Ja ets a la universitat
«Molts cops, he arribat a casa després d’un partit i m’he hagut de posar a estudiar. O he hagut d’estudiar durant els trajectes en cotxe. És complicat, t’has de sacrificar, però al final jugo a l’hoquei perquè és el que m’agrada». Ho explica Laia Juan, que començarà Història el curs vinent i que està inclosa en el programa Tutoresport UB, adreçat a esportistes d’alt nivell. Juga al Club Palau de Plegamans: «Soc a l’Ok Lliga Iberdrola, la màxima categoria de la lliga espanyola. Fa dos anys que som campiones tant en aquesta lliga com en la màxima competició a Europa». Ara la Laia haurà de compaginar les exigències de l’esport amb l’estudi de la història: «Crec que no podem comprendre un futur o un present sense tenir consciència i coneixement del passat».
Jonatan Sven Torokovas arriba al grau en Medicina, que cursarà al Campus Bellvitge, després d’una llarga trajectòria de lluita i superació d’obstacles. I és que té epilèpsia refractària, una malaltia per la qual molt sovint ha patit desatenció i rebuig. «Soc tan vàlid com qualsevol altra persona, la malaltia no hauria de ser un condicionant ni una barrera», afirma. «Socialment, queda molta feina per fer perquè la inclusió sigui una realitat. Hauríem de treballar conjuntament per fer i veure canvis a curt i a llarg termini», reivindica. I conclou: «Des de ben petit que vull ser metge. A la Universitat vull fer realitat el meu somni».
Hermes Schiavon també tenia clara la seva vocació, en aquest cas per les belles arts. Va obtenir una nota d’accés a la universitat de més de 13 punts, una puntuació excepcionalment alta. Per tant, ha pogut escollir sense problema què volia estudiar. «Realment no recordo un moment en què no m’hagi agradat dibuixar, ho he fet sempre. Ja des de petit, tant jo com els meus pares teníem la idea que aniria a la universitat per estudiar Belles Arts», explica. A Instagram és @hehermes i hi publica alguns dels seus dibuixos. Reconeix que va treure tan bona nota a les PAU perquè té molta facilitat per memoritzar: «Encara ho hauria pogut fer millor si no hagués estat tan estressat».
La Mariangela Diaz, nascuda a Veneçuela, va estudiar en aquell país fins començada l’ESO, quan es va traslladar a Barcelona amb la família. Ja aquí, va cursar el batxillerat científic: «En aquell moment, només sabia una cosa: que m’agradaven les ciències». Al setembre començarà Enginyeria de Materials. Afirma: «Avui dia, malgrat que encara hi hagi desigualtat entre homes i dones, tots tenim l’oportunitat d’estudiar el que ens agrada sense que el gènere importi. Ho veig reflectit en la meva família, en la qual hi ha més d’una dona enginyera, per la qual cosa per a mi la branca de l’enginyeria no s’associa a cap gènere».