Investigadors de la Universitat de Barcelona sʼembarquen en una nova campanya de recerca a lʼAntàrtida
Quan es parla de fauna antàrtica, se sol pensar en pingüins o foques, però la supervivència dʼaquests i de la resta dʼanimals antàrtics depèn dʼaltres baules de la cadena tròfica menys conegudes, com ara els invertebrats que viuen en el fons marí. Lʼestudi de les comunitats dʼinvertebrats marins que formen lʼanomenat bentos marí és lʼobjectiu principal del projecte Distantcom, liderat per Conxita Àvila, investigadora del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). La recerca inclou també identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes i avaluar-ne el possible ús farmacològic.
Quan es parla de fauna antàrtica, se sol pensar en pingüins o foques, però la supervivència dʼaquests i de la resta dʼanimals antàrtics depèn dʼaltres baules de la cadena tròfica menys conegudes, com ara els invertebrats que viuen en el fons marí. Lʼestudi de les comunitats dʼinvertebrats marins que formen lʼanomenat bentos marí és lʼobjectiu principal del projecte Distantcom, liderat per Conxita Àvila, investigadora del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). La recerca inclou també identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes i avaluar-ne el possible ús farmacològic.
El desembre sʼinicia la nova campanya antàrtica dʼaquest projecte multidisciplinari en què, a més de lʼequip de la Universitat de Barcelona, hi participen investigadors de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO) i de les universitats dʼAlcalá de Henares (UAH), Autònoma de Madrid (UAM) i Harvard. Lʼequip de recerca es traslladarà a la base antàrtica Gabriel de Castella, instal·lada a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, i durant tres mesos estudiarà lʼecologia química, la filogènia, la filogeografia i lʼecologia tròfica dʼaquests invertebrats al continent antàrtic. Bona part de la campanya es desenvoluparà també a bord del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides, en què es recolliran mostres de diferents zones de la península antàrtica i les illes adjacents.
Tal com explica la professora Àvila, «en aquest projecte intentarem conèixer millor com viuen els animals del fons antàrtic: quines relacions tròfiques tenen —és a dir, qui es menja a qui—, quines relacions simbiòtiques presenten o quins contaminants acumulen. Pretenem conèixer també les seves relacions de parentiu, per tal de construir lʼarbre genealògic dʼalgunes espècies, i quins factors han condicionat la seva distribució actual». Conèixer aquesta informació sobre les característiques ecològiques de les espècies és important ja que entre altres coses permet detectar canvis en lʼambient de manera indirecta, una informació que podria ser rellevant també en relació amb el canvi climàtic.
A la recerca de nous productes bioactius
Durant el projecte també sʼinvestigarà lʼecologia química dʼaquests invertebrats i les potencials aplicacions farmacològiques de les seves molècules. «Intentarem esbrinar quines defenses químiques utilitzen per repel·lir els depredadors, per fer-se lloc o per mantenir-se nets i evitar que seʼls adhereixin organismes a la superfície», assenyala la investigadora. «Aquests productes químics —continua— també poden tenir una activitat biològica potencialment útil en forma de medicaments. Per posar-ne un exemple, el compost que impedeix que sʼestenguin les cèl·lules del teu enemic podria servir per evitar que es desenvolupin cèl·lules cancerígenes».
La campanya sʼestructura en diferents parts, que inclouen una fase experimental, que es portarà a terme principalment a la base Gabriel de Castella, i una altra fase de mostreig, en què sʼembarcaran en el vaixell de recerca oceanogràfica BIO Hespérides. Per recollir les mostres hauran de fer servir tècniques de busseig amb vestits secs adaptats per suportar temperatures de fins a -1,8 graus.
«Hi ha un gran desconeixement de lʼecologia dʼaquests animals invertebrats, fonamentalment per les dificultats climatològiques i logístiques que comporta lʼestudi a lʼoceà Antàrtic. Per aquest motiu, sʼaprofita lʼestiu austral, quan la climatologia és més favorable», explica Àvila, que enguany viurà la seva vuitena campanya antàrtica.
Distantcom és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, desenvolupats pel mateix equip de recerca i liderats per Conxita Àvila. Aquest grup dʼexperts de la UB i lʼIRBio ha fet ja diferents descobertes significatives dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida, com ara el primer cuc menjaossos del gènere Osedax, el nemertí Antarctonemertes riesgoae, amb una insòlita conducta reproductiva, i lʼanèl·lid Parougia diapason, una nova espècie descoberta a lʼilla Decepció, entre dʼaltres, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, a lʼoceà Antàrtic.