Investigadors de lʼIEB calculen que la crisi farà perdre 1,3 milions de llocs de treball a Espanya

El treball dels dos experts parteix de la base que el càlcul de la pèrdua de llocs de treball en lʼeconomia espanyola provocada per la crisi de la COVID-19 sʼenfronta a diverses incerteses. Unes tenen relació amb la durada del xoc, i unes altres, amb la seva intensitat. La durada del xoc depèn, al seu torn, del temps total de confinament i del període necessari per rebaixar considerablement el risc de contagi i, doncs, perquè els agents econòmics puguin tornar a la normalitat. La intensitat del xoc, per la seva banda, depèn de les conductes dels agents en relació amb la despesa, les quals es veuen condicionades pels seus ingressos durant el període i per la incertesa respecte a la situació postconfinament. Sobre alguns dʼaquests factors hi ha una mínima informació, però sobre la majoria recau una forta incertesa.

Els investigadors han optat per plantejar un sol escenari amb una hipòtesi central, de manera que ofereixen una única xifra referida a aquest escenari. Per fer els càlculs, la durada del període de confinament sʼha limitat a un mes i mig, perquè la informació disponible fa pensar que a partir del 26 dʼabril sʼiniciarà una desescalada, encara que parcial. Sobre la durada de la fase de retorn a la normalitat, sʼha fixat en el 30 de juny. A més, en un conjunt dʼactivitats relacionades amb el turisme (com alguns transports, restauració i allotjament) sʼha suposat que la normalitat no es recuperarà fins després de lʼestiu. Així mateix, en lʼestudi sʼha descartat un segon brot de SARS-CoV-2 a la tardor perquè es considera que seria un xoc diferent de lʼactual.

Respecte a la intensitat de lʼimpacte, lʼanàlisi diferencia per sectors dʼactivitat. Dʼuna manera resumida, sʼassenyala que el sector primari i la indústria alimentària no registren descensos directes. En la indústria manufacturera es diferencia els casos en què cau la demanda (tèxtil, confecció i calçat, per exemple), dels casos en què simplement sʼajorna (com vehicles o electrodomèstics) i els que registren un augment (farmàcia, plàstic, química de consum). Per a la gran majoria dels serveis, es consideren forts descensos per caiguda de la demanda.

La distribució de la pèrdua de llocs de treball per sectors és necessàriament desigual, ja que lʼimpacte és divers en durada i intensitat, i a més el nombre de persones ocupades per sector és molt diferent. El 81 % de la pèrdua de llocs de treball recau en el sector serveis; lʼ11,6 %, en activitats industrials; un 5,4 % correspon al sector de la construcció, i el 2,1 % restant al sector primari.

Els sectors productius amb una pèrdua més gran dʼocupació en valors absoluts són els serveis de restauració i allotjament (274.000 llocs de treball) i de comerç (269.000), que es veuen molt afectats pel menor consum, per la caiguda del turisme estranger aquest estiu i per la menor activitat econòmica general. El conjunt dels transports i les seves activitats auxiliars perden uns 87.000 llocs de treball per la davallada dels desplaçaments, lʼenfonsament del turisme i la menor activitat econòmica. Un altre sector amb una pèrdua quantiosa dʼocupació és la construcció (68.000) per la menor inversió i el retrocés en lʼadquisició dʼhabitatge a causa de la important destrucció dʼocupació a tota lʼeconomia espanyola. També perden molts llocs de treball diverses activitats terciàries caracteritzades per subministrar serveis a tot tipus dʼempreses i per ser altament intensives en treball, com els serveis de seguretat i administratius (58.000), els serveis esportius, recreatius i dʼentreteniment, i altres serveis personals (més de 30.000 en tots dos casos).

Cal indicar, finalment, que la xifra resultant dels càlculs ha incorporat la correcció derivada de les mesures de suport aprovades. Aquest ingent esforç pressupostari per sostenir ingressos i mantenir llocs de treball, a més de suposar una important millora social, comporta una menor destrucció dʼocupació, que es pot aproximar segons els autors a poc més de 300.000 llocs de treball. Això no obstant, tal com indica lʼestudi, el manteniment en el temps de la quantiosa despesa pública necessària pot tenir efectes macroeconòmics adversos en el volum de deute públic, ja de per si elevat, i en la prima de risc. Per això, resultaria imprescindible alguna forma de suport financer supranacional per limitar aquests riscos. En aquesta línia, en cas que no es doni un imprescindible acord europeu, la correcció del desequilibri pressupostari obligaria més aviat que tard a reduir aquest suport públic, fet que provocaria una quantiosa destrucció dʼocupació addicional.