i llegint contraportades i índexs. De vegades compro un llibre, de vegades no n’agafo cap, i també altres vegades me n’enduc més d’un».
El matemàtic Xavier Ros-Oton, guardonat amb el Premi d’Investigació Científica de la Fundació Princesa de Girona 2019 i amb la Medalla d’Or Guido Stampacchia de la Unió Matemàtica Italiana, ens explica que durant les vacances dedica més hores a llegir: «El meu lloc preferit per fer-ho és al sofà, i pràcticament tot el que llegeixo és en anglès, motiu pel qual compro llibres principalment en línia». Per a aquest estiu té diversos llibres preparats: How to avoid a climate disaster, de Bill Gates, How the mind works, de Steven Pinker i The narrow corridor: how nations struggle for liberty, de Daron Acemoglu i James A. Robinson. Reconeix que va començar a llegir llibres per plaer cap als 21 anys, quan ja estava acabant la carrera de Matemàtiques: «Mai no m’ha agradat gaire llegir llibres de ficció, però va ser aleshores quan vaig desenvolupar el meu interès cap a altres temes, com l’economia, la política i la ciència en general, des de la física o la biologia fins a la nutrició o l’ensenyament». «Sempre intento que siguin escrits per grans experts o expertes reconeguts en aquell tema», assegura.
La professora de Filosofia Núria Sara Miras, codirectora del festival de filosofia Barcelona Pensa i coordinadora de la secció de pensament «Frontisteri» de la revista Compàs d’amalgama, dedicarà les vacances a llegir llibres que no ha pogut llegir durant el semestre relacionats amb la matèria que imparteix: la filosofia política. Es tracta de Subversión feminista de la economía, d’Amaia Pérez Orozco; Com ser antiracista, d’Ibram X. Kendi, i El pueblo gitano contra el sistema-mundo, de Pastora Filigrana. Amb tot, també aprofitarà per llegir literatura: Eben, de Ryszard Kapuscinski, i Casa de nines, de Henrik Ibsen. Segons explica, Miras es va iniciar en la lectura a casa, amb quatre o cinc anys: «Me’n va ensenyar el meu avi matern, que era mestre de primària jubilat. Llegíem junts el diari i m’explicava les coses, crec que la meva curiositat pel món ve del mestre Boronat. I des de llavors, no he parat!». Llegeix sobretot filosofia, teoria feminista i ciència política. La literatura i la poesia són lectures de vacances, assegura. «M’agrada més llegir al matí, just després d’esmorzar». «Soc molt d’anar a llibreries i en tinc algunes de referència per on procuro passar sovint, però si tinc temps i veig una llibreria oberta, sigui on sigui, no m’hi puc resistir i sempre torno amb algun llibre més a casa», admet.
El catedràtic jubilat de Química Claudi Mans, col·laborador habitual en mitjans de comunicació i autor de nombrosos llibres de divulgació científica, reconeix que la jubilació «són vacances tot l’any» i que no té cap llibre en concret reservat: «Vaig agafant els llibres comprats i no llegits (novel·la o assaig), o novel·les que arriben procedents de biblioteques municipals. Durant la pandèmia he procurat llegir llibres gruixuts que no havia llegit del tot». En concret, parla de La Ilíada, l’Odissea, l’Eneida i la Divina Comèdia (Infern i Purgatori), «en traduccions catalanes solvents». «He anat atacant l’Ulisses de Joyce —assegura—, però me’n falta més de la meitat…». Pertanyent a la generació de la postguerra, es va iniciar en la lectura a casa: «Tant el meu avi —obrer del metall— com la meva mare —administrativa— eren molt aficionats a la lectura, i llegien quan tenien temps lliure, que no era gaire sovint. A casa hi havia molts llibres, i per Sant Jordi, pel sant o per l’aniversari sempre me’n compraven algun. Recordo com a primer llibre “meu” el Robinson Crusoe, de l’editorial Mateu (col·lecció Cadete), que em van regalar als vuit anys. El devorava sense entendre’n la meitat de les coses!».
El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós, molt habitual en els mitjans de comunicació amb les seves fines i ponderades anàlisis sobre l’actualitat política, té tres llibres reservats per a aquest estiu: El infinito en un junco, d’Irene Vallejo, Tigres de verdad, de Mick Herron, i Pedres blanques, de Rosa Maria Prat. Es confessa lector habitual de cap de setmana: «Sempre tinc, per distreure’m, algun text de ficció o d’història política a l’abast. M’agrada qualsevol llibre que m’enganxi. I, en general, m’atreu allò que tingui alguna cosa a veure amb la realitat, més que la ficció». Es va iniciar en la lectura des de ben petit: «A casa no hi va haver televisió fins que tenia vuit anys, i poques coses podien competir amb la lectura com a via d’entreteniment», explica. Per bé que compra digitalment, «llibres estrangers, sobretot», li agraden més les llibreries, que visita sovint, «buscant inspiració i compres».
L’epidemiòleg de l’Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Antoni Trilla, reconegut recentment amb el Premi CSIC - Fundación BBVA de comunicació científica, ens confessa: «No tinc cap llibre reservat per a les vacances, a hores d’ara. La situació epidemiològica actual ens fa estar molt pendents del dia a dia a l’hospital, i les vacances encara estan pendents». Malgrat tot, es reconeix bon lector des de petit: «Llegeixo tot l’any, majoritàriament en format electrònic. Novel·les de ficció (misteri, policials, thrillers), llibres biogràfics i, com no podria ser d’altra manera, llibres d’epidèmies i bitxos…». Llegeix a la nit —«unes poques pàgines: caiem rodons»— i a les tardes durant les vacances. Eclèctic en els gustos, s’informa de les novetats pel boca-orella i, a vegades, per les crítiques literàries: «Compro digitalment, i ara, amb serveis com Amazon, rebo actualitzacions dels autors o dels tipus de llibres similars que he adquirit històricament», conclou.
La professora de la Facultat de Psicologia Montserrat Celdran, especialista en Psicogerontologia i habitual en els mitjans de comunicació, ha triat per a aquestes vacances la novel·la Els cent anys de la Lenni i la Margot, de Marianne Cronin, molt relacionada amb la seva feina, ja que explica la història d’amistat intergeneracional entre una dona gran (vuitanta-tres anys) i una jove de disset que es coneixen al taller d’art que organitza per als pacients d’un hospital. Amb tot, ens confessa que el que més li agraden són «les novel·les històriques o de misteri i aventures, però sense que arribin a ser gaire sagnants en les seves descripcions!». Una afició que li ve de l’institut, «fruit de les classes que ens feia la professora de literatura. També molts estius els passava en una petita vila rural de Santiago de Compostel·la i a la meva maleta hi anava un grapat de llibres per passar el temps». Es declara «molt fan» de les biblioteques de la xarxa de la Diputació: «No podria guardar a casa tot el que llegeixo, i estic subscrita a les novetats que arriben a les dues biblioteques que tinc més a prop», assegura. També li agraden, però, les «petites llibreries que t’assessoren dels llibres més adients segons l’edat i els interessos del futur lector».
La catedràtica de la Facultat d’Educació Glòria Bordons, investigadora en literatura catalana i considerada la màxima especialista en l’obra de Joan Brossa, ens explica: «He començat abans de les vacances i, després de rellegir recentment L’agulla daurada, de Montserrat Roig, m’han vingut ganes de rellegir Puixkin i, fa uns pocs dies, vaig començar les Novel·les i contes publicats a la MOLU. A part, m’he reservat per llegir Cartes a l’Anna Murià, de Mercè Rodoreda. Fa anys que tinc ganes de llegir-les i no sé per què no ho he fet encara». Aficionada a la lectura des de ben petita, va tenir la sort de disposar d’una bona biblioteca familiar: «De petita m’agradaven molt els contes. Després vaig començar a llegir llibres de la biblioteca del meu pare. Llegia tot el que durant els anys seixanta eren novetats: des de Kafka, Camus o Beckett fins als catalans d’aleshores, i també llegia molta poesia». Es considera lectora omnívora: «Llegeixo especialment poesia, novel·la i assaig, i em reservo les novel·les més llargues per a l’estiu. Alterno les novetats amb les relectures». Devota de comprar a les llibreries: «Tinc notícies de les novetats de poesia o narrativa, fullejo, llegeixo…, i així compro sobre segur».
La professora de la Facultat de Belles Arts Mar Redondo, que acaba de publicar el llibre HerbArt. Confluències entre art i ciència, confessa que té moltes ganes de disposar de temps per gaudir de lectures que té pendents des de Sant Jordi, molt relacionades amb el món de la natura: «Boscúria, de Miquel Bassols i Puig; Jo que no he conegut els homes, de Jacqueline Harpman; Tardor, d’Ali Smith, i La montaña viva, de Nan Shepherd». Es va fer addicta a la lectura gràcies a l’escola: «Teníem una magnífica biblioteca, amb bibliotecària!, on cadascú tenia un llibre de registre personal, en el qual anàvem deixant constància dels llibres que escollíem de la biblioteca omplint-ne les fitxes. I havíem de fer un resum de cada lectura». Fruit d’aquesta educació, li agraden estils i gèneres molt diversos: «Per esbargir-me, ara llegeixo novel·la de ficció, però també llegeixo filosofia divulgativa, llibres epistolars, diaris…». Pel que fa a les llibreries, li agrada anar on pot triar i remenar, tot i que alguns llibres de feina els acaba adquirint digitalment.
La catedràtica de la Facultat de Farmàcia M. Carme Vidal, directora del Campus de l’Alimentació de Torribera, té tres llibres reservats des de Sant Jordi que encara no ha pogut llegir: Baila, baila, baila, de Haruki Murakami; Todo esto te daré, de Dolores Redondo, i Trigo limpio, de Juan Manuel Gil. «Com a divertiment, també llegiré Como somos los gallegos, de Manuel Guisande, perquè soc gallega de naixement», explica. Vidal és lectora des de ben petita: «No m’agradava llegir el que ens manaven a les classes de literatura, llegia contes infantils, tebeos, i em vaig acabar convertint en una devoradora de llibres. Ara no ho soc. El dia a dia em porta a llegir molt, però de coses relacionades amb la feina». Quan pot llegeix novel·la, però també llibres biogràfics de personatges que admira o que, per alguna raó, li desperten curiositat. També llegeix llibres que expressen opinions sobre temes d’actualitat d’interès social o polític. Reconeix que de vegades recorre a la compra digital, però li agrada més «fullejar els llibres a les llibreries, llegir-ne el resum, la presentació de l’autor a la contraportada i les dedicatòries».
La professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals Maria Jose Masanet, especialista en educació mediàtica i narratives transmèdia, ens explica: «Organitzo les lectures de vacances entre novel·les i llibres de feina. Aquest estiu estic llegint Ca la Wenling, de Gemma Ruiz, i llibres relacionats amb la feina: El antropólogo inocente, un clàssic de Nigel Barley; Teleshakespeare, de Jorge Carrión, i dos llibres de contingut dur: Cómo analizar un film, de Francesco Cassetti i Federico Di Chio i Chronic Youth, de Julie Passanante Elman». Masanet ve de família de classe treballadora: «A casa no hi havia cultura de llibres; em vaig aficionar a la lectura a l’institut, amb les lectures obligatòries». Es declara molt fan d’anar a llibreries, «sobretot a aquestes noves, on hi ha espai per asseure’t i llegir i tafanejar durant estona», i ens confessa que només compra digitalment «llibres professionals que no es poden trobar de cap altra manera».
Mariano Marzo, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i director de la Càtedra UB Repsol en Transició Energètica, ens revela un autèntic tour de force lector per a aquest estiu: «La meva intenció és continuar amb la lectura dels llibres que actualment estic llegint: The precipice. Existential risk and the future of humanity, de Toby Ord; Growth. From microorganisms to megacities, de Vaclav Smil; En defensa de la Ilustración, de Steven Pinker; Reimagining capitalism in a world on fire, de Rebecca Henderson; Cómo evitar un desastre climático, de Bill Gates, i El infinito en un junco, d’Irene Vallejo. Tot això, amanit amb alguna novel·la negra o d’intriga de lectura fàcil i engrescadora, ja que les vacances em permeten forçar una mica més la màquina, és a dir, el ritme de lectura». Lector «empedreït», com ell mateix es qualifica, recorda els temps d’infantesa «devorant tota mena de tebeos, amagat sota el taulell de la botiga del poble on es venien i que era propietat dels pares d’un amic». I ja més tard, d’adolescent a l’internat on va estudiar, «llibres d’aventures d’Emilio Salgari i Julio Verne, de vegades a la nit, a hores prohibides, amagat sota el cobrellit i amb la llum d’una llanterna». Marzo és un home de curiositat renaixentista: «M’interessen especialment el llibres de divulgació científica i ciència-ficció, els assaigs de temes socials i humanistes, i tota mena d’assaigs sobre els grans desafiaments globals que la humanitat té plantejats en aquests moments».
El catedràtic d’Economia i Política Pública i articulista en la premsa diària Germà Bel, que actualment està fent una estada de recerca a l’University College de Londres, ens confessa que té dos llibres començats que vol acabar aquestes vacances: Crisis, de Jared Diamond, i Pseudohistòria contra Catalunya, de Vicent Baydal i Cristian Palomo. «Tornaré a llegir Nazi economics: ideology, theory, and policy, d’Avraham Barkai», explica. «I estic esperant per comprar Ecologismo real, de J. M. Mulet, a veure si el publiquen en català», afegeix. A més, assegura que sempre en cau algun més de manera imprevista, ja que es passa una bona part de l’any llegint coses professionals: «Em reservo títols per vacances, si no és el cas que algun llibre m’interessi tant a priori que no vulgui esperar», puntualitza. Lector precoç, es recorda de «ben menut, amb cinc anys, llegir els dilluns la premsa esportiva al bar del poble, i una mica més tard, a partir dels vuit, un diari generalista». En ficció, li interessa la novel·la històrica en general; en no-ficció, la història en general, i també la ideologia i els grans problemes de política pública. Adquireix llibres «fent de tant en tant un tomb per llibreries per veure quines coses noves hi ha que puguin ser interessants».
El professor de Literatura Comparada Antoni Martí Monterde, escriptor, assagista i director de la col·lecció Figura, és taxatiu: «No crec en la idea de lectures de vacances, tot i que es pot aprofitar el temps per posar-se una mica al dia amb lectures ajornades, i també per escriure». «Fa dies que espero Passats singulars, d’Enzo Traverso», comenta. La seva iniciació lectora està lligada a una anècdota escolar: «La primera lectura conscient va ser triada. Un dia, quan estudiava segon de BUP, mentre la professora explicava la biografia de Lope de Vega o de Rueda, jo estava fent coses d’amagat sota la taula. Evidentment, se’n va adonar i es va acostar on era jo, amb posat amenaçador… Aquell alumne indisciplinat, entremaliat i, de vegades, insuportable estava llegint… Azorín: Los pueblos». Amant confés del cafè com a espai literari —acaba de publicar Poética del café—, és partidari de llegir-hi i escriure-hi, les seves passions. «Sempre he estat un bon lector d’assaig, o de narrativa amb textures autobiogràfiques, com Proust, Musil, Pla, Rusiñol; i entre els actuals, Francesc Serés o Joan Benesiu». Apassionat dels llibres, freqüenta les llibreries de vell i del mercat de Sant Antoni, i també en línia, llibres descatalogats i antics. «Són formes complementàries d’adquirir llibres», assegura.
L’historiador Francesc Gracia, especialitzat en prehistòria —la guerra en l’Antiguitat és una de les seves passions— i en historiografia, es reserva l’estiu per llegir A cien años de Annual. La guerra de Marruecos, de Daniel Macías. Lector constant i voraç, mira de seleccionar fonamentalment assaig, història, política i, de tant en tant, algunes novel·les, «però manta vegades amb la sensació de no disposar del temps suficient per poder accedir a totes les novetats i títols que m’interessen». El seu moment de lectura és durant el trajecte a la Universitat: «Per baixar a la Facultat tinc dues hores, moment excel·lent per evadir la ment abans o després de la feina. És també una manera òptima per relaxar-se i canviar els pensaments». Es va iniciar en la lectura de ben jove: «A casa dels pares hi havia llibres. Eren socis del Círculo de Lectores i cada mes triaven les novetats. Ràpidament, amb uns deu anys, vaig començar a llegir de manera indiscriminada tot el que podia, com una forma de crear-me un món propi». Reconeix que quan es tracta de llibres especialitzats editats a l’estranger fa servir la compra digital, però admet ser devot de les llibreries, sobretot de l’estranger: «Les llibreries del barri llatí de París, les d’Amsterdam, o la llibreria Marzocco de Florència, amb tota una planta dedicada a l’arqueologia. El plaer de sortir de les llibreries carregat de títols d’història per un preu raonable després d’una llarga estona de tria és força indescriptible».
La catedràtica de Física M. Carmen Llasat, experta en riscos naturals i canvi climàtic i guanyadora de la VII Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social de la UB, té «una pila de llibres amb l’esperança, ingènua, de llegir-los tots»: Imbatibles, en què participa la professora de la UB Estrella Montolío; Dones del temps, de Gemma Puig i Mònica Usart, exalumna de la UB, i Marines i boscatges, de Joaquim Ruyra, regal d’un amant de la meteorologia. També ha començat Querida Amazonia: soñar la conversión, del qual coneix un dels autors, Jaume Tatay, ja que va poder ser al tribunal de la seva tesi doctoral. En la mateixa línia, llegirà Si el cel es tornés vermell, de Cori Calero, i també El capitalismo explicado a los jóvenes y no tan jóvenes, de Jean Ziegler, traduït per la seva germana Isabel. Finalment, i per passar l’estona, llegirà Aquitania, d’Eva G. Sáenz de Urturi, premi Planeta 2020. Recorda que és lectora des de ben petita: «A casa era una tradició veure el pare assegut llegint a la seva butaca els dissabtes a la tarda. Al migdia arribava carregat de tebeos i revistes de còmics per a nosaltres». És una enamorada de les biblioteques, tant de les públiques com de les que hi ha a les cases particulars: «M’agrada sentir-me envoltada de llibres, l’olor del paper, el tacte quan passes les pàgines, l’empremta dels que ja els han llegit, les sensacions de la infància…».