Identificat un mecanisme cerebral essencial per a la capacitat de recordar

Imatge de l’hipocamp (cél·lules en blau) que mostra com rep una innervació d’axons inhibidors del septe medial (vermell).
Imatge de l’hipocamp (cél·lules en blau) que mostra com rep una innervació d’axons inhibidors del septe medial (vermell).
Recerca
(01/12/2020)

El record, o lʼaccés a la informació emmagatzemada al cervell, és una capacitat clau que ens permet adaptar la nostra conducta a tota mena de situacions. Els records es debiliten amb lʼenvelliment i amb certs trastorns cognitius, com ara la demència o lʼautisme. Malgrat això, els mecanismes cerebrals que permeten el funcionament normal del record continuen sent molt poc compresos. En un treball liderat per investigadors de la UB publicat a Science Advances, es descriu un circuit neuronal no identificat fins ara essencial per recuperar els records contextuals, aquells que ens permeten reconèixer un lloc o associar-lo a una experiència vital.

Imatge de l’hipocamp (cél·lules en blau) que mostra com rep una innervació d’axons inhibidors del septe medial (vermell).
Imatge de l’hipocamp (cél·lules en blau) que mostra com rep una innervació d’axons inhibidors del septe medial (vermell).
Recerca
01/12/2020

El record, o lʼaccés a la informació emmagatzemada al cervell, és una capacitat clau que ens permet adaptar la nostra conducta a tota mena de situacions. Els records es debiliten amb lʼenvelliment i amb certs trastorns cognitius, com ara la demència o lʼautisme. Malgrat això, els mecanismes cerebrals que permeten el funcionament normal del record continuen sent molt poc compresos. En un treball liderat per investigadors de la UB publicat a Science Advances, es descriu un circuit neuronal no identificat fins ara essencial per recuperar els records contextuals, aquells que ens permeten reconèixer un lloc o associar-lo a una experiència vital.

Els estudis actuals apunten que lʼactivació de lʼhipocamp és necessària per evocar el record. Aquesta regió del cervell, però, conté una gran diversitat de neurones organitzades en múltiples subxarxes, i alhora rep diverses projeccions dʼaltres nuclis cerebrals, fet que dificulta destriar el paper de cadascun dʼaquests aspectes en el record.

Per abordar aquesta complexitat organitzativa de lʼhipocamp, els investigadors van fer servir ratolins i mètodes dʼavantguarda, com lʼoptogenètica, per manipular selectivament alguns contactes neuronals durant les proves de memòria. Liderat per Carles Sindreu, de la Unitat de Farmacologia del Departament de Fonaments Clínics de la UB, lʼequip investigador va mostrar que el septe medial —una regió profunda del cervell— permet lʼactivació de lʼhipocamp perquè tingui lloc el record.

«El septe medial enllaça regions sensorials amb centres cognitius on la informació està altament processada, com ara lʼhipocamp, promovent la reactivació de la memòria en resposta al nostre entorn», explica Sindreu, que també és membre de lʼIDIBAPS. «La manera en què actua el septe és molt curiosa: els seus axons silencien les cèl·lules que inhibeixen lʼhipocamp, i en conseqüència lʼactiven. Aquest mecanisme activa al seu torn unes altres neurones que donen sortida a la informació, i això fa que el record sʼexpressi en forma de resposta conductual», destaca lʼexpert.

La identificació dʼaquest circuit del record pot impulsar la recerca sobre el septe medial en humans, molt poc estudiat en lʼactualitat, i permetre investigar noves estratègies terapèutiques per tractar els pacients amb dèficits de memòria.

 

Referència de lʼarticle:
A. Sans-Dublanc et al. «Septal GABAergic inputs to CA1 govern contextual memory retrieval». Science Advances, 30 dʼoctubre de 2020, vol. 6, núm. 44, eaba5003. DOI: 10.1126/sciadv.aba5003