Javier Velaza: «La mà dʼIrulegi és una de les troballes epigràfiques més importants dels darrers decennis»
«Lʼepigrafia no només estudia el text dʼuna inscripció, sinó que sʼencarrega dʼanalitzar la peça des de tots els vessants: el lloc on sʼexhibia o conservava en lʼantiguitat i aquell on sʼha trobat, el material en el qual va ser escrita, la seva morfologia externa, la tècnica dʼescriptura emprada, el sistema gràfic utilitzat la llengua i, finalment, el text i el seu significat. Tots aquests elements són imprescindibles per a la comprensió i la interpretació completes dʼuna inscripció».
«Lʼepigrafia no només estudia el text dʼuna inscripció, sinó que sʼencarrega dʼanalitzar la peça des de tots els vessants: el lloc on sʼexhibia o conservava en lʼantiguitat i aquell on sʼha trobat, el material en el qual va ser escrita, la seva morfologia externa, la tècnica dʼescriptura emprada, el sistema gràfic utilitzat la llengua i, finalment, el text i el seu significat. Tots aquests elements són imprescindibles per a la comprensió i la interpretació completes dʼuna inscripció».
Dʼaquesta manera explica Javier Velaza —catedràtic i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i expert epigrafista— lʼestudi que ha dut a terme de les inscripcions de la mà dʼIrulegi, un objecte arqueològic trobat en un poblat de lʼedat del ferro prop del castell dʼIrulegi, a la vall de lʼAranguren, i que ha estat qualificat dʼexcepcional : amb més de 2.000 anys, és el text més antic trobat fins ara en llengua bascònica.
«No és un treball que els epigrafistes fem sols —remarca Velaza—. El fem en col·laboració amb especialistes dʼaltres disciplines: per descomptat, hi ha els arqueòlegs que lʼhan trobat, però també restauradors, lingüistes, historiadors, responsables dʼanalítiques i geomorfòlegs».
Després que el director de lʼexcavació, Mattin Aiestaran, de la Societat de Ciències Aranzadi, contactés amb ell, Velaza va identificar, simplement per mitjà dʼuna fotografia de la troballa, que la peça és única en diversos aspectes. «Són singulars la forma, la tècnica dʼescriptura, el sistema gràfic i, evidentment, el text, encapçalat per la paraula sorioneku, que en basc es comprèn fàcilmentpot : ʻbona sortʼ», explica.
Els treballs posteriors amb la peça , el que els epigrafistes anomenen autòpsia, van incloure lʼús dʼinstruments dʼampliació òptica per identificar identific les parts de la superfície que necessitaven una neteja especial.
«Fins ara no coneixíem peces dʼaquesta morfologia i en un context apotropaic (objectes que actuen com a talismans o fetitxes) tan clar», revela Velaza. «La seva tècnica dʼescriptura és singular perquè el text es va esgrafiar, en primer lloc, amb un instrument de punta esmolada, com si fos un esborrany, i després es van gravar els signes mitjançant la tècnica del puntejat». I continua: «També és una novetat el sistema gràfic emprat per escriure el text, una varietat dʼun dels sistemes de signes que feien servir els ibers, però adaptada a les necessitats de la llengua dels bascons (poble preromà que habitava les terres de lʼactual Navarra i alguns territoris del voltant)». «Per acabar —afegeix—, és absolutament excepcional pel fet que es tracta del primer text en bascó que coneixem amb seguretat». «Tots aquests elements la fan, sens dubte, una de les troballes epigràfiques més importants dels darrers decennis», conclou Velaza.
La interpretació de la primera paraula de la mà dʼIrulegi va ser immediata, però sembla que a partir dʼara la «bona sort» que sʼhi interpreta haurà dʼacompanyar els experts que treballen en la peça: Javier Velaza i el lingüista de la Universitat del País Basc Joaquín Gorrochategui. «Les altres tres línies de la inscripció són molt més complicades i requeriran un estudi epigràfic i lingüístic llarg i reposat per tal dʼesbrinar-ne el significat», vaticina lʼepigrafista de la UB.