Millorar la gestió forestal després dʼun incendi per afavorir la biodiversitat i les espècies clau mediterrànies

 

Actualment, el valor de la fusta dels boscos mediterranis, propis de Catalunya, és escàs; per això, la majoria no sʼexploten, i sovint acaben precisament incendiats. Les finques forestals necessiten, doncs, altres fórmules de valorització econòmica i social si es volen conservar. Una opció possible podria ser lʼactivitat cinegètica, si es duu a terme de manera sostenible. La caça del conill de bosc i de la perdiu, per exemple, seria una bona alternativa, atès que es tracta dʼespècies cada cop més escasses i que són molt cobejades pels caçadors, que poden pagar sumes importants per exercir aquesta activitat. Per tant, amb una gestió adequada, aquesta podria ser una bona alternativa econòmica per a les finques mediterrànies. El conill de bosc i la perdiu, a més, són elements bàsics per al funcionament dels ecosistemes ja que mantenen predadors molt amenaçats, com ara el linx ibèric, lʼàliga imperial o lʼàliga perdiguera. La millora i conservació dʼaquestes espècies, doncs, també és un factor clau per a la conservació de la biodiversitat.

 

 

Després dʼun incendi, als boscos afectats sʼhi solen fer actuacions per extreureʼn la fusta cremada de més port (grans arbres), que té un cert valor comercial, mentre que es deixa al mateix lloc el brancatge dels arbres talats, així com els arbres sense valor comercial i els arbustos. Normalment aquestes accions postincendi reben subvenció de les administracions.

 

Es desconeix fins a quin punt aquesta tècnica de deixar el brancatge cremat al terra influeix en el manteniment de la productivitat forestal posterior i en la conservació de la biodiversitat. Aquestes accions semblen respondre més aviat a actuacions intuïtives que no pas a veritables estudis que hagin demostrat els possibles beneficis de la tècnica. Tot apunta que aquest protocol podria comportar més aviat un elevat risc dʼincendi en el futur. A més, tampoc no hi ha informació que indiqui si aquesta tècnica forestal és adequada per millorar lʼestat de les poblacions de conill de bosc i de perdiu, unes espècies clau en els ecosistemes que, com vèiem, podrien donar rendiments més elevats a les finques a partir de lʼactivitat cinegètica.

 

 

En el treball científic publicat a lʼEuropean Journal of Wildlife Research, els experts de la UB han estudiat les poblacions de conill de bosc en diverses àrees del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac, que lʼagost del 2003 es va veure afectat per un incendi forestal que va cremar prop de 4.600 hectàrees de bosc. Lʼobjectiu bàsic de lʼestudi era analitzar com influeixen els incendis i la gestió forestal que seʼn fa posteriorment en lʼabundància i la recuperació de les poblacions de conill de bosc.

 

Lʼequip va treballar en quaranta-una parcel•les de diferents finques on sʼhavien aplicat diverses tècniques de gestió forestal postincendi. En concret, les parcel•les estudiades responien a quatre tipologies diferents de gestió forestal: àrees naturals no incendiades, àrees incendiades on sʼhavia deixat el brancatge cremat al terra, àrees on sʼhavia retirat el brancatge cremat, i àrees amb una baixa cobertura vegetal abans de lʼincendi.

 

Els resultats obtinguts van mostrar que a les àrees incendiades el conill va ser més abundant que a les àrees que no havien patit el foc. Dʼaltra banda, a les parcel•les incendiades on sʼhavia retirat el brancatge cremat, el conill va augmentar més ràpidament i va arribar a ser més abundant que a les àrees on el brancatge sʼhavia deixat a terra. Per acabar, es va trobar que, a més cobertura del sòl de vegetació i de llenya cremada, menys abundància hi havia de conill, i a lʼinrevés, en sòls més descoberts i extensions cobertes de pastures el conill era més abundant.

 

Tal com apunta el professor Joan Real, «les raons dʼaquests resultats rauen, en primer lloc, en el fet que els incendis produeixen una obertura del paisatge, i en els primers estadis després de lʼincendi sʼafavoreix la presència dʼherbes i pastures dʼalta riquesa alimentària per al conill, de manera que aquesta espècie es pot reproduir adequadament. En segon lloc —continua lʼespecialista—, el brancatge cremat abandonat al terra, a més dʼimpedir el moviment i trànsit del conill, dificulta la presència de plantes dʼalt valor nutritiu per a ell. Per tant, aquest tractament postincendi no és gens favorable al conill de bosc».

 

En opinió dels autors, retirar la fusta cremada dels boscos incendiats és una alternativa que pot oferir beneficis als rendiments de les finques mediterrànies, on el valor de la fusta és molt baix i podria ser superat àmpliament per les rendes cinegètiques. A més, aquesta tècnica forestal podria contribuir a la recuperació de poblacions de conill de bosc, aspecte que és essencial per a la conservació dʼespècies molt amenaçades i del patrimoni de biodiversitat mediterrània. A més, la tècnica obre la porta a aplicar els incendis i les cremes prescrites com una eina de millora i recuperació de les poblacions de conill.

 

La recerca publicada a lʼEuropean Journal of Wildlife Research ha tingut el suport de lʼÀrea dʼEspais Naturals de la Diputació de Barcelona i del Cercle dʼAmics dels Parcs Naturals, entre altres entitats. LʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, dirigit pel professor Joan Real, del Departament de Biologia Animal, té com a objectiu la recerca aplicada a la conservació dʼespècies amenaçades per tal que els gestors i responsables de la conservació puguin aplicar mesures eficients. Els treballs de recerca dʼaquest equip en lʼàmbit de la conservació dʼaus rapinyaires a Catalunya també tenen el suport de la Fundació Miquel Torres, de Vilafranca del Penedès, de la Diputació de Barcelona i de les companyies FECSA-ENDESA, Estabanell i Pahisa SA, Electra Caldense SA i Red Eléctrica de España SA.