Investigadors de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana dʼEgiptologia reprenen les excavacions a Oxirinc

Imatge de la zona de les excavacions.
Imatge de la zona de les excavacions.
(06/03/2014)

La missió arqueològica a lʼantiga ciutat dʼOxirinc, impulsada per la Universitat de Barcelona (UB), la Societat Catalana dʼEgiptologia (SCE) i la Universitat de Montpeller, marxa a Egipte aquest 8 de març en una nova campanya, que durarà un mes. Dirigida per Josep Padró, professor emèrit de la UB i president de lʼSCE, un dels objectius de la missió és finalitzar lʼestudi de lʼexcepcional troballa de dipòsits votius de peixos, lʼúnica que es coneix fins ara en tot Egipte i que es va descobrir fa dos anys. Lʼany passat, lʼarqueozoòleg Wim van Neer, que enguany tornarà a participar en la campanya, ja va dictaminar que més del 95 % dels exemplars trobats són oxirincs, lʼanimal sagrat de la deessa Tueris i que va donar el nom a la ciutat.

Imatge de la zona de les excavacions.
Imatge de la zona de les excavacions.
06/03/2014

La missió arqueològica a lʼantiga ciutat dʼOxirinc, impulsada per la Universitat de Barcelona (UB), la Societat Catalana dʼEgiptologia (SCE) i la Universitat de Montpeller, marxa a Egipte aquest 8 de març en una nova campanya, que durarà un mes. Dirigida per Josep Padró, professor emèrit de la UB i president de lʼSCE, un dels objectius de la missió és finalitzar lʼestudi de lʼexcepcional troballa de dipòsits votius de peixos, lʼúnica que es coneix fins ara en tot Egipte i que es va descobrir fa dos anys. Lʼany passat, lʼarqueozoòleg Wim van Neer, que enguany tornarà a participar en la campanya, ja va dictaminar que més del 95 % dels exemplars trobats són oxirincs, lʼanimal sagrat de la deessa Tueris i que va donar el nom a la ciutat.

Una altra de les prioritats serà lʼexcavació de lʼestructura arquitectònica del voltant dels dipòsits votius dels peixos, on lʼany passat ja van aparèixer unes escales i que «denota que hi podria haver algun temple o santuari dedicat a Tueris, principal deessa de la ciutat, que justificaria les ofrenes dʼoxirincs», indica Padró. «Tenim una sèrie dʼestructures que no són tombes i que es podria tractar de temples», insisteix. «Segons els papirs, en aquesta zona hi hauria dʼhaver un Serapeu, el temple del déu Serapis —la forma hel·lenitzada dʼOsiris—, i que podria connectar amb lʼOsireion», explica el director de la missió arqueològica. LʼOsireion és una de les grans troballes dʼOxirinc, un dels pocs temples subterranis trobats a Egipte i dedicat a Osiris.

 
Enguany, també sʼestudiarà «un carrer porticat» que podria correspondre a la principal via processional de lʼantiga ciutat egípcia. «Hem analitzat les fotografies aèries fetes lʼany passat i es veu un gran eix rectilini, que sobre el terreny no es distingeix, i que uneix, dʼuna banda, la necròpoli amb lʼOsireion i, de lʼaltra, sʼallarga fins al riu, on hi ha una antiga columna». En aquest gran eix viari es troba una gran cripta rectangular amb decoració i inscripcions coptes que enguany sʼintentarà reforçar per poder-la excavar. «Vam haver dʼaturar els treballs perquè eren perillosos; per això, aquesta temporada comptem amb la presència dʼun enginyer i el nostre arquitecte», apunta Padró.